Amb les eleccions legislatives a l’horitzó de febrer del 2019, la Junta Militar va consolidar el seu poder al llarg de l’any i va portar a terme les últimes maniobres per a garantir la seva victòria a les urnes. Un dels principals instruments dissenyats per la cúpula militar va ser el partit Phalang Pracharat, liderat per l’actual primer ministre, Prayuth Chan-o-cha, i pensat per aglutinar partits més petits, alts funcionaris i membres del Parlament. Si bé s’espera que el Pheu Thai, els demòcrates i la nova Future Forward oposin una dura competència als tan desitjats comicis, pocs esperen que els militars perdin el poder. I és que, sota la reforma de la Constitució del 2016, que blindava els 250 escons del Senat per a la Junta, els militars només necessiten 126 dels 500 escons de la Cambra Baixa per a obtenir la majoria absoluta necessària de les dues cambres per a nomenar el seu candidat a primer ministre.
L’any va estar protagonitzat per l’aprovació d’una bateria d’incentius sense precedents per a la inversió estrangera i l’estímul del turisme, que va caure lleugerament per la pèrdua de visitants xinesos. Tot i l’expectació política, Tailàndia va mantenir bones perspectives econòmiques, amb un creixement del 4,5%.
El règim va mantenir el seu ferri control d’internet i les xarxes socials sota el paraigua de la Llei de lesa majestat. L’any també va estar marcat pels intents fracassats de forçar l’extradició de Yingluck Shinawatra, que havia fugit l’any 2017 al Regne Unit escapant la presó per negligència en un programa de subvenció a l’arròs durant el seu mandat entre el 2011 i el 2014. Al desembre, les autoritats van confirmar que el nou rei, Maha Vajiralongkorn, al poder des de l’any 2016, seria coronat el maig del 2019.