El país va continuar vivint la presència de l’integrisme islàmic com una de les seves principals amenaces. En particular, arran de la desfeta de l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq, les autoritats tadjiks van reforçar els controls per evitar l’arribada massiva de fugitius radicalitzats provinents d’aquests països o d’altres àrees de l’antiga Unió Soviètica. Als controls fronterers, van sumar-s’hi diverses instruccions dirigides a la societat local, com ara prohibir dur barbes o vels, o subratllar la necessitat que les dones duguessin el mocador lligat al clatell, com és tradicional al país, per evitar que aquesta peça s’identifiqui com un signe de radicalisme religiós. El Govern també va prevenir contra l’ús del color negre en els vestits femenins, per les mateixes raons.
El president Emomali Rahmon va anar fiançant el poder i, en un gest típic dels països de la regió, el va estendre a la seva família. Així, el 2017 dues de les seves filles van assolir alts càrrecs: Zarina Rahmon va ser nomenada vicepresidenta del principal banc privat del país, Orienbank, i Ozoda Rahmon va esdevenir consellera d’estat de Justícia.
El 22 de maig s’hi va celebrar un referèndum per introduir algunes reformes constitucionals, com ara la prohibició dels partits de caràcter religiós. Com era d’esperar, les reformes van ser aprovades amb el 96% dels vots.
Les relacions de Tadjikistan amb els seus veïns es van mantenir tenses. A l’abril, hi va haver un tiroteig d’origen confús a la frontera amb l’Uzbekistan, durant el qual va morir un home. Malgrat tot, les autoritats d’ambdós paï-sos van continuar intentant resoldre en diverses reunions els contenciosos fronterers dels darrers anys, de moment amb escàs èxit.