Introducció
En l'àmbit de les arts escèniques, l'any 2015 va estar marcat per una certa continuïtat en la recuperació iniciada l'any anterior. Així, la temporada 2014-15 es va tancar als teatres barcelonins amb un augment d'un 7% en la recaptació i d'un 3% en l'ocupació, en relació amb les dades de la temporada anterior. Les sales de menys de 200 espectadors van ser les que van tenir un augment més considerable d'espectadors, mentre que les funcions familiars i de dansa van patir novament una davallada important. Es va mantenir també la consolidació de l'autoria catalana apuntada les darreres temporades, tot i que l'augment més considerable d'espectadors va correspondre al gènere musical, amb un 80% d'espectadors més que en la temporada anterior. L'any també va estar marcat per la desaparició d'alguns noms emblemàtics de l'àmbit escènic català: les actrius Rosa Novell (62 anys), Àngels Poch (66 anys) i Nadala Batiste (89 anys) i l'actor Josep Sazatornil, Saza (89 anys). També va ser l'any en què el Festival Shakespeare va anunciar la seva desaparició després d'onze edicions, a causa del poc suport rebut per les institucions, i en què la compa-nyia de teatre gestual Vol-Ras va decidir posar punt final a la seva activitat després de trenta-cinc anys en actiu. El Guasch Teatre, especialitzat en teatre infantil i juvenil, al juny es va veure obligat a tancar les portes a causa d'un concurs de creditors, però al desembre va reobrir amb el nom d'Eixample Teatre i una programació destinada a un públic més ampli.
Teatre
Teatres públics
Al TNC es va presentar una nova versió de Molt soroll per no res, de William Shakespeare, dirigida per Àngel Llàcer
© Teatre Nacional de Catalunya / David Ruano
El Teatre Nacional de Catalunya va seguir apostant per la seva línia de restauració patrimonial, així com per la seva consolidació com a eix dinamitzador de l'activitat escènica a Catalunya. A la Sala Gran es va poder veure L'art de la comèdia, d'Eduardo De Filippo, amb direcció de Lluís Homar; L'hort de les oliveres, de Narcís Comadira, amb direcció de Xavier Albertí; Molt soroll per no res, de William Shakespeare, dirigida per Àngel Llàcer; El público, de Federico García Lorca, dirigida per Àlex Rigola; així com un homenatge institucional al dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, amb motiu del seu setanta-cinquè aniversari. La Sala Petita va acollir Incerta glòria, a partir de la novel·la homònima de Joan Sales, amb dramatúrgia i direcció d'Àlex Rigola; El carrer Franklin, de Lluïsa Cunillé, dirigida per Josep Maria Miró; No feu bromes amb l'amor, d'Alfred de Musset, dirigida per Natalia Menéndez; Purga, de la dramaturga finlandesa Sofi Oksanen, dirigida per Ramon Simó; Només són dones, de Carmen Domingo, dirigida per Carme Portaceli, i l'espectacle infantil Capas, de la companyia de circ Eia. D'altra banda, la Sala Tallers del TNC va acollir Foot-Ball, de Cesc Gelabert; Patetisme il·lustrat, de Carles Santos; La Man-cha, d'Albert Lladó, dirigida per Jordi Prat i Coll; Ganes d'udolar, de Joan Giralt i Dani Salgado; així com el segon espectacle de la ITNC Jove Companyia, Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, dirigit per Pere Planella, i l'espectacle itinerant La naturalesa i el seu tremolor, de la Sociedad Doctor Alonso. Sota el títol "1945-1959: l'origen de l'oblit" es va presentar l'epicentre temàtic de la temporada, dedicat al teatre fet a Catalunya durant els primers anys del franquisme. L'epicentre va incloure les representacions de Mots de ritual per a Electra, de Josep Palau i Fabre, dirigida per Jordi Coca, i La nostra mort de cada dia, de Manuel de Pedrolo, sota la direcció de Marta Gil Polo, ambdues presentades a la Sala Tallers, així com lectures dramatitzades, taules rodones, conferències i una exposició.
