El procés contra els acusats de preparar un cop d’estat l’abril del 2009 va acabar a mitjan setembre del 2011 amb la condemna a vint anys de presó de Kpatcha Gnassingbé, germanastre del president Faure Gnassingbé. La resta dels trenta-tres acusats van ser condemnats a penes que van dels dotze mesos als vint anys de presó. Entre els sentenciats destaquen el general retirat Assani Tidjani, a vint anys, i Essolizam Gnassingbé, un altre germanastre del president, a vint-i-quatre mesos. Malgrat la sentència, hi ha molts punts foscos sobre un cas que ha tret fora de la circulació uns familiars amb aspiracions polítiques. Tant Faure com els condemnats Kpatcha i Essolizam són fills de Gnassingbé Eyadéma, que va governar Togo de manera dictatorial des del 1958 fins a la seva mort, el 2005. En tot moment, els acusats van dir que tot havia estat un muntatge dels serveis de seguretat per a desfer-se d’uns rivals polítics. Faure, reelegit l’any 2010 per a un segon mandat, intenta distanciar-se del llegat del seu pare tot permetent l’activitat opositora i promovent la revisió dels anys foscos de la dictadura. Al setembre, després de tres anys de preparació, van començar les audiències de la Comissió de la Veritat, la Justícia i la Reconciliació (CVJR), que preveu examinar 20.000 casos de violència política durant la presidència d’Eyadéma. La comissió, integrada per caps religiosos, autoritats tradicionals i polítics i sindicalistes, van pactar un acord el 2006 amb Faure i l’oposició.