El país va seguir immers en la transició política vers la democràcia, que va iniciar-se el 2006 per concessió de la monarquia. Al gener, es va complir un any de mandat d’Akilisi Pohiva, el primer cap de Govern no aristocràtic, marcat pel seu caràcter impulsiu i la descoordinació amb la resta del Govern. En aquest període, el país va signar i retirar-se poc després de la convenció sobre l’Eliminació de Qualsevol Discriminació contra les Dones. El primer ministre també va sorprendre canviant al vol el seu discurs pactat davant de l’Assemblea General de l’ONU (amb una referència delicada a Papua Occidental), i no va participar en la COP21 de París.
Al novembre, el Govern va admetre no conèixer el nombre exacte de passaports diplomàtics emesos pel país, alguns dels quals han acabat en mans de la màfia del tràfic de drogues. A la vegada, es van produir robatoris i atacs d’una violència desmesurada contra la comunitat xinesa de la capital, que van recordar les ràtzies contra negocis xinesos del 2006.
Al febrer, el país va patir l’arribada del cicló Winston, de força 2, que va posar a prova algunes de les infraestructures refetes després del cicló que va assolar l’illa de Ha’apai el 2014. També al febrer es va declarar una epidèmia pel virus del Zika.