Sota la direcció de Josep Maria Mestres es va estrenar Frank V, de Friedrich Dürrenmatt, al Teatre Lliure
© Teatre Lliure / Ros Ribas
El Teatre Lliure va tancar l'any 2015 amb una ocupació del 81,7%, i 124.000 espectadors, 20.000 més que l'any anterior. A la Sala Fabià Puigserver es va presentar El rei Lear, de William Shakespeare, dirigida per Lluís Pasqual, que es va tornar a programar uns mesos després com a conseqüència de l'enorme èxit obtingut; Frank V (opereta d'una banca privada), de Friedrich Dürrenmatt, dirigida per Josep Maria Mestres; 887, del creador quebequès Robert Lepage, dirigida i interpretada pel mateix Lepage; l'estrena barcelonina de Vilafranca. Un dinar de festa major, de Jordi Casanovas; així com les reposicions d'El testamento de María, a partir de la novel·la de Colm Tóibín, dirigida per Agustí Villaronga; Un enemic del poble, de Henrik Ibsen, sota la direcció de Miguel del Arco, i Premis i càstigs,amb dramatúrgia i direcció de Ciro Zorzoli i la companyia T de Teatre. Al Lliure de Gràcia es va poder veure Somni americà, un espectacle a partir de textos d'Arthur Miller, Eugene O'Neill, William Saroyan, John Steinbeck i Tennessee Williams, dirigida per Oriol Tarrasón; Crec-enunsoldéu i Dona no reeducable, de Stefano Massini, ambdues dirigides per Lluís Pasqual; Ser-ho o no, de Jean-Claude Grumberg, dirigida per Josep Maria Flotats; així com els espectacles convidats El reportaje, de Santiago Varela, amb direcció d'Hugo Urquijo; Edipo rey, de Sòfocles, dirigida per Alfredo Sanzol; Medea, a partir de diverses versions del mite, adaptades i dirigides per Andrés Lima; Antígona, de Sòfocles, dirigida per Miguel del Arco; Dolore sotto chiave, d'Eduardo De Filippo, amb direcció de Francesco Saponaro; Manca solo la domenica, de Licia Maglietta, i les reposicions de tres èxits de temporades anteriors: El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon, dirigida per Julio Manrique; Els dies feliços, de Samuel Beckett, dirigida per Sergi Belbel, i Rhum, de Joan Montanyès, Martí Torras Mayneris, que també la va dirigir, i Jordi Martínez. A l'Espai Lliure es va presentar el cicle "Tot pels diners", coproduït entre La Brutal i el Teatre Lliure, que incloïa tres peces de creadors catalans contemporanis: Mammón, de Nao Albet i Marcel Borràs; Cleòpatra, d'Iván Morales, i L'onzena plaga, de Victòria Szpunberg, dirigida per David Selvas. També a l'Espai Lliure es van poder veure Conillet, de Marta Galán, dirigida per Marc Martínez; Joc de miralls, d'Annie Baker, dirigida per Juan Carlos Martel, i la reposició de Pulmons, de Duncan Mac-Millan, una producció de Sixto Paz Produccions vista la temporada anterior a la Sala Beckett. En altres espais del teatre es van poder veure Mi gran obra (un proyecto ambicioso), de David Espinosa, i Biblioteca de cuerdas y nudos, de José Antonio Portillo. En la secció el Lliure dels nens, centrada en el teatre infantil i familiar, es van programar els espectacles El baró dels arbres, de Núria Vizcarro Boix, dirigit per Joan Arqué, i la reposició de Concert per a nadons núm. 1 en mi bemoll, de Paulo Lamei-ro, dirigit per Carles Pedragosa.
Vilafranca. Un dinar de festa major va ser la primera obra sorgida d’Els Teatres Amics, associació de cinc teatres catalans de titularitat municipal
© Comèdia Comunicació & Media / Jordi Garcia Monte
El 2015 també va veure com cinc teatres de titularitat municipal (L'Atlàntida de Vic, l'Àtrium de Viladecans, el Kursaal de Manresa, el Teatre Auditori de Sant Cugat i el Teatre Auditori de Granollers) s'associaven sota el nom d'Els Teatres Amics, per tal de col·laborar i tirar endavant projectes comuns. El primer projecte sorgit d'aquesta associació va ser la producció, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, de l'espectacle Vilafranca. Un dinar de festa major, escrit i dirigit per Jordi Casanovas.
