L’any 2014 Tailàndia va ser testimoni del retorn dels militars tailandesos al poder. Al febrer, la primera ministra, Yingluck Shinawatra, va convocar eleccions legislatives anticipades amb l’objectiu de rebaixar la tensió als carrers de Bangkok, que ja havia provocat 28 morts i centenars de ferits. La votació, però, va ser interrompuda a 69 districtes electorals dels 375 pel boicot de l’opositor Partit Demòcrata (PD) i va estar marcada per una baixa participació (46%). Al març, el Tribunal Constitucional va invalidar el procés, que havia estat impugnat per l’oposició, i dos mesos més tard va forçar la dimissió de Shinawatra com a primera ministra, acusant-la de tràfic d’influències. Al cap d’uns quants dies, el general Prayuth Chanocha va anunciar un cop d’estat –deposant el Govern del primer ministre en funcions, l’exministre de Comerç, Niwatthamrong Boonsongpaisan– i va assumir el control del Consell Nacional per a la Pau i l’Ordre (CNPO) sota la premissa d’acabar amb la profunda inestabilitat política que assolava el país. El cop, que posava fi a vuit anys de democràcia, va anar seguit de la suspensió de la constitució, la prohibició de trobades de més de cinc persones i la presa del control dels mitjans de comunicació del CNPO. A l’agost, l’ancià rei Bhumibol Adulyadej va confirmar Chanocha com a primer ministre tailandès, després de ser elegit per unanimitat (era l’únic candidat) a l’Assemblea Nacional, dominada pels militars.
A l’octubre, l’assassinat de dos turistes britànics va aixecar les alarmes i va acabar d’enfonsar les previsions del sector turístic, una de les principals vies d’ingressos del país: l’any 2014, el turisme es va desplomar un 10%. En aquest context, el Govern es va veure forçat a extremar les mesures de seguretat. La dèbil demanda interna, la caiguda de les exportacions amb l’enfortiment del baht i la baixada de les inversions estrangeres en un clima d’inestabilitat política van ser els elements clau en el discret creixement econòmic del país, que es va xifrar en el 0,4%.