Aeronàutica
Aviació comercial
Fins el novembre del 2017 van passar per l’aeroport del Prat 44 milions de passatgers, un 7,1% més que en els onze primers mesos del 2016. Aquestes xifres van confirmar que el Prat no ha deixat d’assolir nous rècords des que l’any 2011 va superar els 34 milions de passatgers, fet que ha suposat un creixement de l’interès de les companyies aèries de tot el món per aquest aeroport.
En aquest sentit, l’increment de companyies de baix cost al Prat –iniciat al final del 2016– va originar el 2017 un fort augment del trànsit aeri. Unes quantes, com Norwegian Air i Level, a més, aquest any també van oferir vols intercontinentals.
Segons dades de Turespaña, el Prat va concentrar un de cada quatre passatgers de companyies de baix cost de la xarxa d’AENA. Vueling va ser la primera de l’aeroport (38%), seguida de Ryanair (12%), Easyjet (6%) i Norwegian (5%). La primera aerolínia tradicional va ser Lufthansa, amb un 3% del trànsit total. Segons les xifres, els passatgers intercontinentals al Prat van passar d’1,4 milions (2007) a 3,9 milions (2016), i en deu anys l’aeroport ha passat de tenir 6 rutes intercontinentals a tenir-ne 30, amb destinacions a Amèrica, Àsia, l’Àfrica i l’Orient Mitjà.
En aquest sentit, l’augment de rutes de llarg abast i la varietat de companyies que ofereixen vols al Prat, amb una quota important de les de baix cost, van contribuir a l’augment del trànsit de viatgers independents, és a dir, dels que viatgen amb dos bitllets per separat i fan connexions amb diferents aerolínies per a aconseguir preus més barats. Així, el Prat es va convertir en el segon aeroport a Europa d’aquest tipus de connexions després de Dublín i davant de Londres-Gatwick, Amsterdam i Madrid. Les connexions independents més freqüents a Barcelona van ser de passatgers francesos amb destinació final a Nova York, Bangkok, Palma, l’Havana, Eivissa i Menorca.
Per tot això, el Prat es va perfilant com un aeroport de connexió de nova generació molt competitiu, situat dins de les grans rutes, però lluny d’aeroports com Londres (Heathrow), Atlanta, Dubai o Doha, amb més de 100 milions de passatgers a l’any, o d’altres d’europeus com Frankfurt, París o, fins i tot, Madrid, on hi ha les companyies tradicionals.
Companyies i rutes aèries
Aquest any, Norwegian Air va estrenar noves rutes entre Barcelona i Los Angeles, San Francisco, Nova York i Miami, però no va poder obrir la ruta entre Barcelona i Tòquio, perquè sobrevola Rússia i els acords hispanorussos només permeten la ruta des de Madrid. D’altra banda, Norwegian i Ryanair, que tenen la xarxa de rutes més important de tot Europa, van estudiar acords per a connectar els seus vols de baix cost als aeroports de Barcelona, Cork i Gatwick, i fer front al llançament de Level, l’aerolínia de baix cost d’International Airlines Group (IAG). Level té la base principal a Barcelona, i al juny va iniciar els vols a Buenos Aires, Los Angeles, San Francisco i Punta Cana.
Iberia i Vueling van signar un acord per a oferir vint-i-sis vols diaris en cada sentit entre Barcelona i Madrid, amb el propòsit de rellançar el pont aeri i guanyar quota a l’AVE. Air France, d’altra banda, va estrenar Joon, una aerolínia de baix cost enfocada als més joves amb connexions entre París, Berlín, Lisboa i Porto, i que des del mes de desembre va enllaçar Barcelona amb la capital francesa amb cinquanta vols setmanals.
Air China va iniciar al maig una nova ruta entre Barcelona i Xangai, mentre que Cathay Pacific va oferir la ruta entre Barcelona i Hong Kong amb quatre freqüències setmanals entre els mesos de juliol i octubre. La iraniana Mahan Air va iniciar, a l’estiu, els vols entre el Prat i Teheran, i Azores Airlines va enllaçar Barcelona i Boston amb una ruta bisetmanal amb escala a les illes Açores.
Ryanair va consolidar l’aeroport Girona-Costa Brava com a destinació estacional, amb trenta-nou rutes programades a l’estiu i unes altres nou entre els mesos d’octubre i març. A l’aeroport gironí és la principal companyia, encara que amb una disminució dels 5,5 milions de passatgers del 2008 als 1,3 del 2016 a causa de l’arribada de Ryanair al Prat el 2010.