Teatres privats
El Grup Focus va prosseguir l'activitat escènica al capdavant dels seus diversos teatres. Al Teatre Romea es va poder veure Fedra, de Jean Racine, dirigida per Sergi Belbel; Els veïns de dalt, escrita i dirigida per Cesc Gay, que va ser reposada posteriorment a causa de l'èxit obtingut; l'adaptació dels Entremeses, de Cervantes, del Teatro de la Abadía, que va tornar a dirigir José Luis Gómez vint anys després; El grito en el cielo, de la companyia andalusa La Zaranda; Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano, de Mario Gas i Alberto Iglesias, dirigida per Mario Gas, i El largo viaje del día hacia la noche, d'Eugene O'Neill, dirigida per Juan José Afonso. Al teatre del carrer Hospital també van seguir les funcions de la secció Off Side amb diversos espectacles de petit format, entre els quals cal destacar Waikiki Honolulu, de Paul Berrondo, i es va iniciar un nou cicle de Solos, presentats en funcions úniques amb noms tan populars com Viggo Mortensen, acompanyat al piano per Rafel Plana, Marcos Ordóñez o Lluís Soler.
El Teatre Goya va presentar Las amistades peligrosas, de Choderlos de Laclos, dirigida per Darío Facal
© Grup Focus / Ana Himes
El Teatre Goya va presentar, entre d'altres, Las amistades peligrosas, de Choderlos de Laclos, dirigida per Darío Facal; Auto-rretrato de un joven capitalista español, d'Alberto San Juan; Olivia y Eugenio, de Herbert Morote, dirigida per José Carlos Plaza; Ultrashow, de Miguel Noguera; La plaza del Diamante, de Mercè Rodoreda, dirigida per Joan Ollé, així com la reposició d'un dels grans èxits del festival d'estiu Grec 2014, La partida, de Patrick Marber, dirigida per Julio Manrique. A La Villarroel van finalitzar les funcions d'El crèdit, de Jordi Galceran, dirigida per Sergi Belbel, espectacle que va ser vist per més de 140.000 espectadors durant l'any i mig que es va mantenir en cartell i que després del seu pas per aquesta sala va iniciar una gira per diverses localitats catalanes. També es va poder veure, entre d'altres, Marits i mullers, de Woody Allen, dirigida i adaptada per Àlex Rigola; Distancia siete minutos, de Titzina Teatro, i Petits monstres, de Marilia Samper; així com la reposició de L'última trobada, de Christopher Hampton, dirigida per Abel Folk. El Teatre Condal va continuar apostant per comèdies destinades al gran públic, com el nou muntatge de Pels pèls, de Paul Pörtner, dirigit per Abel Folk, o Caiguts del cel, de Sébastien Thiéry, obra dirigida per Sergi Belbel. També es van poder veure El Lazarillo de Tormes i Mujeres de Shakespeare, ambdues de Rafael Álvarez, el Brujo, i Ozom, del Mag Lari, entre d'altres.
El Petit Príncep. El musical va continuar en cartell després de l’èxit aconseguit la temporada passada
© BARTS / David Ruano / Bito Cels / Marina Raurell
Els altres teatres privats de la ciutat van continuar apostant per mantenir en cartell èxits de les temporades anteriors com els musicals Polònia. El musical, de Minoria Absoluta i dirigit per Xavier Ricart, al Teatre Poliorama; Mar i cel, de Dagoll Dagom i dirigit per Joan Lluís Bozzo, al Victòria; El Petit Príncep. El musical, de Marc Artigau i Manu Guix, dirigit per Àngel Llàcer, al BARTS, o Sister Act. El musical, de Glenn Slater i Alan Menken, dirigit per Carline Brouwer; així com un nou muntatge de Mamma Mia! El musical, de Benny Anderson i Björn Ulvaeus, sota la direcció de Daniel Anglès, al Teatre Tívoli. Altres reposicions que es van poder veure el 2015 van ser la versió unipersonal de Lluís Homar de Terra Baixa, d'Àngel Guimerà, dirigida per Pau Miró, al Teatre Borràs, o el retorn de Smiley, de Guillem Clua, que va tornar al Club Capitol per acomiadar-se definitivament dels espectadors catalans després de més de 200 funcions i 20.000 espectadors. Altres espectacles destacats que es van poder veure als teatres privats de la ciutat van ser Escenas de la vida conyugal, d'Ingmar Bergman, sota la direcció de Norma Aleandro, al Tívoli; Maldita fortuna, de Francis Veber, dirigit per Paco Mir, al Teatre Apolo; Una altra pel·lícula (Speed the Plow), de David Mamet, dirigit per Julio Manrique, al Teatre Borràs; així com Animals de companyia, d'Estel Solé, un espectacle que s'havia començat representant en cases particulars i que va acabar fent una reeixida temporada al Club Capitol.
