Introducció
En l’àmbit de les arts escèniques, el 2014 va estar marcat per una lleugera recuperació després dels nefastos resultats obtinguts l’any anterior. Així, la temporada 2013-14 es va tancar als teatres barcelonins amb un augment d’un 5% de recaptació, d’un 3% de públic i d’un 8% d’ocupació, amb relació a les dades de la temporada anterior. Tenint en compte les circumstàncies especialment negatives, com van ser el perllongament de l’IVA del 21% o les restriccions pressupostàries amb les quals es van veure afectats els circuits d’exhibició, aquestes dades van ser rebudes pel sector teatral amb un prudent optimisme. Una altra dada que cal considerar va ser la consolidació de l’autoria catalana, amb un 61% sobre el total de les obres estrenades. L’altra cara de la moneda va ser l’important descens del públic assistent als espectacles de dansa, amb gairebé un 30% menys respecte al de la temporada anterior. D’aquesta manera, va semblar que es consolidava una tendència iniciada ja els darrers anys, en què la dansa tendia a desaparèixer de les programacions regulars de la majoria de teatres, tant públics com privats, per refugiar-se gairebé en exclusiva a les programacions dels principals festivals i altres programacions de caràcter més episòdic. L’any 2014 també va estar marcat per la desaparició d’alguns noms emblemàtics de l’àmbit escènic català: l’actriu Mercè Anglès (a 53 anys), l’actor Pere Ventura (a 54 anys) i l’escenògraf i figurinista Isidre Prunés (a 66 anys).
Teatre
Teatre públic
La Sala Tallers del TNC va oferir diferents obres sota el títol “Epicentre Pitarra”, com ara Liceistes i cruzados, dirigida per Jordi Prat i Coll, i que posteriorment es va reposar a la Sala Petita
© May/Zircus / TNC
La primera temporada de Xavier Albertí al capdavant del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), la 2013-14, es va tancar amb un 70% d’ocupació, que va significar un augment del 8% respecte a la temporada anterior. Però més enllà de les xifres, Albertí es va mostrar especialment satisfet per la consolidació del TNC com a eix dinamitzador de l’activitat escènica a Catalunya i centre per a la reflexió cívica. També va destacar la voluntat de restauració patrimonial duta a terme des del teatre, centrada aquest any en la figura de Serafí Pitarra. Sota el títol "Epicentre Pitarra" es van presentar a la Sala Tallers muntatges de L’esquella de la torratxa, dirigida per EGOS teatre, El cantador, amb direcció de Xicu Masó i que va significar el debut de la Jove Companyia del Teatre Nacional, Liceistes i cruzados, dirigida per Jordi Prat i Coll i que posteriorment es va reposar a la Sala Petita, i Safari Pitarra, espectacle de creació de Jordi Oriol i Josep Pedrals, com també diverses conferències i múltiples activitats complementàries.
Per començar, sarsuela! va ser l’espectacle de recuperació patrimonial, coordinat per Xavier Pujolràs i presentat a la Sala Gran del TNC
© May/Zircus / TNC
A la Sala Gran es va poder veure Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores, de Federico García Lorca, i El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare (ambdues dirigides per Joan Ollé); El joc de l’amor i de l’atzar, de Pierre de Marivaux, que va significar el retorn de Josep Maria Flotats al TNC; Per començar, sarsuela!, espectacle de recuperació patrimonial coordinat per Xavier Pujolràs, i la producció convidada Montenegro (Comedias Bárbaras), de Ramón María del Valle-Inclán (dirigida per Ernesto Caballero). La Sala Petita va acollir Ocells i llops, de Josep M. de Sagarra (dirigida per Lurdes Barba); Amarillo, de la companyia mexicana Teatro Línea de Sombra; L’eclipsi, d’Alberto García Demestres i Paco Zarzoso (dirigida per Xavier Albertí); Sala de miralls, una dramatúrgia a partir dels dietaris de Feliu Formosa (dirigida per Albert Arribas); El príncep feliç, d’Oscar Wilde, de la companyia La Baldufa, sota la direcció de Jorge Picó; i Fronteres, un espectacle compost per tres peces curtes de Rafael Spregelburd, Falk Richter i Lluïsa Cunillé, dirigides pel mateix Spregelburd, Alícia Gorina i Xavier Martínez. La Sala Tallers també va acollir, entre d’altres, Sota el llit, de Núria Vizcarro (dirigida per Ricard Soler i Mallol), Moro com a país, de Dimitris Dimitriadis (dirigida per Albert Arribas), o El president, de Thomas Bernhard (dirigida per Carme Portaceli).
