El president Faure Gnassingbé va ser reelegit per a un segon mandat de cinc anys en obtenir el 60% dels vots en la consulta celebrada el 4 de març. Faure, en el poder des de la mort del seu pare Gnassingbé Eyadéma el 2005, va aconseguir quasi el doble de vots que el dirigent opositor Jean-Pierre Fabre, candidat de la Unió de Forces del Canvi (UFC), amb el 33%, el qual no va acceptar la derrota tot argumentant que s’havia produït frau en contra seva. En el si de l’oposició, les diferències personals i ideològiques entre els dos dirigents de la UFC, Jean-Pierre Fabre i Gilchrist Olympio, es van accentuar quan el president Faure va oferir la participació del partit en un Govern d’unitat. Olympio va acceptar mentre que Fabre en va rebutjar la proposta. Un cop trencada la relació, Fabre va organitzar manifestacions de protesta contra Olympio i va crear una nova formació, l’Aliança Nacional pel Canvi (ANC), que canalitzava el malestar de part de la població per la pèrdua de poder adquisitiu.
L’economia va créixer el 2,5%, esperonada per l’augment de la producció agrícola i les inversions en els serveis i les mines de fosfats. Un dels objectius econòmics és incrementar la producció de fosfats, per arribar als 3 milions de tones el 2013.