D'altra banda, la productora La Perla 29 va continuar programant a la Biblioteca de Catalunya amb produccions com Una giornata particolare, d'Ettore Scola; l'espectacle de creació Al nostre gust, i la reposició d'Incendis, de Wajdi Mouawad, totes tres dirigides per Oriol Broggi.
Sales alternatives
El 2015 el panorama del teatre alternatiu a Barcelona va estar marcat per l'obertura de la Sala Hiroshima, al Poble-sec. Aquest nou espai va apostar, ja des del seu inici, per propostes de caràcter contemporani, performatiu i decididament multidisciplinari, allunyades del teatre dramàtic majoritari a la cartellera barcelonina, cercant la complicitat d'un públic orfe de les propostes més radicals i innovadores. Entre les peces que s'hi van presentar destaquen Constructivo, de Piero Steiner i Ernesto Collado, o Introducing the Star, de Pablo Esbert Lilienfeld i Federico Vladimir Strate Pezdirc. També va entrar dins del circuit alternatiu el Teatre Eòlia, que fins aleshores només havia programat propostes sorgides del centre formatiu Eòlia. Entre els espectacles de la seva programació cal destacar l'èxit de Ragazzo, de Lali Álvarez Garriga.
La Sala Beckett, esperant poder-se traslladar a la nova seu del Poblenou, va continuar apostant per companyies joves com Atresbandes amb Locus Amoenus; La Calòrica amb Bluf, de Joan Yago, dirigida per Israel Solà, La Ruta 40 amb La col·lecció, de Harold Pinter i dirigida per Albert Prat, o La Virgueria amb Snorkel, d'Albert Boronat i dirigida per Aleix Fauró. Altres propostes que van passar per la Beckett van ser L'efecte, de Lucy Prebble, dirigida per Carol López; Blau, de Ferran Joanmiquel i direcció de Jordi Prat i Coll, o la companyia valenciana La Teta Calva amb Penev, de Xavo Giménez i dirigida pel mateix autor i Toni Agustí.
El Teatre Tantarantana també va apostar per algunes companyies joves a través d'El Cicló (el cicle de companyies independents de Barcelona), on Projecte Nisu, Teatro de Cerca, La Calòrica, Arsènic Art Studio i Enfants Terribles van presentar diverses produccions.
La Seca – Espai Brossa va presentar propostes ben atrevides, com Psicosi de les 4.48, escrita per Sarah Kane i dirigida per Moisès Maicas
© La Seca. Espai Brossa / Anna Soler Horta
D'altra banda, La Seca -- Espai Brossa va seguir la seva eclèctica línia de programació, que va acollir propostes com Serenata para un país sin serenos, de Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso, l'espectacle amb què la Companyia Hongaresa de Teatre va celebrar els seus vint anys damunt dels escenaris; Selecció, d'Albert Arribas; Pàjaru, de Pere Hosta; Psicosi de les 4.48, de Sarah Kane, dirigida per Moisès Maicas, així com els imprescindibles espectacles de màgia i il·lusionisme dels Dimarts Màgics, o una nova reposició d'Acorar, de Toni Gomila, dirigida per Rafael Duran. Altres propostes destacades que es van presentar en el circuit alternatiu van ser KabarettProtokoll, d'Helena Tornero i dirigida per Ester Nadal, i The Feliuettes, de Xavi Morató i dirigida per Martí Torras Mayneris, al Círcol Maldà; el musical La Monyos, de Pedro Pardo i Albert López Vivancos, al Teatre del Raval; Caixes, de Marc Artigau, dirigida per Montse Rodríguez
, a la Sala Flyhard; Yo maté a mi hija, de Carmen Domingo i dirigida per Pep Molina; You say tomato, de Joan Yago i dirigida per Joan Maria Segura, i Idiota, de Jordi Casanovas, a la Sala Muntaner; Copi i Ocaña, al purgatori, de Marc Rosich, a l'Almeria Teatre, o Coses nostres, el debut com a autor del popular actor Ramon Madaula, que va signar també la direcció a la Sala Atrium.
