Microsoft va comprar la divisió de mòbils de la companyia finlandesa Nokia per un import total d’uns 5.440 milions d’euros
© Microsoft
L’any 2013 es va distingir per ser un any de canvis de regulació més que d’innovació tecnològica. La supressió de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), la compra de la divisió de telèfons mòbils de Nokia per Microsoft i la posada en servei del sistema de telefonia 4G en són exemples.
El mercat
L’aprovació de la Llei 3/2013, de 4 de juny, de creació de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), junt amb el Reial Decret 657/2013, de 30 d’agost, pel qual s’aprova l’Estatut orgànic de la CNMC, va suposar l’extinció de molts organismes reguladors, entre els quals hi ha el Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, l’únic amb seu a Barcelona.
La nova CNMC va iniciar la seva activitat el 7 d’octubre. En forma part la direcció d’Instrucció de Telecomunicacions i del Sector Audiovisual, que manté la seva seu a Barcelona, a l’antic edifici de la CMT, i que consta de quatre subdireccions: regulació de les comunicacions electròniques; anàlisi de mercats de les comunicacions electròniques; tècnica de les comunicacions electròniques, i audiovisual.
Pel que fa al mercat, segons dades del mes de setembre, el nombre total de línies fixes corresponent al sector residencial es va incrementar el 0,6% respecte del setembre de l’any anterior, i va arribar a un total de 12.947.557 línies; en canvi, per al sector de negocis el nombre total va disminuir el 5,8%, i va passar a tenir un total de 5.943.563 línies. En total, el nombre de línies fixes va passar a ser de 18.891.120, l’1,4% menys respecte de l’any anterior.
Pel que fa a les línies mòbils de prepagament, contracte i dades, la disminució total des del gener va ser del 3% respecte de l’any anterior, és a dir, 752.174 línies menys. El total acumulat va ser de 16.140.555 línies de prepagament, el 13,8% menys respecte del setembre de l’any anterior; mentre que les de contracte es van incrementar en un 4%, i van passar a ser un total de 33.853.733 línies; en canvi, les línies de dades van disminuir el 25,6% i van passar a un total de 2.135.915. Tot i incloent-hi les línies associades a màquines, que van experimentar un creixement del 12,1%, amb un total de 3.036.160 línies, en global es va experimentar una reducció del 3%, que va deixar un total de 55.166.363 línies mòbils.
Amb això, la quota de mercat per als operadors de telefonia mòbil va quedar distribuïda en el 33,86% per a Movistar, el 24,96% per a Vodafone, el 22,95% per a Orange, l’11,68% per a Yoigo, i el 6,54% per a la resta d’operadors mòbils virtuals.
L’únic augment destacable va ser el parc de línies de banda ampla (DSL, coaxial i fibra òptica), que en global va créixer el 5,8% respecte del setembre de l’any anterior, i amb un increment net des del gener de 432.984 línies, cosa que va suposar un total acumulat d’11.997.271 línies. Cal tenir en compte, però, que el nombre de línies de banda ampla de tipus DSL de Telefónica va disminuir el 0,3%, que va passar a tenir-ne un total de 5.189.939, però, en canvi, les connexions de fibra òptica fins a la llar (FTTH) es van incrementar el 90,7%, i van arribar a un total acumulat de 499.010 línies, fruit, en part, de la campanya de desplegament de fibra òptica que es va iniciar un parell d’anys abans. D’altra banda, el nombre de línies de tipus coaxial (HFC) va disminuir l’1,1%, però va mantenir un total de 2.011.473 línies, mentre que l’accés amb DSL dels altres operadors va augmentar l’11,8%, i va arribar a un total de 4.286.543 línies. Tot plegat va significar una penetració de 25,7 línies de banda ampla per cada 100 habitants de l’Estat espanyol, amb una quota de mercat del 47,42% per a Telefónica, del 17,68% per als operadors de cable i del 34,91% per a la resta.
Com que el mercat de la fibra òptica fins a la llar va ser l’únic que va experimentar un creixement net, els diferents operadors van concentrar esforços per fer una oferta competitiva. Si bé fins ara la prestació d’aquest servei el feien Telefónica i Ono, a més d’alguns operadors d’àmbit local com R Cable i Telecomunicaciones Galicia, Adamo i Euskaltel, al mes de març, Orange i Vodafone van signar un acord per desplegar de manera coordinada i complementària una xarxa de fibra FTTH per cobrir més de 50 ciutats espanyoles i sis milions d’habitatges en els propers quatre anys i mig. En una primera fase, el desplegament es farà a 12 ciutats: Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, València, Alacant, Saragossa, Màlaga, Sevilla, Còrdova, Valladolid, Alcorcón i Madrid, on ja s’està fent la instal·lació de la xarxa horitzontal, la que es desplega per les vies urbanes, i s’està gestionant el desplegament de la xarxa vertical amb autorització a les comunitats de propietaris d’edificis. Aquests operadors van signar el 2 de juliol un acord amb Telefónica per poder accedir a les infraestructures verticals que ja té desplegades en edificis d’habitatges, de manera que no els caldrà duplicar la xarxa vertical de distribució.