El Teatre Lliure va presentar espectacles com Krum (El crosta), de Hanoch Levin, sota la direcció de Carme Portaceli
© David Ruano / Teatre Lliure
Per la seva banda, el Teatre Lliure va tancar la temporada 2013-14 amb una ocupació del 79,2%, i el seu director, Lluís Pasqual, va renovar el seu mandat fins la temporada 2018-19. A la Sala Fabià Puigserver es va presentar Un enemic del poble, de Henrik Ibsen (sota la direcció de Miguel del Arco); Seuls (creada, interpretada i dirigida per Wajdi Mouawad); El Caballero de Olmedo, de Lope de Vega, l’espectacle inaugural Love for Shakespeare i la reposició d’Els feréstecs, de Carlo Goldoni (totes tres dirigides per Lluís Pasqual); El hijo del acordionista, de Bernardo Atxaga (direcció de Fernando Bernués); La ronde de nuit, de Le Théâtre Aftaab (dirigida per Hélène Cinque); Emilia, de Claudio Tolcachir; Sonata de Otoño, d’Ingmar Bergman (direcció de Daniel Veronese); My perfect mind, de la companyia anglesa Told by an Idiot; El misántropo, de Molière (direcció de Miguel del Arco), i Le voci di dentro, d’Eduardo De Filippo (direcció de Toni Servillo). Al teatre Lliure de Gràcia es va poder veure Jo mai, d’Ivan Morales; Recortes. Hi Vis/Fragile, de David Greig i Clara Brennan (sota la direcció de Mariano Barroso); El principito, d’Antoine de Saint-Exupéry (versionada i dirigida per Roberto Ciulli); Els dies feliços, de Samuel Beckett (sota la direcció de Sergi Belbel); Victòria d’Enric V, de William Shakespeare (direcció de Pau Carrió); Krum (El crosta), de Hanoch Levin (direcció de Carme Portaceli); Rhum, de Joan Montanyès, Martí Torras Mayneris i Jordi Martínez (direcció del mateix Torras Mayneris), i la reposició de L’onada, d’Ignacio García May (dirigida per Marc Montserrat Drukker). L’Espai Lliure va presentar L’encarregat, de Harold Pinter (dirigida per Xicu Masó), que a causa de l’èxit va reposar-se; A casa (Kabul), de Tony Kushner (dirigida per Mario Gas); Informe per a una acadèmia, de Franz Kafka (dirigida per Xavier Ricart i Ivan Benet); Ruz-Bárcenas, de Jordi Casanovas (direcció d’Alberto San Juan), i Dido Reloaded/Go, Aeneas, go! (Òpera líquida de cambra), de Xavier Bonfill, Raquel García-Tomás, Joan Magrané i Octavi Rumbau (direcció de Jordi Pérez Solé).
L’espectacle infantil i familiar Moby Dick, un viatge pel teatre, de Marc Artigau, es va poder veure novament al Teatre Lliure
© Ros Ribas / Teatre Lliure
En la secció el Lliure dels nens, centrada en el teatre infantil i familiar, es van poder veure els espectacles Concerts per a nadons, de Paulo Lameiro, i la reposició de Moby Dick, un viatge pel teatre, de Marc Artigau.
El Centre d’Arts Escèniques de Terrassa va continuar apostant pels nous creadors i llenguatges, amb la celebració del Festival TNT i la coproducció dels espectacles Cabaret petrificat, d’Escarlata Circus; Els eufòrics, de Marc Artigau i Pep Pla, i Elixir, de Rosa Boladeras, així com un homenatge al poeta Feliu Formosa.
Teatre privat
El Grup Focus va prosseguir l’activitat escènica al capdavant dels seus diversos teatres, però amb alguns canvis en les línies de direcció. Així, Julio Manrique no va prorrogar el seu contracte com a director artístic del Teatre Romea i el seu càrrec va ser ocupat per Borja Sitjà, fins aleshores al capdavant de La Villarroel, on va ser subs-tituït per Tania Brenlle. Al Teatre Romea es van poder veure diverses produccions i coproduccions pròpies com Desde Berlín. Tributo a Lou Reed, de Juan Villoro, Juan Cavestany i Pau Miró (dirigida per Andrés Lima), o L’última trobada, de Sándor Márai (direcció d’Abel Folk). També es van programar alguns espectacles convidats com Dones com jo, de T de Teatre (escrita i dirigida per Pau Miró); L’orfe del clan dels Zhao, de Ji Junxiang (dirigida per Oriol Broggi); El loco y la camisa, de Nelson Valente, i En el estanque dorado, d’Ernest Thompson (dirigida per Magüi Mira).
