La retirada de la Missió de Pau de les Nacions Unides al país, al desembre del 2012, va donar pas a un any marcat per l’estabilitat del Govern de Taur Matan Ruak, guanyador de les eleccions presidencials del 2012. El país va ser testimoni d’un creixement espectacular de les exportacions en el sector no petrolífer i el valor de les importacions es va incrementar tres vegades amb relació a l’any 2012. L’accessibilitat més fluida al crèdit va disparar la demanda interna, amb un increment dels préstecs privats del 13,5%, i les empreses van sol·licitar un 25% més de préstecs. No obstant això, els bons indicadors econòmics van topar amb una espectacular caiguda de les despeses de capital governamental, del 80,7%, que va mantenir el creixement per sota de les expectatives de l’executiu: un 9,5%. A final d’any, el Govern va anunciar l’impuls d’un programa de despesa de 1.500 milions de dòlars, finançat quasi exclusivament (un 95%) en ingressos derivats del sector del gas i el petroli. Aquest anunci, unit a les tensions amb Austràlia per la delimitació de la seva frontera marítima en una zona especialment rica en recursos fòssils, va posar en relleu l’alta dependència de Timor Oriental envers el sector dels hidrocarburs i va suscitar el debat sobre la necessitat de diversificar l’economia per a mantenir el creixement actual.
A final d’any, el Govern va expressar el seu malestar en revelar-se les tasques d’espionatge dels Estats Units al país, denunciant els efectes negatius que aquestes podien tenir en un país encara en transició. Timor Oriental va seguir, un any més, en llista d’espera per entrar a l’Associació d’Estats del Sud-est Asiàtic.