Teatre i dansa 2019

Introducció

El 2019 va ser un any d’una certa continuïtat en els espais més representatius de l’escena catalana. El projecte de Juan Carlos Martel Bayod al Teatre Lliure va arrancar amb la seva primera temporada completa, després de la polèmica dimissió de Lluís Pasqual l’any anterior. La proposta trencadora de Martel havia generat moltes expectatives, ja que proposava una modernització del funcionament i la programació del Teatre Lliure. La majoria de teatres van seguir amb les seves propostes artístiques, moltes de les quals es van consolidar. En són exemples la Sala Beckett, que va consolidar la seva presència al nou equipament, no solament amb una programació ambiciosa, sinó també amb noves activitats amb l’objectiu d’obrir-se al barri del Poblenou, o el Tantarantana, que va presentar la temporada 2019-20 amb la programació de més de 50 companyies diferents.

Els canvis més significatius en les direccions artístiques van ser el nomenament de Marc Chornet com a director del nou Escenari Brossa (antigament La Seca – Espai Brossa), l’assumpció de Josep Maria Pou de la direcció artística del Teatre Romea, després de la mort de Carles Canut, i l’anunci de Pep Pla de renunciar a la direcció del Festival TNT, fet que, segons que sembla, obrirà un període de renovació en el model del festival.

L’any 2019 ens van deixar alguns actors i algunes actrius de bagatge i trajectòria importants en l’escena catalana, com Marta Padovan (74 anys), Assumpció Balaguer (74 anys), Cristina Cervià (54 anys), Manuel Veiga (54 anys) i Pep Cortés (74 anys).

Teatre

Teatres públics

El 2019, el Teatre Nacional de Catalunya va arrancar amb l’últim espectacle de l’Epicentre Rusiñol –que des del principi de la temporada 2018-19 oferia diverses propostes artístiques i culturals relacionades amb l’artista català–, La niña gorda, un text de Santiago Rusiñol adaptat per Jordi Oriol i dirigit per Xavier Albertí que es va poder veure a la cada cop més activa Sala Tallers. També en aquesta sala, s’hi van poder veure les propostes Amanda T, escrita i dirigida per Àlex Mañas; El futur, escrita i dirigida per Helena Tornero; Orsini, de la Companyia Solitària, amb text d’Aleix Aguilà i direcció de Xicu Masó; Habitació 1: Ultima Thule, un espectacle de creació d’Hotel – Col·lectiu Escènic i ATRESBANDES; el projecte de creació comunitari Mateix dia. Mateixa hora. Mateix Lloc, de Lali Álvarez i HUI BASA; Órdago a la grande, amb dramatúrgia i direcció d’Arantza López i Vero Cendoya; l’adaptació del clàssic de Shakespeare anomenada Richard III redux or Sara Beer [is/not] Richard III, amb dramatúrgia de Kaite O’Reilly i Phillip Zarrilli, i L’amic retrobat, a partir de la novel·la de Fred Uhlman, amb direcció de Joan Arqué, consolidant així la Sala Tallers com l’espai alternatiu i de noves veus dramatúrgiques del Teatre Nacional de Catalunya.

L’any 2019 va ser un any de transició al Teatre Lliure, ja que es van representar les obres de l’última temporada programada per Lluís Pasqual i també s’hi van poder veure els primers espectacles proposats pel nou director Juan Carlos Martel Bayod.

A la sala Fabià Puigserver de Montjuïc l’activitat va començar amb un muntatge del text de Federico García Lorca Así que pasen cinco años, dirigit per Ricardo Iniesta, i va seguir amb els espectacles Saigon, de la companyia francesa Les hommes aproximmatifs, dirigit per Caroline Guiela Nguyen; la versió teatral de la novel·la Un amour impossible, de Christine Angot, dirigida per Célie Pauthe; Kingdom, de la companyia Agrupación Señor Serrano; Die 120 Tage von Sodom, amb creació i direcció del suís Milo Rau; Lehman Trilogy, de Stefano Massini, adaptada i dirigida per Sergio Peris-Mencheta; la versió que Pau Miró i Sílvia Munt van fer de la pel·lícula de Lars von Trier a Dogville: un poble qualsevol, dirigida també per Munt; Je suis narcissiste, una òpera bufa amb llibret d’Helena Tornero; Falaise, l’espectacle de circ de la companyia francesa Baró d’Evel; The Story of the Story, de la companyia neerlandesa Theater Artemis, dirigida per Jetse Batelaan; l’aclamada Paisajes para no colorear, absolut èxit de crítica i de públic, espectacle de creació col·lectiva dirigit per Marco Layera, i la proposta de l’artista resident Carla Rovira Posaré el meu cor en una safata.