Finalment, a l’octubre, Lufthansa va adquirir Air Berlin, declarada insolvent i en concurs de creditors des del 15 d’agost del 2017. Amb aquesta adquisició Lufthansa controla un 95% del mercat alemany, enfront del 60% d’abans. Al darrer trimestre l’operativa d’Air Berlin es va normalitzar després de veure’s obligada a cancel·lar prop de 200 vols.
Incidències i vagues
Les principals afectacions a l’aeroport del Prat van ser provocades per la manca de personal en els controls d’equipatge i de seguretat. Des de l’inici d’abril, la Policia Nacional està obligada a comprovar per via telemàtica els documents dels passatgers que es mouen per l’espai de Schengen, fet que va posar de manifest que, malgrat els reforços, el contingent policial era insuficient. Igualment, el conflicte laboral de l’empresa Eulen, subcontractada per AENA per al servei de control de passatgers, va provocar llargues esperes i pèrdua de vols durant les setmanes d’estiu. Els aeroports de les Balears van viure situacions semblants a la del Prat, mentre que Barajas va treballar sense problemes.
El 27 de maig, una caiguda del sistema informàtic de British Airways va provocar cancel·lacions i nombrosos retards en els seus vols de tot el món. Els aeroports més afectats van ser els londinencs Heathrow i Gatwick, amb la suspensió de tots els vols previstos del dia.
Uns 140 pilots de Ryanair van passar a Norwegian Air per millorar les condicions de treball
© Norwegian Air / Jakob Jakob
Durant el mes de setembre i fins a l’octubre, Ryanair va cancel·lar més de 2.000 vols. Tot i que la companyia va donar com a motiu que actuava per a recuperar la puntualitat dels vols, perduda a causa de les vagues, la meteorologia adversa i altres fets, hi va haver la circumstància que uns 140 pilots seus van a passar a Norwegian Air perquè volien millorar les condicions de treball.
Finalment, el fort temporal que l’11 de desembre va afectar Europa va condicionar tot el trànsit aeri al continent, i l’aeroport d’Amsterdam-Schiphol, un dels principals centres de connexió aèria d’Europa, va cancel·lar més de 400 vols, un terç dels programats, mentre que el de Brussel·les va anul·lar la meitat dels previstos (80). Pocs dies després, el 17 de desembre, un tall elèctric durant més de deu hores a l’Aeroport Internacional Hartsfield-Jackson d’Atlanta, el més transitat del món, va provocar la cancel·lació de més de 1.000 vols als Estats Units en un sol dia.
Aeroports
Els aeroports de la xarxa d’AENA van registrar un trànsit de 113,4 milions de passatgers en la primera meitat de l’any, un 9,1% més que el 2016, malgrat que van obtenir un benefici net de 460,9 milions d’euros, un 6,4% menys que en el mateix període del 2016. El trànsit internacional va representar un 70% del total. L’aeroport del Prat és considerat l’aeroport més rendible de la xarxa, però l’aeroport de Madrid va continuar rebent més inversions, amb 445 milions, enfront dels 157 milions del Prat, segons el pla d’inversions fins a l’any 2021.
D’altra banda, Iberia Airport Services, el primer operador de serveis de terra aeroportuari d’Espanya, que dona servei a més de 200 companyies, el 2017 va assistir nous clients com Air China i Avianca a Barcelona, o Finnair a Maó, Eivissa i Alacant. En el primer semestre d’aquest any, Madrid, Barcelona, Tenerife Sud, Mallorca i Màlaga van ser les escales amb més activitat, mentre que l’aeroport d’Alacant-Elx va ser el que va experimentar més creixement: el 12,8% en el nombre de passatgers assistits i el 10,7% en el d’avions atesos respecte al mateix període del 2016. Paral·lelament, l’operador va seguir renovant la flota d’equips, que ja té un 50% dels equips motoritzats nous, un 29% dels quals són elèctrics. Els aeroports de Barcelona, Madrid i Palma van ser els principals receptors d’aquests equips.
El Govern espanyol va anunciar l’inici de les obres del tren llançadora entre l’estació de Rodalies de passeig de Gràcia, al centre de Barcelona, i les terminals 1 i 2 de l’aeroport del Prat, un projecte de 17 km de recorregut i 285 milions d’euros de cost.
