Més de 10 anys després d’iniciar la transició a la democràcia, Tonga avança ferma però lenta, a repèl de la monarquia i els nobles que es reserven 9 dels 28 escons al Parlament. Per aquest motiu, molts tongalesos segueixen compromesos amb les reformes, malgrat la caòtica gestió del primer any de Govern d’Akilisi Pohiva, el primer cap de govern no aristocràtic. Al febrer, el Govern va haver de superar una primera moció de confiança al Parlament. Pohiva va redoblar el pols a la monarquia, fet que al mes d’agost va portar el rei Tupou a dissoldre el Parlament i destituir Pohiva, sota l’acusació de voler usurpar-li atribucions que li eren pròpies. En conseqüència, al novembre es van celebrar unes noves eleccions, que van retornar al Partit Demòcrata de Pohiva al poder per un ampli marge, amb 14 dels 17 escons d’elecció popular.
Malgrat tot, Pohiva va seguir envoltat d’escàndols, com el destí dels fons rebuts per acollir els Jocs del Pacífic del 2019, dels quals finalment el seu país es va desdir, o els seus comentaris pejoratius sobre la comunitat xinesa, que manté una forta presència a l’illa per la relació bilateral estreta amb la Xina en el camp de la construcció d’infraestructures.
Després d’una dècada de negociacions, Tonga va acollir la signatura del PACER Plus, un controvertit acord regional de lliure comerç que agrupa onze estats, i que segons els seus detractors, premia els interessos exportadors d’Austràlia i Nova Zelanda.
L’economia es va seguir mantenint amb les remeses enviades pels emigrants des d’Austràlia o Nova Zelanda.