A la sala de Gràcia, s’hi van poder veure els espectacles Jane Eyre, una adaptació de la novel·la de Charlotte Brontë dirigida per Carme Portaceli; la reposició de Davant la jubilació, de Thomas Bernhard, amb direcció de Krystian Lupa; la creació de Didier Ruiz Trans (més enllà); la producció mallorquina Mar de fons, dirigida per Pere Fullana; Com els grecs, de Steven Berkoff, sota la direcció de Josep Maria Mestres; la marató teatral anomenada Dolors, amb peces de Sergi Belbel, Cristina Clemente i Eulàlia Carrillo; Mundo obrero, obra creada i dirigida per Alberto Sanjuan; Mystery Magic, de Miet Warlop; la reposició de Càsting Giulietta, espectacle de Juan Carlos Martel Bayod estrenat dins el Festival Grec 2019; Flam, l’espectacle de la companyia IT Teatre, dirigit per Roger Bernat, i This is Real Love, de VVAA Col·lectiu, espectacle estrenat al principi del 2019 a la Sala Beckett.

La programació de l’Espai Lliure de Montjuïc va començar amb les funcions de la peça resultant del fòrum de debat artístic i social “Dones Lliures”, anomenada Clàssics degenerats, un fòrum coordinat per Cristina Clemente. També s’hi van programar els muntatges Aüc, de la companyia Les Impuxibles; Qui ets?, de Màrius Serra, amb direcció de Joan Arqué; Incògnit, de Nick Payne i dirigit per Mònica Bofill; El somriure al peu de l’escala, de Henry Miller, dirigit per Ramon Simó; l’aclamat espectacle de la Kompanyia Lliure amb Pablo Messiez El temps que estiguem junts; Instrumental, versió adaptada i dirigida per Ivan Morales del llibre de James Rhodes; Abans que es faci fosc, un monòleg de Hattie Taylor dirigit per Pep Pla; Tierras del sud, la segona part de la trilogia Pacífico, de Laida Azkona i Txalo Toloza-Fernández; In Wonderland, l’espectacle que Alícia Gorina havia estrenat també al Festival Grec 2019; Cúbit, de Josep Maria Miró i la companyia Ruta 40; el work in progress Turba, del col·lectiu Mos Maiorum, i Reiseführer, espectacle també de La Ruta 40, en aquest cas amb direcció de Ferran Dordal Lalueza.

L’aposta del Teatre Lliure pel teatre infantil va seguir el seu curs amb el cicle El Lliure dels Nens, dins el qual es van poder veure els espectacles Libèl·lula, de Toti Toronell; La llavor del foc, de Babou Cham i Carlota Subirós, i Biblioteca de sons i sorolls, d’Enric Mondort i José Antonio Portillo.

Finalment, el 2019 el Teatre Lliure va dedicar una instal·lació homenatge a Carlota Soldevila anomenada Carlota Soldevila discreció, compromís i llibertat, que es va poder veure al vestíbul del Teatre Lliure de Montjuïc.

Teatres privats

En el sector privat, els dos grans grups, Focus i Balañà, van continuar liderant la programació teatral barcelonina.

Pel que fa als teatres de Focus, Josep Maria Pou va agafar les regnes del Teatre Romea després de la mort de l’anterior director artístic Carles Canut, i va compaginar aquesta tasca amb la direcció del Teatre Goya. Al Romea, s’hi van poder veure majoritàriament produccions d’artistes consolidats de les arts escèniques espanyoles. En van destacar Fedra, de Paco Bezerra, dirigida per Luis Luque; l’espectacle Federico García dirigit per Pep Tosar sobre la figura i obra de Federico García Lorca; Casa de nines vint anys després, de Lucas Hnath, amb direcció de Sílvia Munt; Viejo amigo Cicerón, d’Ernesto Caballero, dirigida per Mario Gas, i l’absolut èxit Jerusalem, de Jez Butterworth, sota la direcció de Julio Manrique. Aquests espectacles van comptar amb la presència de cares molt conegudes de l’escena catalana, com Emma Vilarasau, Josep Maria Pou o Pere Arquillué.