D’altra banda, al desembre, els aeroports de Barcelona, Girona-Costa Brava, Reus i Lleida-Alguaire van aconseguir el Certificat Europeu de Seguretat després que l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) va culminar el seu procés de certificació sobre seguretat operacional, que garanteix que la instal·lació compleix amb els requisits establerts en la normativa europea per a gestionar operacions de transport aeri.
Esdeveniments i efemèrides
Del 23 al 26 de setembre, Barcelona va acollir el World Routes, el congrés d’aeronàutica més important del món, amb la participació de més de 3.000 delegats de 350 aerolínies i 700 aeroports, i l’assistència de 130 autoritats turístiques i governamentals de 125 països. Una de les qüestions que es van debatre va ser el paper de les companyies aèries i les empreses operadores en la gestió sostenible del turisme.
El 4 de juny, a l’aeroport de Lleida-Alguaire es va celebrar el festival aeri Lleida Air Challenge, organitzat per Fira de Lleida. La cita va aglutinar una mostra d’aeronaus històriques, ultralleugers, helicòpters, autogirs i vistoses acrobàcies. L’aeroport de Lleida-Alguaire també va ser l’escenari de la Festa al Cel del 2017. Entre els dies 23 i 24 de setembre, més de quatre mil espectadors van gaudir d’acrobàcies aèries i d’una exposició d’avions i de material aeronàutic.
Automòbil i circulació
Al final del tercer trimestre de l’any, la venda de turismes a tot l’Estat espanyol va assolir 933.142 matriculacions, un 6,7% més que en el període gener-setembre del 2016. A Catalunya es van vendre 141.745 unitats, un 7,2% més que en els mateixos primers nou mesos del 2016. Les matriculacions de vehicles híbrids i elèctrics (turismes, quadricicles, vehicles comercials i industrials i autobusos) van sumar gairebé 46.000 unitats al final del tercer trimestre, un 82,8% més que en el mateix període de l’any anterior. Amb aquest increment, aquests vehicles van aconseguir el 5,1% del total de la quota de mercat espanyol. En els nou primers mesos de l’any, es van fer 5.342 matriculacions de vehicles elèctrics, un 62,7% més en comparació amb el mateix període del 2016, mentre que es van vendre 40.644 unitats de vehicles híbrids, un 85,8% més que l’any anterior.
El 2016, el grup alemany Volkswagen, malgrat l’escàndol del dieselgate, va destronar Toyota en el rànquing de vendes mundials d’automòbils amb 10,3 milions de vehicles venuts, un 3,8% més respecte al 2015, enfront dels 10,18 milions d’unitats venudes pel grup japonès, un 0,2% més que l’any anterior. El 2016, a l’Estat espanyol es van matricular 1.147.007 de vehicles nous, un 10,9% més que el 2015, segons les dades facilitades per les associacions de fabricants (ANFAC), concessionaris (FACONAUTO) i venedors (GANVAM). A Catalunya, el 2016, es van matricular 177.957 turismes, un 9,56% més respecte del 2015, unes vendes que van suposar el 15,7% del total d’Espanya. Pel que fa a les motos, el 2016, Catalunya va liderar el mercat espanyol amb 47.712 unitats matriculades, un 22,6% més que l’any anterior, que representava gairebé el 30% del total estatal, segons dades d’ANESDOR, la patronal del sector.
El vehicle més venut el 2016 a l’Estat espanyol va tornar a ser el Citroën C4 (que inclou les variants Cactus i Picasso), amb 34.615 unitats matriculades; el SEAT León, amb 33.653 vehicles; el SEAT Ibiza, amb 31.836 cotxes matriculats, l’Opel Corsa (26.897) i el Volkswagen Golf (28.678). Pel que fa als fabricants, Renault va ser la marca més venuda a l’Estat espanyol al llarg del 2016, amb 90.053 unitats matriculades, seguida d’Opel, amb 89.383, Volkswagen, amb 89.523, SEAT, amb 77.643, i Citroën, amb 60.607. Pel que fa al tipus de combustible, el 2016, els vehicles dièsel van continuar dominant el mercat amb un 56% del total, els de gasolina van acumular un 40% de les vendes, i els vehicles híbrids i elèctrics van sumar només un 3% del total. A mitjan mes de març, el grup Peugeot-Citroën va comprar Opel a General Motors per 2.200 milions d’euros, amb la qual cosa les marques franceses competiran ara directament amb Volkswagen.
