L'any 2015, el president Taur Matan Ruak va apostar per l'exministre de Salut Rui Maria de Araújo com a successor del primer ministre Xanana Gusmão, líder del Congrés Nacional per a la Reconstrucció de Timor Oriental (CNRT) i el primer president del Timor independent. Tot i formar part del partit opositor Front Revolucionari per a un Timor Independent, el nom de De Araújo va ser proposat pel mateix Gusmão. Es va instaurar un nou Govern d'unitat nacional, amb el repte de reduir l'índex de pobresa, del 50%, i diversificar l'economia més enllà de l'exportació de petroli i gas. El Govern va continuar utilitzant el fons amb ingressos derivats del petroli per a inversions en infraestructures i la despesa pública els set primers mesos va arribar al 36,7%, buscant també reduir l'alarmant índex d'atur, xifrat en el 71%. Durant el primer trimestre els ingressos van caure el 46,5%, però el creixement econòmic es va situar en el 6,2%.
En l'àmbit de les relacions internacionals, el Govern va buscar accelerar, sense èxit, la limitació definitiva de les fronteres marítimes amb Austràlia. Timor Oriental va participar com a observador a les cimeres de l'ASEAN a Kuala Lúmpur, però va continuar sent una incògnita la seva entrada definitiva a l'organització.