Dansa
La companyia madrilenya de teatre infantil i familiar Aracaladanza va presentar tres espectacles al Mercat de les Flors: Pequeños paraísos, Nubes (en la imatge) i Constelaciones
© Mercat de les Flors / Eduardo García González
El Mercat de les Flors, que va continuar aglutinant bona part de l'activitat relacionada amb la dansa i les arts del moviment al nostre país, va aconseguir durant la temporada 2014-15 una ocupació del 76%, tot i que, per damunt de les xifres exactes, el seu director Cesc Casadesús va voler destacar l'important augment de nous públics, majoritàriament, joves, que el Mercat va saber atreure per mitjà d'un innovador programa d'abonaments i descomptes. Entre els espectacles que es van poder veure al Mercat, cal destacar el mític The show must go on, de Jérôme Bel; la reposició onze anys després d'Ölelés, de Jorge Cortés i Damián Muñoz; Lonely Together, de Gregory Maqoma i Roberto Olivan; John, de DV8 Physical Theater; Folk-s, will you still love me tomorrow?, d'Alessandro Sciarroni; Sin baile no hay paraíso. La meva història de la dansa, de Pere Faura, o Pequeños paraísos, Nubes i Constelaciones, de la companyia madrilenya de teatre infantil i familiar Aracaladanza. Dins de la programació del Mercat de les Flors també es van presentar el cicle Landhol, que va portar a Barcelona diversos coreògrafs dels Països Baixos com Nicole Beutler, Wim Vandekeybus, Giulio D'Anna, Mor Shani, Itamar Serussi i Liat T. Waysbort; la cinquena edició del festival IDN (Imatge, Dansa i Nous Mitjans), la programació de la Secció Irregular, o El Més Petit de Tots, l'11è Festival Internacional d'Arts Escèniques per als Més Petits.
Altres espais on es van poder veure companyies de dansa van ser el Gran Teatre del Liceu, on van actuar la Semperoper Ballett, amb Una vetllada amb William Forsythe; el Ba-llet Nacional d'Espanya, amb Sorolla, dirigida per Franco Dragone i amb coreografies d'Arantxa Carmona, Miguel Fuente, Manuel Liñán i Antonio Najarro i l'English National Ballet, amb El llac dels cignes, de Txaikovski, o el Teatre Tívoli, on el Ballet de Moscou, dirigit per Timur Fayziev, va presentar dues peces de Txaikovski: El llac dels cignes i La bella dorment. També a l'Espai Dansat!, on es van poder veure Sinestesia, d'Iron Skulls; Medea, de Thomas Noone, o Artificial things, de la companyia de dansa integrada Stopgap.
Altres fets destacats en el panorama de la dansa durant el 2015 van ser la consolidació del festival Sismògraf, d'Olot, que en la setena edició es va convertir en el primer mercat estratègic de dansa a tot l'Estat espanyol, cosa que va fer que n'augmentés el nombre d'espectadors i la presència de programadors, i del festival Deltebre Dansa, que va rebre el segell europeu d'excel·lència EFFE (Europe for Festivals, Festivals for Europe) i va arribar a l'onzena edició.
Festivals
En el Grec Festival de Barcelona es van poder veure alguns espectacles de recorregut internacional, com La voix humaine, de Jean Cocteau
© Grec Festival de Barcelona / Jan Versweyveld
La quarta edició del Grec Festival de Barcelona, dirigida per Ramon Simó, va presentar 94 espectacles i 121 propostes, que van aconseguir aplegar més de 141.000 espectadors, uns 20.000 més que en l'edició anterior, i una ocupació mitjana del 71,78%, amb 16 propostes que van aconseguir exhaurir localitats. Cal destacar la presència d'alguns espectacles internacionals com The Civil Wars, de Milo Rau; La voix humaine, de Jean Cocteau, dirigida per Ivo van Hove; Helverova noć ('La nit d'Helver') d'Ingmar Villqist i direcció de Dino Mustafić; En avant, marche!, de Les ballets C de la B; À louer, de Peeping Tom; La imaginación del futuro, de La Re-sentida, o Soeurs, de Wajdi Mouawad. Entre les propostes locals cal destacar l'espectacle inaugural, Vorònia, a càrrec de la companyia de dansa La Veronal; La clausura del amor, de Pascal Rambert; Neus Català. Un cel de plom, de Carme Martí, dirigida per Rafel Duran; la dramatúrgia de Guillem-Jordi Graells Amor & Shakespeare, dirigida per Josep Maria Mestres; Los esqueiters, de Nao Albet i Marcel Borràs, o Només ens vol protegir del cel, de Sílvia Delagneau.
