L’actualitat política de Timor Oriental va estar marcada per la celebració d’eleccions presidencials, al març, i d’eleccions legislatives, al juliol. El president i membre del Partit d’Alliberament del Poble (PAP), Taur Matan Ruak, va perdre les eleccions contra el líder del Front Revolucionari per a un Timor Independent (FRETILIN), Francisco Guterres. El FRETILIN també va guanyar les eleccions legislatives amb una ajustada victòria, i va assolir 23 escons, davant dels 22 del Congrés Nacional de Reconstrucció de Timor Oriental (CNRT), liderat per l’històric Xanana Gusmão. Les diferències en el model de desenvolupament del FRETILIN i el CNRT van fer impossible la reedició d’una gran coalició com la del període 2015-2017. Després de setmanes de negociacions, Gusmão va anunciar que el CNRT renunciava a entrar a l’executiu i es va quedar a l’oposició juntament amb el PAP i el partit minoritari Khunto. En aquest context, al setembre, el FRETILIN va formar coalició amb el Partit Demòcrata, que tenia 7 diputats al Parlament, i va formar un govern en minoria.
La successió d’eleccions va dur a una moderació en la despesa pública i, tot i haver experimentat un creixement al principi del 2017, les exportacions es van alentir al llarg de l’any. La caiguda de l’extracció d’hidrocarburs, principal sector productiu del país, va dur a un increment del dèficit fiscal i el país va acabar mostrant un discret creixement del 2,4%.