En aquest desplegament també s’ha afegit Jazztel que, fruit de l’acord que va signar el 2012 amb Telefónica per utilitzar la seva infraestructura en els edificis i arribar a tres milions de llars, el 17 d’octubre va anunciar l’inici de la comercialització del seu servei d’FTTH, mitjançat la xarxa que va començar a desplegar al final del 2012, i després que al mes de febrer d’enguany activés el seu primer pilot de connexió d’FTTH.
Yoigo també va fer el mateix. L’1 d’agost va anunciar l’acord que va subscriure amb Telefónica per tal que Movistar proveís de serveis de telefonia de quarta generació (4G) fent ús de la xarxa de Yoigo, i, a canvi, Yoigo comercialitzés un producte integrat amb els seus serveis de mobilitat i els serveis fixos de veu i banda ampla de Telefónica, tant en ADSL com en FTTH; i el 16 d’octubre en va iniciar la comercialització.
Àmbit legislatiu i de regulació
El Consell de Ministres va aprovar el 13 de setembre el Projecte de llei general de telecomunicacions, que actualitza la que estava vigent des del 2003. Segons el Govern, el seu objectiu és crear un nou marc jurídic i tècnic que faciliti el desplegament de les xarxes i dels serveis dels operadors de telecomunicació, i millorar l’oferta de serveis innovadors per als ciutadans i les empreses. La llei vol fomentar la competència, recuperar la unitat del mercat, frenar la dispersió normativa existent entre les diferents administracions, simplificar els procediments administratius per accedir a l’espectre radioelèctric i posar a disposició dels operadors els recursos necessaris per facilitar el desplegament de xarxes; per a fer-ho podran reutilitzar les canalitzacions, conductes i emplaçaments d’àmbit públic o altres operadors privats. L’autoritat estatal de reglamentació la tindrà el Govern, el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, el Ministeri d’Economia i Competitivitat, i la CNMC. El projecte de llei es troba en fase de tramitació per les Corts Generals.
El 29 de novembre, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar definitivament l’Ordenança reguladora de la intervenció municipal en les instal·lacions de radiocomunicació i radiodifusió. Aquesta normativa garanteix el desplegament ordenat de les xarxes de telecomunicacions de nova generació respectant els valors ambientals, urbanístics, paisatgístics i de salut, i alleugerir-ne i simplificar-ne la tramitació. Suposa, també, potenciar el desplegament de sistemes de control remot (sondes fixes i mòbils) per a garantir el control de les emissions.
La Comissió Europea va anunciar que faria canvis legislatius per eliminar el sobrecost que apliquen els operadors per l’ús del mòbil en itinerància (roaming) dins dels països de la UE
© Parlament Europeu
Per als usuaris, una de les bones notícies va ser la decisió, anunciada l’1 de setembre per la Comissió Europea, d’adoptar mesures legislatives per eliminar el sobrecost que apliquen els operadors per a l’ús del mòbil en itinerància (roaming ) dins dels països de la UE. Entre les mesures que s’hauran d’aprovar a l’abril del 2014, hi ha que, al juliol del mateix any, els operadors hauran de disposar d’uns plans tarifaris sense recàrrec per itinerància que apliquin com a mínim a 21 països i en un 85% de la població de la UE, i es vol que com a màxim en dos anys, tots els recàrrecs de roaming, tant per veu com per accés a internet, hagin desaparegut. També es prohibirà que els operadors bloquegin serveis com Skype o Whatsapp, i s’obligarà que el cost de les trucades internacionals des de les línies fixes no superi el de les trucades nacionals de llarga distància. A aquestes mesures s’hi oposen els grans operadors (Telefónica, France Telecom o Deutsche Telekom, entre d’altres), que argumenten que la reducció dels seus ingressos els ocasionarà problemes.
La Comissió també vol facilitar que els operadors, un cop tinguin l’autorització de l’estat membre on estan establerts per poder operar, ho puguin fer també en tot el territori de la UE sense haver de demanar, com ara, 28 llicències més. Pel que fa a l’espectre radioelèctric, es vol que les subhastes es facin de manera simultània a tots els països de la UE i amb criteris similars, que se’n fomenti la comercialització i es revoquin les llicències quan no s’utilitzin. També es vol harmonitzar i estabilitzar les tarifes dels operadors dominants per accedir a la seva xarxa de coure a fi de reduir les actuals disparitats entre els reguladors, i minimitzar també la regulació a l’accés a les xarxes de fibra òptica.