D'altra banda, el Temporada Alta -- Festival de tardor de Catalunya. Girona-Salt 2015 va tenir 110 espectacles, 36 estrenes absolutes i 25 produccions i coproduccions, que es van poder veure en 30 escenaris de 10 poblacions diferents. El festival va apostar novament i de manera majoritària per l'autoria catalana, amb 66 espectacles, entre els quals cal destacar les estrenes de Sota la ciutat, de Llàtzer Garcia; L'empestat, de Jordi Oriol i dirigit per Xavier Albertí; la versió de Les Antonietes d'Un tramvia anomenat desig, de Tennessee Williams; Kokoro, de Lali Ayguadé, o Ventura, de Cristina Clemente, dirigida per Víctor Muñoz i Calafell; així com el V Torneig de Dramatúrgia Catalana. Entre els noms internacionals, que també es van poder veure en el festival, cal destacar Claudio Tolcachir, Lautaro Perotti i Melissa Hermida amb Dinamo; Guy Cassiers amb Le sec et l'humide; William Kentridge amb Ubu and the Truth Commission; Lagartijas tiradas al sol amb Está escrita en sus campos; Oskaras Koršunovas amb Krapp's last tape; Thomas Ostermeier amb Die Ehe der Maria Braun ('El matrimoni de Maria Braun'); Josse De Pauw amb An old monk; Peter Brook amb The Valley of Astonishment, i la companyia belga Berlin amb Perhaps all the dragons. Per tercer any consecutiu, en col·laboració amb l'Institut Ramon Llull i la sala Timbre 4, es va presentar un Temporada Alta a Iberoamèrica amb la finalitat d'acostar la producció teatral catalana al públic argentí. La principal novetat del 2015 va ser la inclusió de Montevideo com a segona seu d'un festival que va presentar espectacles de Sergi López, Xavier Bobés, Ernesto Collado i Piero Steiner, i Pep Tosar.
La companyia belga Berlin va mostrar al Festival Temporada Alta el seu curiós projecte Perhaps all the dragons. Horror vacui #3
© Teatre Nacional de Catalunya / David Ruano
La 35a edició de la FiraTàrrega -- Teatre al Carrer va presentar, durant quatre dies, 54 companyies, amb 30 estrenes, un 54% de la programació oficial, i unes xifres d'ocupació del 85%, que van suposar uns 147.000 espectadors. L'assistència de professionals va superar la de les edicions anteriors, amb 909 acreditats, 523 dels quals eren catalans; 117, de la resta de l'Estat, i 269, internacionals. El Festival TNT (Terrassa Noves Tendències) va continuar apostant pels nous llenguatges escènics i va presentar 25 espectacles, 15 dels quals van ser coproduccions. Entre els artistes programats van destacar la Needcompany, El Conde de Torrefiel, Xavier Bobés, David Ymbernon i Insectotròpics.
Premis
Els Premis Nacionals de Cultura 2015 van ser atorgats a Guillermina Coll (Barcelona, 1951), per "la seva significativa aportació a la dansa catalana i al seu ensenyament", i a Núria Espert (Barcelona, 1935), "com a reconeixement a una dilatada i consolidada trajectòria internacional com a actriu, directora teatral i empresària de teatre". Els premis Ciutat de Barcelona en la categoria de teatre van recaure en Carles Martínez, "per la convicció i la singularitat amb què resol cada repte interpretatiu", com ha demostrat als espectacles L'encarregat i Vells temps, de Harold Pinter; Cels, de Wajdi Mouawad; Cambó/Companys, de Frederic Roda, i Els feréstecs, de Carlo Goldoni. La categoria de dansa va ser per a Sol Picó, perquè "l'any del vintè aniversari de la seva companyia demostra amb diferents espectacles que es pot conduir una carrera artística amb rigor, alegria i qualitat". L'Agrupación Señor Serrano va ser guardonada amb el Lleó de Plata a la Biennal de Venècia, pel caràcter innovador dels seus espectacles, i també va rebre el premi FAD Sebastià Gasch d'arts parateatrals i el de millor espectacle de noves tendències d'uns renovats premis de la Crítica, que es van recuperar després de cinc anys sense convocar-se. El gran guanyador d'aquests premis va ser L'orfe del clan dels Zhao, dirigida per Oriol Broggi, que es va endur tres dels premis més importants (al millor espectacle, la millor direcció i la millor adaptació).