L’obra T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré va ser una de les reposicions del Teatre Goya Codorniu
© Vania Produccions
El Teatre Goya Codorniu va presentar El zoo de vidre, de Tennessee Williams, i Prendre partit, de Ronald Harwood (ambdues dirigides per Josep Maria Pou, també director artístic de la sala); Conversaciones con mamá, de Santiago Carlos Oves (dirigida per Juan Echanove); les reposicions de Iaia, de Roger Peña; de T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, de Joe DiPietro i Jimmy Roberts (dirigida per Elisenda Roca), i d’Adreça desconeguda, de Katherine Kressmann Taylor (dirigida per Lluís Homar), com també diversos espectacles d’humor, amb noms populars com Santi Rodríguez o Pep Plaza. La Villarroel va continuar apostant per la programació de comèdies d’autoria catalana, entre les quals cal destacar El crèdit, de Jordi Galceran (dirigida per Sergi Belbel), que va ser reposada a causa del gran èxit obtingut la temporada anterior, o Losers, de Marta Buchaca. També es van poder veure diversos monòlegs còmics com els d’Oswaldo Digón, Dani Pérez o María Juan, entre d’altres. Finalment, el Teatre Condal va continuar apostant per les comèdies destinades al gran públic, entre les quals cal destacar el retorn de La extraña pareja, de Neil Simon, dirigida per Àngel Alonso, amb Joan Pera i Antonio Dechent en substitució del desaparegut Paco Morán. Altres propostes que també es van poder veure al teatre del Paral·lel van ser La Odisea, de Rafael Álvarez El Brujo ; Mitad y mitad, de Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez; Fer riure és un art, de Joan Pera (amb direcció de Martí Torras Mayneris); Mares! Maternitat a crits (dirigida per Oriol Tarrasón); La màgia del Mag Lari, de Josep Maria Lari, i diversos espectacles de monòlegs com Las noches del club de la comedia o Resofocos.
Els altres teatres privats de la ciutat també van continuar apostant per mantenir en cartell durant llargues temporades espectacles d’èxit, com va ser el cas de BITS, del Tricicle, al Teatre Poliorama; La gran ilusión, d’Antonio Díaz, als teatres Borràs i Coliseum; La ratonera, d’Agatha Christie (dirigida per Víctor Conde), al Teatre Apolo; Boig per tu, de Joan Gallart, Pep Sala i Ricard Reguant (dirigida per Ricard Reguant), al BARTS i al Teatre Borràs; Els homes són de Mart i les dones de Venus, de Paul Dewandre (dirigida per Edu Pericas), al Poliorama i al Principal; o la reposició al Tívoli de Campanades de boda, de La Cubana, entre d’altres.
La programació de musicals va donar cabuda a espectacles com L’esbudellador de Whitechapel, amb música de Josep Ollé (dirigit per Marga Parrilla i Oriol Estefanell), al Teatre del Raval
© Teatre del Raval / Xtrategium / 20cmStudio
Entre les noves produccions, cal destacar la forta presència a la cartellera de musicals autòctons, com Polònia. El musical, de Minoria Absoluta (dirigit per Xavier Ricart); el retorn de Mar i cel, de Dagoll Dagom (dirigit per Joan Lluís Bozzo), al Teatre Victòria, amb motiu del quarantè aniversari de la companyia; El Petit Príncep. El musical, de Marc Artigau i Manu Guix (dirigit per Àngel Llàcer), al BARTS; Flor de nit, de Manuel Vázquez Montalbán, a partir d’una idea de Dagoll Dagom (dirigit per Víctor Álvaro) a l’Almeria Teatre; Lo tuyo y lo mío, de Joan Maria Segura, al Club Capitol; o L’esbudellador de Whitechapel, amb música de Josep Ollé (dirigit per Marga Parrilla i Oriol Estefanell), al Teatre del Raval. Entre els musicals d’autoria no catalana, cal destacar Sister Act. El musical, de Glenn Slater i Alan Menken (dirigida per Carline Brouwer), al Tívoli, i Germans de sang, de Willy Russell (direcció de Ricard Reguant), al Teatre del Raval. Altres espectacles destacables presentats als teatres privats van ser El coloquio de los perros, de Miguel de Cervantes (dirigit per Ramon Fontserè), al Poliorama; Godoy y yo, de Godoy, i 15 años no es nada, de Carlos Latre, al Club Capitol; o Translations, de Brian Friel (direcció de Ferran Utzet), Cels, de Wajdi Mouawad (dirigida per Oriol Broggi), i la reposició de Llibert, de Gemma Brió (direcció de Norbert Martínez), que es van poder veure a la Biblioteca de Catalunya.