La firma automobilística SEAT va guanyar 154 milions d’euros fins al setembre, un 12% més que en els primers nou mesos de l’any anterior. A més, fins al tercer trimestre del 2017, SEAT va vendre 436.000 vehicles, un 9% més que l’any anterior, gràcies, sobretot, a l’increment de vendes del nou model Ateca. Al final del tercer trimestre, l’empresa de Martorell havia facturat 7.255 milions d’euros, un 11% més que en el mateix període del 2016. SEAT tenia previst tancar la producció del 2017 amb una xifra total de 456.070 unitats fabricades a la planta del Baix Llobregat, 7.000 unitats més respecte a les del 2016. Nissan Iberia, l’altre fabricant català, va presentar a mitjan maig els resultats de l’any fiscal de la companyia (abril del 2016 – març del 2017) i va ressenyar que la matriculació a l’Estat espanyol havia estat de 68.471 unitats, cosa que suposa una quota del 5,1% del mercat espanyol. A més, el grup Renault, Nissan i Mitsubishi Motors van presentar el nou pla d’aliança 2022, l’objectiu del qual és la generació de 10.000 milions d’euros de sinergies empresarials.
Un estiu negre
Les carreteres catalanes, tot i ser més segures que fa uns quants anys, continuen tenint diversos punts negres, especialment als trams amb més densitat de circulació
© Fototeca2 / Crystalcra / Dreamstime.com
"Juliol negre a les carreteres catalanes", van informar els diaris, ja que des de l’inici de l’estiu fins a l’últim dia de juliol, 29 persones van morir a la carretera, el doble que el 2016. De fet, durant el període estival (21 de juny – 11 de setembre), hi va haver 36 accidents mortals a la xarxa viària interurbana de Catalunya, en els quals 43 persones van perdre la vida (1 accident més i 5 víctimes més que el 2016). Gairebé el 42% dels accidents es van produir per col·lisió frontal. Amb tot, des del començament d’any fins al 14 de setembre, 107 persones van morir a les carreteres catalanes (un 8% més respecte al 2016, però un 34,9% menys respecte al 2010) en 95 accidents de trànsit (un 3,6% menys respecte al 2016 i un 38,2% menys respecte al 2010).
El 2016, segons dades del Servei Català de Trànsit (SCT), a la xarxa viària interurbana catalana es van registrar 125 sinistres mortals, el 20,1% menys que l’any anterior (amb 158 sinistres). És la xifra d’accidents mortals més baixa de la història a Catalunya. Pel que fa al nombre de víctimes mortals a les carreteres catalanes, l’any 2016 se’n van registrar 153 (mortes en les primeres 24 hores després de l’accident), un 13,1% menys que el 2015 (amb 176 víctimes mortals). En relació amb el 2010, any de referència per a l’assoliment dels objectius del Pla de seguretat viària 2014-16, hi va haver un descens del 37,8%, atès que aquell any van morir 246 persones. Al final de juny del 2017, el Govern va aprovar el Pla de seguretat viària 2017-19, que té l’objectiu d’ordenar el conjunt de mesures, recursos i accions necessaris per a aconseguir reduir la sinistralitat.
Les carreteres catalanes, tot i ser més segures que fa uns quants anys, continuen tenint diversos punts negres, especialment als trams amb més densitat de circulació. El tram més perillós del país és el de la carretera de la Rabassada (BP-1417), entre Barcelona i Sant Cugat, seguida pels trams de la carretera BV-5001 de Martorelles a Santa Coloma de Gramenet i la B-502 des d’Argentona fins a Vilassar, segons l’estudi EuroRAP, redactat pel RACC amb la col·laboració del SCT, la Diputació de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Contaminació i restriccions
A partir de l’1 de desembre de 2017, els cotxes de més de vint anys tenen limitada la circulació a Barcelona i a quaranta municipis metropolitans en cas d’episodi d’alta contaminació
© Nachans
A partir de l’1 de desembre de 2017 –però només en cas d’episodi ambiental de contaminació atmosfèrica (entre cap i cinc dies l’any, segons les previsions)–, els cotxes i les furgonetes de més de vint anys van tenir limitada la circulació a Barcelona i a quaranta municipis metropolitans. A més, a partir de l’1 de gener de 2019, es restringirà la circulació de manera permanent de dilluns a divendres als vehicles de més de vint anys. I també, a partir del 2020, els vehicles sense etiqueta ambiental no podran circular per les rondes Litoral i de Dalt ni per l’espai interior que delimiten aquestes vies. Aquestes van ser les primeres mesures anunciades per a reduir les emissions contaminants associades al trànsit viari un 30% en 15 anys (un 10% en els propers 5 anys).