Les empreses i els operadors de telecomunicació
La notícia amb més impacte del sector va ser l’anunci, el 3 de setembre, de la compra per Microsoft de la divisió de mòbils de la finlandesa Nokia, per un import total d’uns 5.440 milions d’euros. L’operació suposa també la subrogació dels seus 32.000 treballadors a tot el món, d’una companyia que, tot i la pèrdua de quota de mercat dels telèfons intel·ligents (smartphones ) a favor de Samsung i Apple, va facturar l’any passat uns 14.900 M€. L’operació inclou la venda de tots els actius de Nokia relacionats amb el disseny i la fabricació de telèfons mòbils i telèfons intel·ligents per 3.790 M€, que inclouen les fàbriques i els centres d’R+D, i la llicència no exclusiva perquè Microsoft pugui utilitzar en un període de deu anys les seves patents de telefonia mòbil per un import de 1.650 M€. El 5 de desembre, la Comissió Europea va autoritzar aquesta venda.
Finalment, també al desembre, l’empresa T-Systems va anunciar que instal·laria a Barcelona el quart dels seus centres d’operacions internacionals, que s’afegeix als que ja té a Mèxic, Hongria i la Xina. El centre, amb una inversió de 2,5 milions d’euros i la creació de 140 llocs de treball, que preveu ampliar a 350 el proper any, operarà en 12 idiomes per solucionar de manera remota els problemes dels seus 300.000 clients de 23 països d’Europa i Àfrica. També va signar un acord amb Barcelona Mobile World Capital (BMWC) per aportar consultors que desenvolupin aplicacions mòbils en els àmbits de l’educació, les ciutats intel·ligents, la sanitat i el turisme.
Ciutat intel·ligent
L’impuls que l’Ajuntament de Barcelona des de fa anys dóna al concepte de ciutat intel·ligent (smart city ) va quallar amb l’acord per instal·lar a la ciutat el CISCO Innovation Center, que amb una inversió d’entre 4 i 5 milions d’euros farà d’aquesta ciutat el seu banc de proves per a la innovació tecnològica en l’àmbit urbà tot cooperant amb altres empreses i entitats. Fruit d’aquest acord, CISCO va celebrar a Barcelona del 29 al 31 d’octubre l’Internet of Things World Forum, que va reunir 800 empresaris i professionals del sector per debatre sobre la internet del futur i la formació de la propera generació de professionals.
En aquesta línia, el 31 d’octubre es va celebrar, a l’Ajuntament de Barcelona, la primera reunió del Board of Directors de la City Protocol Society, i la constitució pròpiament dita d’aquesta nova entitat, que vol definir els estàndards de qualitat de les ciutats. En aquesta reunió es va nomenar Manel Sanromà president del Board. I del 19 al 21 de novembre es va celebrar a Barcelona una nova edició de l’Smart City Expo World Congress, en què van participar 9.000 persones, 300 ciutats, 3.200 delegats i 160 exhibidors, i es va convertir en el punt de trobada internacional de les tecnologies per a les ciutats intel·ligents.
El desplegament de la telefonia mòbil 4G
El primer operador que va posar en marxa a Barcelona el nou servei de telefonia 4G, amb velocitats de transmissió de dades de fins a 150 Mbps en descàrrega i de fins a 50 Mbps en pujada, va ser Vodafone el 29 de maig. Ho va fer de manera simultània a Palma, València, Bilbao, Madrid, Màlaga i Sevilla, cobrint el 55% de la població de l’Estat, prioritzant els centres urbans i empresarials. La seva previsió era de millorar-ne progressivament la cobertura fins a disposar, al final de l’estiu, de 1.000 estacions base.
Orange ho va presentar oficialment a Barcelona el 10 de juliol i el desplegament el va iniciar el 8 de juliol simultàniament amb València, Madrid, Sevilla, Màlaga i Múrcia, per incorporar-lo abans de final d’any a Palma, Alacant, Saragossa, Bilbao, la Corunya, Las Palmas, Còrdova, Valladolid i Vigo. Això els va suposar una inversió total de 1.100 M€, 400 M€ dels quals s’han destinat a la modernització de les xarxes d’accés i de transmissió, i 700 M€, a la inversió en tecnologia 4G, que inclou la compra que ja va fer de les llicències d’espectre radioelèctric en les bandes de 800 MHz i 2.600 MHz. El seu servei permet la transmissió de dades fins a 150 Mbps, i inicialment l’ofereix utilitzant els seus 15.000 emplaçament actuals i les bandes de freqüència de 1.800 MHz i de 2.600 MHz, a l’espera que s’alliberi la banda de 800 MHz, que, tot i haver estat licitada, encara s’usa per a la radiodifusió de TV.