M.A.R.I.L.U.L.A., de Lena Kitsopoulou (dirigida per Josep Maria Mestres), va ser una de les propostes de La Seca. Espai Brossa
© La Seca. Espai Brossa
Dins de l’àmbit de les sales alternatives, va destacar l’eclèctica programació presentada per La Seca. Espai Brossa, amb propostes tan heterogènies com Norway. Today, d’Igor Bauersima (dirigida per Àlex Mañas); Club Fernando Pessoa, de Tomàs Aragay; Lucrècia, de Joan Ramis i Ramis (dirigida per Sergi Marí); La dama de les camèlies, d’Alexandre Dumas (dirigida per Hermann Bonnín); El tiempo inmóvil, de Sílvia Delagneau i Alejo Levis; Montaldo, d’Ernesto Collado; M.A.R.I.L.U.L.A., de Lena Kitsopoulou (dirigida per Josep Maria Mestres), i espectacles de màgia i il·lusionisme, com Les 12 hores de màgia de Barcelona o Carnaval de màgia en dues parts, de Hausson (sota la direcció d’Hermann Bonnín).
Dins de la programació de la Sala Beckett, va destacar el gran èxit obtingut per la productora Sixto Paz amb Pulmons, de Duncan Macmillan (dirigit per Marilia Samper). A la sala de Gràcia també es van poder veure, entre d’altres, la reposició de George Kaplan, de Frédéric Sonntag (dirigida per Toni Casares); El setè cel, de Caryl Churchill (dirigida per Glòria Balañà), o El pes del plom, d’Aleix Fauró i Isis Martín.
Per la seva banda, el Teatre Tantarantana va presentar, en col·laboració amb la companyia argentina Faro Luciole, Ocupa Raval, una intervenció escènica itinerant per diferents escenaris del barri; el cicle Complicitats en Xarxa, on es van poder veure diversos espectacles alternatius procedents de l’Estat espanyol, i Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce, d’Antoni Garcia Porta i Roberto Bolaño, dirigida per Fèlix Pons, entre d’altres.
Altres espectacles destacables presentats en el circuit de les sales alternatives van ser La pols, de Llàtzer Garcia (Sala Flyhard); El drac d’or, de Roland Schimmel-pfennig, dirigida per Moisès Maicas (Teatre Akadèmia); Aquellos días azules, de Marc Artigau (Círcol Maldà); Lo único que necesita una gran actriz es una gran obra y las ganas de triunfar, de la companyia mexicana Vaca 35, i Mont(ss)errat, de Beth Escudé, dirigida per Marc Chornet (Atrium).
Dansa
El Mercat de les Flors, que va continuar aglutinant bona part de l’activitat relacionada amb la dansa i les arts del moviment al nostre país, va aconseguir augmentar el nombre total d’espectadors amb un 83% d’ocupació, a pesar de l’importantíssim descens patit pel sector durant el 2014. El seu director, Francesc Casadesús, va valorar especialment l’augment de públic jove, aconseguit en bona part gràcies als diversos programes educatius (com Grada Jove, El més petit de tots o Tot Dansa) impulsats des del teatre. Entre els noms destacats que van passar pel Mercat, destaquen Anne Teresa de Keersmaeker i la companyia Rosas, amb Drumming Live ; Yo-shito Ohno, amb Flower and Bird – A letter to my future self ; Israel Galván, que va presentar Lo Real i Torobaka (aquesta darrera en col·laboració amb Akram Kahn); Malpelo amb els espectacles Tots els noms i L’esperança de vida d’una llebre ; Àngels Margarit/Mudances, amb Capricis ; Los Corderos, amb ULTRAinocencia ; Marcos Morau, amb Nippon-Koku ; Antonio Ruz i Juan Kruz Díaz de Garaio Esnaola, amb Vaivén, o Sònia Sàn-chez, amb Le Ça. El ello.
