La celebració d’eleccions parlamentàries i la formació d’un nou Govern encapçalat per la candidata del Partit per als Tailandesos (PTP), Yingluck Shinawatra, van constituir els dos esdeveniments polítics més destacats del 2011. Malgrat el suport de diversos alts càrrecs de l’exèrcit, als comicis del 3 de juliol el governant Partit Demòcrata, liderat pel primer ministre Abhisit Vejjajiva, només va obtenir 159 dels 500 escons de la Cambra de Representants, mentre que l’opositor PTP va aconseguir-ne 265 i la majoria absoluta. Molts analistes van atribuir aquest resultat a la gran capacitat de mobilització dels partidaris de l’exprimer ministre Thaksin Shinawatra, germà de Yingluck i a l’exili des del cop d’Estat que l’any 2006 va posar fi al seu Govern. En part per fer front a aquesta interpretació, les primeres decisions de la nova primera ministra van estar orientades a promoure la seva imatge com a líder forta i conciliadora. En aquest sentit cal entendre, entre d’altres, la incorporació al seu Govern de representants d’alguns dels partits minoritaris de l’oposició, que van votar a favor de la seva investidura, la composició d’un Govern integrat tant per polítics moderats tradicionalment associats amb el seu germà com per polítics lligats a la seva pròpia trajectòria o la no-inclusió de membres del Front Unit per la Democràcia contra la Dictadura, els principals defensors del seu germà. Precisament alguns d’aquests membres al setembre van encapçalar una iniciativa per a aconseguir el perdó reial per Thaksin, una iniciativa que finalment no es va traduir en cap resultat concret.
La vida política tailandesa també la van protagonitzar els enfrontaments militars entre el seu exèrcit i l’exèrcit cambodjà a la frontera entre ambdós països arran de la disputa per la sobirania dels terrenys que envolten el temple de Prea˘h Vihéar. Aquests enfrontaments van deixar enrere més d’una desena de morts durant la primera meitat de l’any i van portar la veïna Indonèsia i l’ASEAN a realitzar tasques de mediació. Davant de l’escàs impacte d’aquestes últimes, el Tribunal Internacional de Justícia va exigir la retirada dels exèrcits de Tailàndia i de Cambodja dels terrenys fronterers, després que el Govern de Phnom Penh acudís a l’ASEAN per aclarir el significat exacte de la decisió judicial que l’any 1962 va atorgar a Cambodja la sobirania sobre el santuari.
Finalment, l’any 2011 va ser testimoni de greus inundacions al centre i el nord del país, que van deixar prop de 400 víctimes mortals, més de dos milions d’afectats, grans destrosses naturals i considerables pèrdues econòmiques. La gestió del Govern davant la catàstrofe, la van criticar durament per moltes organitzacions no governamentals, que també es van manifestar en contra de la violència dels insurgents separatistes a les províncies del sud del país. Al febrer, diversos actes encapçalats per aquests insurgents van provocar la mort d’una trentena de persones.