Per la seva banda, Yoigo va iniciar el 28 d’octubre el seu servei de telefonia 4G, amb una previsió per al final d’any de donar cobertura a totes les ciutats de més de 70.000 habitants, cosa que vol dir que arribarà a 22,5 milions de persones, és a dir, un 48% de la població estatal. També utilitza la banda de 1.800 MHz amb una velocitat màxima de baixada de 75 Mbps, que pot augmentar fins als 112 Mbps.
Telefónica va iniciar el 13 setembre el seu desplegament de 4G en 63 municipis de més de 100.000 habitants fent ús de 2.200 nodes, que esperava ampliar a 3.000 l’any següent, per arribar al 50% de la població estatal. El servei el dóna a través de la xarxa de Yoigo i de la seva pròpia en la banda de 1.800 MHz amb una velocitat de 75 Mbps de baixada i de 25 Mbps de pujada, que preveu que augmentaran quan pugui utilitzar la banda de 800 MHz. El servei el va iniciar a Barcelona, València, Madrid, Màlaga i, al mes d’octubre, emprant la xarxa de Yoigo, l’oferia a Sevilla i Alacant.
Abertis va fer la primera transmissió mundial del nou sistema de segona generació DVD-T2 de TV digital
© Abertis
A començament d’agost, Telefónica i Yoigo van acordar la venda a Abertis de 4.227 torres de telefonia mòbil per un import de 385 M€, que s’afegeixen a les 1.000 torres que l’any passat ja va comprar a Telefónica, per instal·lar-hi els equips d’aquests dos operadors i els de tercers.
El 23 de juliol, la Comissió Europea va accedir que l’Estat espanyol retardés fins al 2014 l’alliberament de la banda de freqüències de 800 MHz per a telefonia mòbil 4G, incomplint el termini que la UE havia fixat per a l’1 de gener de 2013. Una autorització que va estendre a Xipre, Lituània, Hongria, Malta, Àustria, Polònia, Romania i Finlàndia.
Comunicacions i navegació per satèl·lit
Al mes de juliol, Abertis va comprar per 172,5 M€ el 16,42% de les accions que fins llavors tenia l’INTA a l’operador de satèl·lits Hispasat. Amb això es va convertir en l’accionista principal, amb el 57,05%, seguit d’Eutelsat amb el 33,69%, SEPI amb un 7,41% i el CDTI amb l’1,85%. Per la seva banda, Hispasat va anunciar que retardava el llançament, previst per al 6 de desembre, del nou satèl·lit Amazonas 4A arran d’una anomalia que hi van detectar abans de traslladar-lo a la base de llançament.
Pel que fa al sistema de navegació Galileo, el 20 de novembre l’Eurocambra va aprovar un pressupost de 7.000 M€ destinats al seu finançament i al del sistema d’augmentació EGNOS, per al període 2014-20, a fi d’acabar les infraestructures i l’equipament necessari per al seu funcionament.
El congrés mundial de telefonia mòbil
Del 25 al 28 de febrer es va celebrar a Barcelona una nova edició del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil (Mobile World Congress) amb 72.534 assistents, un 8% més que l’any anterior, dels quals 4.300 eren directors generals o alts executius d’empreses procedents de 202 països –un 62% eren europeus, un 15% nord-americans i un 13% asiàtics i del Pacífic–. El congrés es va celebrar al recinte Fira 2 de l’Hospitalet de Llobregat, on 1.700 exhibidors van ocupar un espai de 94.000 m2, un 34% més gran que l’any anterior, i amb un programa de més de 60 conferències i seminaris, en què van participar 271 ponents, i va ser seguit per 10.443 congressistes. El congrés, en què van participar 57 empreses catalanes, va ser seguit per 3.482 periodistes i analistes.
En el marc del congrés, Abertis va fer la primera emissió mundial del sistema de segona generació DVD-T2 de TV digital, adient per a emissions en ultra alta definició (UHDTV) i mobilitat. Amb una velocitat de transmissió d’imatge de 35 Mbps, es produeix una millora en la definició de la imatge d’unes quatre vegades superior a l’actual d’alta definició (HD). Les proves les va fer en col·laboració amb Televisión Española, la Unió Europea de Radiodifusió (UER), SAPEC, la Universitat Politècnica de Madrid, La Salle, Sony i la productora Lapospo, fent ús de la mateixa banda de freqüències d’UHF assignades a la TDT.
També en el congrés, 10.500 assistents van fer ús del nou sistema de pagament amb el mòbil NFC (Near Field Communications) que ja incorporaven alguns terminals, com el Samsung Galaxy S3.
Finalment, el 7 d’octubre, la Fundació Barcelona Mobile World Capital va anunciar que en haver-se completat la primera fase d’arrencada del projecte, Ginés Alarcón deixava la direcció general de la Fundació i que Agustí Cordón, director general de Fira de Barcelona i vicepresident executiu de la Fundació, n’assumia les funcions pròpies de la direcció general.