El país va seguir el tortuós camí de la seva reforma política. Al mes de gener, els mitjans es van fer ressò de les reformes constitucionals que sospesava el Parlament, i que reservaven importants poders per al rei (com el vet o la dissolució de la Cambra) o que 9 dels 26 escons del Parlament quedaven en mans de la noblesa. A l’abril, el Parlament va aprovar la llei que augmentava el nombre de diputats d’elecció popular i limitava la despesa en la campanya electoral. Al mateix mes, el fiscal general de l’Estat, John Cauchi, va dimitir del seu càrrec tot acusant el Govern d’interferir en les decisions del poder judicial, una acusació que ja havia llançat el seu predecessor, dimitit a mitjan 2009.
Finalment, les primeres eleccions de la història del país, que van tenir lloc al novembre, van donar una empenta als partidaris de la democràcia, i 12 dels 17 escons en disputa van ser per al Partit Democràtic, mentre que 5 escons van ser per a candidats independents. Malgrat això, al final es va tornar a imposar la voluntat dels nobles, i, amb el suport dels independents, van nomenar el seu candidat, Lord Tu’ivakano, nou primer ministre del país.
Pel que fa a l’economia, el Govern va anunciar l’11% de retallada en la despesa prevista, a causa de la caiguda de les remeses dels immigrants, fruit de la crisi econòmica.
Pel que fa a l’accident del ferry Princess Ashika que el 2009 va naufragar enduent-se la vida de 74 persones, al mes de febrer, el capità i el responsable de la naviliera van ser condemnats. Al cap de dos mesos es va lliurar l’informe final de la comissió d’investigació de l’accident al rei Siaosi Tupou V, que al mateix temps va filtrar-se a internet, en què es denunciaven greus mancances del Govern a l’hora de valorar la compra —amb fons xinesos que haurien d’haver anat a parar a la millora de les telecomunicacions del país— d’un vaixell en estat ruïnós i amb documentació falsa, i utilitzar-lo en el transport de persones.