A l’altre teatre dirigit per Pou, el Goya, amb una línia artística molt semblant, però acostant-se més a l’humor, hi van destacar els espectacles Escape Room, de Joel Joan i Héctor Claramunt; l’espectacle L’últim acte basat en textos còmics d’Anton Txékhov, dirigit per Carles Alfaro; El cartógrafo, escrit i dirigit per Juan Mayorga; l’adaptació de la novel·la de Delibes Cinco horas con Mario, dirigida per Josefina Molina, i La dona del 600, obra escrita i dirigida per Pere Riera.

El Teatre Condal, sota la direcció de Daniel Anglès, va seguir apostant clarament pel teatre musical i la comèdia amb espectacles com el conegudíssim musical dels anys noranta Rent, dirigit també per Anglès; Les feres de Shakespeare, de la companyia Els Pirates Teatre, o l’èxit de públic El pare de la núvia, de Joel Joan i Héctor Claramunt.

Per últim, La Villarroel, sota la direcció de Tania Brenlle, va continuar explotant la seva condició de ser la més alternativa de les quatre sales del grup amb espectacles com el premiat A.K.A., de Daniel J. Meyer; La zanja, de la companyia Titzina; Un dia qualsevol, obra escrita i dirigida per Oriol Tarrasón, o l’estrena al país de Vaselina, de l’italià Gabriele Di Luca, dirigida per Sergi Belbel.

Pel que fa al Grup Balañà, la seva aposta pel teatre més comercial va seguir endavant amb la programació d’espectacles de gran format com La tienda de los horrores al Teatre Coliseum; el musical West Side Story al Teatre Tívoli; el retorn de l’aclamada comèdia Pel davant i pel darrere al Teatre Borràs, o els monòlegs de David Guapo a la Sala Pepe Rubianes del Club Capitol.

El Teatre Victòria, fins l’any 2019 gestionat per l’empresa Tres per 3 (formada per Dagoll Dagom, El Tricicle i Anexa) va ser adquirit per Antonio Díaz, el Mago Pop, que hi va estrenar el seu nou espectacle Nada es imposible.

Al Teatre Poliorama cal destacar l’èxit de crítica La tendresa, escrita i dirigida per Alfredo Sanzol, que va tenir un llarg recorregut fent gira pels teatres de Catalunya.

La Biblioteca de Catalunya va seguir gestionada per La Perla 29 i va acollir el retorn a Barcelona de l’espectacle Acorar, de Toni Gomila; Rostoll cremat, amb text, també, de Toni Gomila i direcció d’Oriol Broggi, i Això ja ho he viscut, de J.B. Priestley, amb direcció de Sergi Belbel, entre altres propostes.

Sales alternatives

La Sala Beckett va seguir apostant per organitzar la seva programació en cicles temàtics al voltant dels quals giren, no tan sols propostes escèniques, sinó també activitats culturals que donen un caràcter holístic a la seva proposta. El 2019, a la Beckett, hi van conviure dos cicles. D’una banda l’anomenat “Res no és mentida”, que promovia una reflexió sobre la ficció i el món juvenil, va acollir espectacles com This Is Real Love, de VVAA Col·lectiu, o El chico de la última fila, de Juan Mayorga, amb direcció d’Andrés Lima. Pel que fa a l’últim trimestre de l’any, el cicle “Memento mori – recordem-nos de morir” va acollir representacions de propostes com 360 grams, d’Ada Vilaró; Bruels, escrita i dirigida per Oriol Morales i Pujolar, o l’aposta de la sala per a la temporada 2019-20, el muntatge d’Esperant Godot, de Samuel Beckett, amb una nova traducció de Josep Pedrals i direcció de Ferran Utzet.

El Tantarantana va redoblar la seva aposta per ser la casa de les companyies programant-ne més de cinquanta de diferents en una sola temporada a través de convocatòries públiques i mantenint el projecte El Cicló (Cicle de Companyies Independents en Residència), que produeix espectacles de companyies emergents.

La Seca – Espai Brossa, amb direcció artística renovada a càrrec de Marc Chornet, va canviar el seu nom pel d’Escenari Brossa i va inaugurar la temporada amb l’espectacle El futur, escrit i dirigit per Joan Yago.

La Sala Flyhard va mantenir la seva línia de ser la sala de Barcelona que programa exclusivament dramatúrgia catalana amb espectacles com la reposició de l’èxit de temporades anteriors Sàpiens, de Roc Esquius.

La Sala Atrium, entre molts altres espectacles de diferent gènere, va acollir Unheimilch, l’espectacle de la companyia Pelipolaca guanyador del Despertalab 2019.

Després d’abandonar la direcció del Teatre Akadèmia, Mercè Managuerra va inaugurar el nou espai teatral Dau al Sec, que va iniciar la seva programació de manera estable la temporada 2019-20.

