Celebració de les eleccions parlamentàries al mes de juliol al Timor Oriental
© Organització de les Nacions Unides / Martine Perret
L'actualitat política del país va estar marcada l'any 2012 per diferents cites a les urnes. A l'abril, Taur Matan Ruak, candidat independent amb el suport del governamental Congrés Nacional per a la Reconstrucció de Timor (CNRT), es va imposar en la segona volta de les eleccions presidencials al candidat de l'opositor Front Revolucionari per a un Timor Independent, Francisco Guterres, amb un 61% dels vots. L'aleshores president, José Ramos Horta, havia quedat tercer i, per tant, fora de la carrera presidencial. No obstant això, la seva figura simbòlica en l'imaginari col·lectiu del país va ser considerada pels analistes com un ingredient important en la victòria del CNRT de Xanana Gusmão en les eleccions legislatives del mes de juliol, a causa del seu paper carismàtic al capdavant del partit i del Govern els últims cinc anys.
D'altra banda, la transparència de les eleccions i el reforçament de les capacitats de la policia per garantir de manera autònoma la seguretat del país van ser les raons establertes per les Nacions Unides per defensar una retirada gradual de les seves forces. A l'agost, el Secretari General de Nacions Unides, Ban Ki-Moon, va declarar que la Missió de Pau Integrada de les Nacions Unides per Timor-Leste, renovada pel Consell de Seguretat mitjançant la resolució 2037 (2012), es retiraria a final d'any. Així doncs, després de traspassar les competències de seguretat a la policia nacional a l'octubre, l'ONU va iniciar la retirada de les seves tropes, però va mantenir una dotació mínima sobre el terreny per al tancament dels tretze anys de missió. Al setembre, la sol·licitud d'adhesió a l'Associació de Països del Sud-est Asiàtic (ASEAN) presentada l'any 2011 encara quedava pendent de resolució, tot i el suport d'Indonèsia, a causa de les reticències de diversos membres de l'organització. Finalment, pel que fa a l'àmbit econòmic, el Govern va iniciar la implementació de l'ambiciós Pla de Desenvolupament Estratègic per al període 2011-30, centrat a mantenir el creixement per sobre del 10% a final d'any i el desenvolupament socioeconòmic.