Altres companyies de dansa que es van poder veure durant el 2014 a Catalunya van ser Les Ballets de Monte-Carlo, amb La bel-le, de Txaikovski (Liceu); Joaquim Cortés, amb Gitano, Ángel Corella, amb A+A, i el Ballet de Moscou, amb El llac dels cignes i El trencanous (Tívoli); la Compañía de Antonio Andrade, amb Mi Carmen flamenca (Condal); Sara Baras, amb La Pepa (Centre Cultural Terrassa); La Intrusa Danza amb Best of you, i Tomas Noone, amb Just a dancer, i Balbir, el meu avi (Espai Dansat!). A pesar de la precarietat que va viure el sector, cal destacar l’aparició de dos nous cicles que van apostar per la dansa de petit format: Born en dansa, a La Seca-Espai Brossa, i Maldà enDansa, al Círcol Maldà.
Festivals
Al Grec Festival de Barcelona es van poder veure obres internacionals com Les criades, de Jean Genet (dirigida per Do Wan Im)
© Josep Aznar / Festival Grec
El Grec Festival de Barcelona, en la tercera edició dirigida per Ramon Simó, va presentar 79 espectacles, el 80% dels quals eren de nova creació, i va aconseguir augmentar el nombre d’espectadors fins als 80.000. Els espectacles més vistos han estat dues coproduccions amb teatres locals: La partida, de Patrick Marber (dirigida per Julio Manrique), al Teatre Romea, i Vells temps, de Harold Pinter (amb direcció de Sergi Belbel), a la Sala Beckett. Cal destacar la programació internacional, amb espectacles com The Fountainhead, del Toneelgroep d’Amsterdam (dirigida per Ivo van Hove); Tauberbach, de Les ballets C de la B (sota les ordres d’Alain Platel); Vader (Pare), de Peeping Tom (dirigida per Franck Chartier); Ubu Roi, d’Alfred Jarry (direcció de Declan Donnellan); Le capital, de Sylvain Creuzevault; Les criades, de Jean Genet (dirigida per Do Wan Im); Wonderland, de Gallim Dance Company, o Sun, de Hofesh Shechter Company. Entre els espectacles autòctons presentats al festival, cal destacar Numax-Fagor-plus, de Roger Bernat; A House in Asia, de l’Agrupación Señor Serrano; Nadia, de La conquesta del Pol Sud (dirigida per Carles Fernández Giua); El testamento de María, de Colm Tóibín (dirigida per Agustí Villaronga); El bon lladre, de Conor McPherson (dirigida per Xicu Masó); Monòlit, de Toni Mira, o Shell, de Projecte NISU. Paral·lelament a la programació del festival, cal destacar també la consolidació de l’International Performing Arts Meeting (IPAM), destinat a programadors, i que va propiciar l’explotació posterior de 27 dels espectacles estrenats al festival.
Al Temporada Alta cal destacar la major presència d’espectacles de dansa, com One-Hit Wonders, de Sol Picó
© Rojo Barcelona / Sol Picó / Festival Temporada Alta Girona
La 23a edició del Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya. Girona-Salt, tot i mantenir un pressupost similar al de l’any passat, va poder presentar uns 90 títols, dels quals 26 van ser estrenes absolutes i 52 d’autoria catalana. Entre els grans noms del panorama internacional que van visitar el festival, cal destacar Krystian Lupa (Tala); Christoph Marthaler (King Size); Romeo Castellucci (Giulio Cesare. Pezzi Staccati); Oskaras Korsunovas (La gavina); Jan Fabre (Attends, attends, attends...Pour mon père); Christiane Jatahy (E se elas fossem para Moscou?); Alain Platel (Coup fatal); Brett Bailey (Macbeth); Sergio Boris (Viejo, solo y puto); Lagartijas tiradas al sol (Derritiré con un cerillo la nieve de un volcán), o Cirkus Cirkör (Teixint la pau), i també els espanyols Angélica Liddell (Tandy) i La Zaranda (El grito en el cielo). El festival va continuar apostant també per l’autoria autòctona, produint i estrenant destacats noms i companyies de l’escena catalana, entre els quals van destacar Dei Furbi (Trilogia Mozart); La Calòrica (Bluf), Cor de Teatre (Allegro); Nao Albet i Marcel Borràs (Los esqueiters); Lluís Homar i Pau Miró (Terra baixa); Cascai Teatre (El pillo) i Alícia Gorina (Watching Peeping Tom). També cal esmentar un augment notable dels espectacles de dansa que el festival va presentar, com les estrenes de l’espectacle antològic de Sol Picó (One-Hit Wonders); María Pagés (Óyeme con los ojos), o Lali Ayguadé (Saba). A més de l’edició anual del festival, durant el mes de febrer es va presentar la segona edició de Temporada Alta en Buenos Aires-Semana Catalana en Timbre 4, un programa en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull i la sala Timbre 4, amb la finalitat d’acostar la producció teatral catalana al públic argentí i gràcies al qual es van poder veure a Buenos Aires espectacles de Sergi López i Jorge Picó (30/40 Livingstone), la Compañía Prisamata (Sé de un lugar), i Lali Ayguadé (Portland+Incógnito), com també una versió catalanoargentina del Torneig de Dramatúrgia.