La Sala Hiroshima i l’Antic Teatre van continuar essent els clars referents alternatius de l’escena performativa. A Hiroshima es van seguir compaginant propostes escèniques amb workshops i cursos destinats a creadors de la disciplina performativa. A l’Antic Teatre es va seguir apostant per una programació amb moltes propostes, combinada amb projectes socials que lliguen l’espai al seu barri i amb l’acollida de festivals externs com el Festival Influx, que proposa una programació d’espectacles que combinen vídeo i escena.

Després de guanyar el Premi Catalunya de Teatre atorgat per ADETCA, La Gleva va continuar la seva programació amb espectacles com Els desgraciats, d’Ivan Morales i Martí Gallén.

Altres sales alternatives que van continuar la seva activitat van ser el Teatre Almeria, el Teatre Gaudí, l’Aquitània Teatre –amb un gran èxit en la nova producció del text dels noranta Kràmpack, de Jordi Sánchez–, el nou consolidat Eixample Teatre, El Maldà, el Teatre Akadèmia o el Teatre del Raval –cada cop més centrat en la seva aposta pels musicals i la comèdia–, entre d’altres.

Dansa

En l’àmbit públic l’equipament que més va apostar per les arts del moviment va continuar essent el Mercat de les Flors, sota la direcció d’Àngels Margarit. Al Mercat, s’hi van programar companyies de reputació demostrada tant en l’àmbit nacional com internacional, entre les quals cal destacar noms com el de Quim Bigas amb l’espectacle Desplaçament variable o el de Societat Doctor Alonso amb Sobre la bellesa. També s’hi va poder veure el cicle Africa Moment, que va servir de punt de trobada internacional de les arts escèniques de l’Àfrica contemporània, i una part del festival HOP, que, en diferents espais de tota la ciutat, va proposar un viatge corporal per tres continents diferents.

En el vessant municipal, el SAT (Sant Andreu Teatre, gestionat per l’Ajuntament de Barcelona) també va continuar apostant en gran part per les arts del moviment (sense deixar de banda la seva històrica aposta pel teatre familiar) programant peces com Zaquizamí, de Roberto G. Alonso, o l’espectacle Galejar, coreografiat per Laura Lliteras i Marina Fullana, integrants de la companyia Unaiuna. El SAT també va seguir amb el seu suport als creadors emergents amb el projecte ALIANSAT, amb l’objectiu de crear sinergies, intercanvis i complicitats entre els artistes residents seleccionats.

La Sala Hiroshima de nou va centrar gran part de la seva programació en interessants propostes de dansa contemporània, especialitat que s’ha convertit en pedra angular de la programació de la sala. De les propostes que s’hi van poder veure el 2019 en van destacar Intersections, peça creada en col·laboració entre Obskené i Quitte ou double; Ruido, de La Licuadora i Rodrigo Chaverini; Harleking, de Ginevra Panzetti i Enrico Ticconi, i MBA5, el resultat del workshop sobre creació escènica impartit per Moreno Bernardi.

Altres espais on es van veure propostes solvents de dansa de manera regular van ser l’Antic Teatre –amb espectacles com Un cuerpo sin vergüenza, d’Angela Peris i Koldo Arostegui–, L’Estruch de Sabadell –amb peces com Las viudas, d’Agnès Sales i Héctor Plaza–, els diferents espais de Terrassa que van acollir la 36a temporada BBVA de dansa, o el Teatre Auditori de Sant Cugat.

Festivals

L’edició del 2019 del Grec Festival de Barcelona va ser la segona que programava completament Francesc Casadesús, nomenat director el 2017, i la darrera d’Isaac Vila com a adjunt a la direcció, càrrec que ostentava des del 2007. En aquesta edició, el festival va confirmar el seu bon rendiment amb 20.000 espectadors més que l’any anterior, i va arribar fins als 137.000 assistents, xifra que va significar un 75% d’ocupació. El Grec 2019 va destacar per saber mantenir els grans noms internacionals que caracteritzen la seva programació i, sobretot, per donar molta més rellevància als artistes autòctons, que van esdevenir molt importants al llarg del festival. Així doncs, companyies com Parking Shakespeare, Sixto Paz, Les Antoniettes o T de Teatre van ocupar places i dates significatives. El festival també va seguir acollint les representacions dels espectacles que havien guanyat els premis de Teatre i Dansa que atorga l’Institut del Teatre.

