L’exèrcit va anar consolidant el seu control sobre la política tailandesa al llarg de l’any 2016. A l’agost, el text final de la Constitució propugnada per la Junta Militar va ser àmpliament ratificat per referèndum, amb el 61% dels vots i una participació del 59%, i tenint en compte les penes de presó de deu anys decretades pel Consell Nacional per la Pau i l’Ordre (CNPO) a qualsevol manifestació contrària a la Carta Magna. Un resultat que no només va donar llum verd al CNPO per a escollir directament els 250 senadors de la nova cambra alta, reservant sis escons per a comandants de l’exèrcit, sinó que també li permet exercir el dret de veto sobre la Cambra de Representants i intervenir en el nomenament del primer ministre. De fet, la Constitució conté una clàusula que, a la pràctica, permet que un candidat no electe assumeixi el poder en una situació de crisi política, en un intent de donar cobertura a situacions similars al cop d’estat del general Prayut Chan-o-cha al maig del 2014. Tots els organismes sota control de la Junta Militar es dotaran, a partir d’aquest moment, de més instruments per a fulminar qualsevol càrrec electe sota sospites de corrupció.
Per a tenir el suport dels arrossaires tailandesos de cara als comicis generals, al novembre, la Junta va anunciar préstecs per valor de 13.000 milions de dòlars als productors d’arròs, amb la condició que emmagatzemessin el gra durant sis mesos per frenar l’oferta del mercat. El CNPO va considerar la mesura com a urgent per a contrarestar la davallada dels preus de l’arròs durant tretze mesos, però l’ex-primera ministra, la deposada Yingluck Shinawatra, es va afanyar a denunciar que la mesura no diferia del seu programa de subsidis del 2011, que havia dut a unes pèrdues de fins a 20.000 milions de dòlars i l’acumulació de 18.000 tones de gra. Shinawatra, que s’enfronta a una multa de 1.300 milions de dòlars i càrrecs criminals i civils acusada de mala gestió, va protagonitzar diversos actes durant l’any per a denunciar que era víctima de persecució política.
A l’octubre, després d’un llarg període de malaltia, va morir el rei Bhumibol Adulyadej, a 88 anys. D’aquesta manera es va posar fi a un regnat de setanta anys, en què el rei havia esdevingut per a una gran majoria dels tailandesos un símbol d’unitat i estabilitat. Ara tota l’atenció requeia en el príncep hereu, Maha Vajiralongkorn, que, al desembre, va assumir la corona. El nou rei va prendre el relleu del regent Prem Tinsulanonda, exgeneral, primer ministre i el conseller reial més proper a Bhumibol Adulyadej. Vajiralongkorn, perseguit per diversos escàndols i amb una imatge frívola i allunyada dels afers de la corona, no gaudeix de la mateixa popularitat que el seu pare i molts dubtaven, en silenci, de la seva idoneïtat com a nou monarca.
L’any va acabar amb un degoteig d’atemptats al sud del país, perpetrats per grups insurgents d’ètnia malaia. Amb tot, l’economia tailandesa va confirmar certa recuperació (3,2%), gràcies a una despesa governamental més alta, l’enfortiment del consum intern i una balança comercial positiva, amb la reducció de les importacions.