La 34a edició de Fira Tàrrega. Teatre al carrer va presentar 271 representacions de 80 espectacles diferents, i va tenir un total de 789 programadors acreditats (461 catalans, 144 de la resta de l’Estat espanyol i 184 d’internacionals). Els espectacles de pagament van aconseguir el 77,51% d’ocupació, 11.594 localitats ocupades, de les quals 6.909 eren de pagament i la resta, invitacions per a programadors. Un any més, la Fira va seguir apostant decididament per la creació, amb el seu programa Laboratoris de Creació, i les residències creatives, i per primer cop en la seva història l’espectacle inaugural va ser una producció pròpia del festival: La ira dels peixos, dirigit per Ignacio Achurra. Alguns dels noms més destacats entre els programats a la Fira van ser Teatr KTO, Pepa Plana & Toti Toronell, Stereo Akt, Teatro Ojo, Claire Ducreux, Fundación Collado – Van Hoestenberghe i Piero Steiner, Titzina Teatre, Animal Religion, Obskené, Les Filles Föllen o Foradelugar.
El Festival TNT (Terrassa Noves Tendències) va continuar apostant majoritàriament pels nous creadors i va presentar 23 espectacles, 13 dels quals eren coproduccions amb el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa. Entre els artistes programats van destacar els noms de James Thiérrée, Playground, Agrupación Senyor Serrano, Societat Doctor Alonso, Sonia Gómez, David Espinosa, Cris Blanco, Atresbandes o Umma Umma Dance.
La XI edició del Festival Shakespeare va consolidar-se al barri del Raval de Barcelona, on va triar la Biblioteca de Catalunya com a centre neuràlgic, tot i obrir-se a altres espais del barri. L’aportació econòmica de les institucions va créixer notablement, i es va passar d’un pressupost total d’uns 30.000 euros en l’edició anterior a uns 80.000 euros en la del 2014. Quant a la programació van destacar les estrenes de Timó d’Atenes (dirigida per David Selvas); la versió d’Els Pirates Teatre de Nit de reis (dirigida per Adrià Aubert); Desdèmona, de Paula Vogel (dirigida per Martí Torras), o Shake-Spirit, de Les Antonietes, com també diverses activitats paral·leles, entre les quals cal esmentar algunes lectures a càrrec de destacats noms de l’escena, com Mario Gas, Xavier Albertí o Lluís Soler.
El 2014 també es va celebrar el 25è aniversari de dues fires totalment consolidades, imprescindibles per a entendre el sector del teatre infantil i juvenil al nostre país: la Fira de Titelles de Lleida i la Fira de Teatre Infantil i Juvenil d’Igualada.
Premis
El plenari del CoNCA, constituït en jurat dels Premis Nacionals de Cultura 2014, va decidir atorgar aquest guardó a Pepa Plana (Valls, Alt Camp, 1965) "per la seva singularitat com a pallassa catalana de trajectòria consolidada en l’àmbit nacional i internacional", i al coreògraf Roberto Oliván (Tortosa, Baix Ebre, 1972) com a "continuador dels corrents interdisciplinaris de la dansa contemporània". Oliván també va rebre el premi Ciutat de Barcelona 2013 per la seva coreografia A place to bury estrangers. En l’apartat de circ el guanyador va ser el pallasso Leandre, per l’espectacle Rien à dire, i en la categoria de teatre la guanyadora va ser l’actriu Clara Segura, "per la versatilitat, la força escènica i la capacitat de connectar amb el públic en les seves interpretacions als espectacles Incendis, 28 i mig i La Rosa Tatuada ".