L’altre gran festival català, el festival de tardor de Girona, Temporada Alta, va arribar a la seva 28a edició. En la seva eclèctica programació, que tendeix cada vegada més a obrir-se més enllà de la capital i desplaçar-se també cap a altres localitats com Palafrugell o Sant Feliu de Guíxols, hi van destacar propostes com Measure for Measure, espectacle interpretat per la prestigiosa Royal Shakespeare Company britànica; el retorn de l’etern espectacle Non solum, de Sergi López, dirigit per Jorge Picó; Livalone, dels emergents Francesc Cuéllar i Alejandro Curiel; Próximo, de Claudio Tolcachir, o Retour à Remis, muntatge creat pel reputadíssim director alemany Thomas Ostermeier. A més, el festival va seguir apostant pel Torneig de Dramatúrgia, que aquest any va arribar a la seva novena edició i que va tenir Laura Gost com a guanyadora.

El festival TNT va celebrar la seva dotzena edició, que alhora era l’última dirigida pel seu ideòleg i fundador, Pep Pla. En declaracions durant la roda de premsa de la presentació del TNT 2019, la regidora de Cultura de Terrassa, l’actriu Rosa Boladeras, va advertir un possible canvi de rumb del model del festival a partir de la següent edició. El TNT, pedra angular de l’exhibició de peces de teatre contemporani a Catalunya, va continuar apostant per la línia que l’ha fet esdevenir un referent europeu en la matèria programant espectacles de creadors com Francesc Cuéllar (Protocolos de acción frente a lo desconocido), Halory Goerger i Antoine Defoort (Germinal), Diana Gadish (Handle with Care) o la companyia Pelipolaca (Unheimlich).

L’11a edició del Sismògraf d’Olot va servir per a confirmar el lloc que el festival va aconseguir dins el panorama europeu des del salt que va fer amb el suport de la Generalitat de Catalunya l’any 2015. En aquesta edició, hi van participar 50 companyies, la meitat de les quals catalanes i l’altra meitat de procedència espanyola o internacional.

En plena transició cap a esdevenir un espai encara més obert a la ciutat de Barcelona, la setena edició del festival Sâlmon es va acomiadar del Mercat de les Flors i el Graner com a espais principals per a arribar a ser, en la pròxima edició, un festival d’arts vives de la ciutat. En l’edició del 2019, s’hi van poder veure setze propostes diferents, com Catalina, d’Iniciativa Sexual Femenina, o Dark Field Analysis, de Jefta van Dinther.

L’edició 2019 de Fira Tàrrega va ser la primera sota la direcció d’Anna Giribet i Argilès, que prenia el relleu de Jordi Duran. La Fira va acollir 42 espectacles de professionals nacionals i internacionals amb una majoria de representacions gratuïtes.

Altres festivals i fires que cal destacar i que van mantenir la seva activitat arreu del territori van ser el festival Figueres es Mou –apostant definitivament pels espectacles de moviment gratuïts i de carrer–, la 23a edició de la fira de circ Trapezi de Reus –que segueix sota la direcció de Leandro Mendoza–, la Fira de Titelles de Lleida, el 15è Festival de Titelles de Valls o el trentè aniversari de la Mostra d’Igualada, que es va inaugurar amb l’espectacle El viaje de Ulises, de Teatro Gorakada, i que va reunir més de 680 professionals.

Els premis Ciutat de Barcelona 2018 van ser per a Jordi Prat i Coll (teatre), Salva Sanchis (dansa) i Rhum & Cia (circ).

Altres premiats en l’àmbit de les arts escèniques durant el 2019 van ser la fundadora de la companyia Les Impuxibles, Clara Peya, guardonada amb el Premi Nacional de Cultura que atorga el CoNCA; l’espectacle Laika de la companyia Xirriquiteula Teatre, premi BBVA de teatre, en què Annabel Castan es va endur el premi a la millor actriu i Albert Salazar, al de millor actor, i l’obra Rita, de Marta Buchaca, estrenada a la Sala Beckett durant el 2019, que va rebre el premi Frederic Roda de teatre. També en l’àmbit de la dramatúrgia, Ricard Gàzquez va guanyar el premi Born de teatre amb Los Satélite. Pel que fa als premis que atorga l’Institut del Teatre, el Col·lectiu Nins va guanyar el premi Adrià Gual amb El poder.

Pel que fa als premis Butaca, van destacar Àngels a Amèrica com a millor muntatge, Una gossa en un descampat com a millor espectacle de petit format, Clara Segura com a millor actriu (a La bona persona de Sezuan) i Pere Arquillué com a millor actor (a Àngels a Amèrica).