La inestabilitat va ser, un any més, la característica predominant del sistema polític tailandès. Al gener, les eleccions celebrades per a completar la cambra de representats després de la desqualificació de tres partits en les eleccions del 2008 van reforçar la posició del Partit Democràtic del primer ministre Abhisit Vejjajiva, però no van posar fi a les crítiques de l'oposició. Així, només algunes setmanes més tard, nombrosos membres del Front Unit contra la Dictadura, partidaris de l'autoexiliat exprimer ministre Thaksin Shinawatra, es van manifestar davant la seu del Govern, la casa del primer ministre i el Parlament per demanar la dimissió del líder de l'executiu i la convocatòria de noves eleccions. Els manifestants van acusar el Govern d'haver manipulat la Cort Constitucional que va desqualificar el llavors governant Partit del Poder Popular per presentar-se a les eleccions. Malgrat els esforços de les autoritats per calmar els ànims, les protestes es van intensificar al mes de març i van forçar lasortida al carrer de més de 10.000 efectius de les forces de seguretat. A l'abril, a més, el primer ministre va declarar l'estat d'excepció a la capital, Bangkok, i l'exèrcit va fer ús de la força per dispersar els manifestats, que finalment van retirar el setge als principals edificis del Govern. A més de considerables destrosses, aquestes manifestacions van provocar la cancel·lació de dues cimeres de l'ASEAN, previstes per al mes d'abril.
Pel que fa a la situació de les minories al país, a principis d'any Tailàndia va rebre la visita d'un grup de representants de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats, els quals van mantenir diverses entrevistes amb 12 adolescents de l'ètnia d'origen birmà rohingya detinguts per l'exèrcit tailandès quan intentaven entrar al país. Aquesta visita no va impedir, però, que al llarg de l'any l'exèrcit tailandès utilitzés la violència envers els ocupants de diferents embarcacions amb immigrants d'aquest grup ètnic, que el Govern va considerar immigrants econòmics, no refugiats. Després de l'allau de crítiques que van motivar aquestes actuacions, el Govern va obrir una comissió d'investigació encapçalada per Col Manat Kongpan, amb un ampli historial d'acusacions de menyspreu a la minoria rohingya. L'exèrcit va tenir també un paper actiu en les províncies de majoria musulmana de la zona sud del país, les quals van patir els atemptats de diversos grups separatistes durant els mesos de juny i agost. Malgrat el desplegament de 31.000 soldats i la declaració de l'estat d'excepció en aquestes províncies, almenys 60 persones van morir en diversos atacsperpetrats per grups terroristes durant l'any 2009.
Amb relació a l'àmbit econòmic, el Govern va aprovar una reforma fiscal i un pressupost suplementari de 2.800 milions de dòlars que va incloure mesures com l'atorgament de beques per a l'escolarització dels joves de més de 15 anys, la construcció d'infraestructures o la concessió de préstecs a les petites empreses. En l'àmbit internacional, el primer ministre tailandès i el president xinès van signar un acord per a impulsar la cooperació estratègica i reforçar les relacions econòmiques, comercials i culturals entre els dos països. Tanmateix l'efectivitat del conjunt de mesures i de l'acord per limitar l'impacte de la crisi financera internacional va ser reduïda, i el país va acabar l'any amb una taxa de creixement econòmic negativa.
L'any 2009 va ser testimoni d'un canvi en la negativa del Govern a reconèixer els delictes de lesa majestat. Així, després que més de 30.000 persones es manifestessin contra la condemna de l'autor australià Harry Nicolaides a tres anys de presó perla publicació d'un llibre crític amb el rei Bhumibol Adulyadej, l'executiu no només va decidir alliberar-lo, sinó que a més va obrir una pàgina web per tal que els ciutadans poguessin denunciar els delictes de lesa majestat.