Un episodi ambiental de contaminació atmosfèrica és una situació en què la concentració d’algun contaminant és elevada. Les zones més afectades són les urbanes, densament poblades, declarades zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric pels contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10). La Direcció General de Trànsit (DGT) va classificar el parc de vehicles en funció del seu potencial contaminant i va enviar als conductors l’etiqueta identificativa corresponent de color blau (zero emissions: vehicles elèctrics), blau i verd (vehicles eco: híbrids i propulsats per gas), verd (vehicles C: turismes i furgonetes lleugeres de gasolina matriculats a partir del gener del 2006 i dièsel a partir del 2014) i groc (vehicles B: turismes i furgonetes lleugeres de gasolina matriculats a partir del gener del 2000 i de dièsel a partir del gener del 2006). Els vehicles sense aquest distintiu –una cinquena part del parc automobilístic– emeten un 38% més d’òxids de nitrogen i un 69% més de partícules que un vehicle amb l’etiqueta verda.
El grup alemany Volkswagen, malgrat l’escàndol del dieselgate, es va situar en el primer lloc del rànquing de vendes mundials d’automòbils
© Volkswagen AG
Volkswagen Grupo España Distribución va assegurar que durant el 2017 arreglaria tots els vehicles de l’Estat espanyol afectats pel dieselgate (frau que provocava que els nivells d’emissions dels cotxes fossin més elevats del màxim permès); aquesta mesura afectava uns 683.000 vehicles equipats amb els motors 1.6 TDI i 2.0 TDI. A més, a mitjan març, dos jutjats de primera instància de Barcelona van condemnar el grup alemany a pagar 2.284 i 3.852 euros respectivament a dos clients afectats per aquesta estafa, com a compensació per la depreciació del vehicle en el mercat de segona mà i pels "danys morals" causats. En aquest sentit, a començament d’any, l’Agència de Protecció Ambiental i el Departament de Justícia dels Estats Units van anunciar un acord amb Volkswagen que implicava una multa de 4.300 milions de dòlars i la presentació de càrrecs contra sis executius de la companyia alemanya.
Transport ferroviari
El 21 d’abril de 1992, coincidint amb l’Exposició Universal de Sevilla, l’AVE, el servei de tren d’alta velocitat de RENFE, es va estrenar a la línia Madrid-Sevilla. Vint-i-cinc anys després, l’AVE ha fet 357,5 milions de viatges, 52,3 milions dels quals a la línia Madrid-Barcelona-Figueres, que va començar a funcionar el 2008 fins a Barcelona. El primer tram que unia Madrid, Saragossa i Lleida (443 km) es va inaugurar el 2003. Segons RENFE, el 2016 es van fer 35,2 milions de viatges en alta velocitat.
ADIF Alta Velocidad va presentar un dèficit de 353 milions d’euros el 2017, xifra que representa un deute total acumulat de 17.660 milions d’euros
© RENFE / Patier
L’explotació de l’AVE va tancar el 2016 amb un resultat positiu de 141 milions d’euros, que tot just significaria el 0,27% de la inversió feta fins llavors i que amb prou feines permetria pagar 9 km de via. Cada quilòmetre de via d’alta velocitat ha costat 16 milions d’euros de mitjana, sense comptar el cost dels combois i el manteniment. Segons dades d’ADIF, en total s’han gastat 51.775 milions d’euros i s’han construït 3.240 km de vies d’alta velocitat. El 2017, ADIF Alta Velocidad tenia una previsió de facturació de 955 milions d’euros, segons el projecte de pressupostos de l’Estat, però va presentar un dèficit de 353 milions i va acumular un deute total de 17.660 milions d’euros.
Al final de març, d’acord amb un informe provisional del Tribunal de Comptes, es va saber que els pagaments indeguts de la trama ADIF en la construcció de l’estació de la Sagrera, investigada des del 2013, eren de 133,8 milions d’euros (i no de 82 milions d’euros com s’havia dit fins llavors). L’informe va recollir preus inflats un 18% de mitjana, pagaments d’obres no realitzades, certificacions abonades abans d’hora, terminis incomplerts per més d’un any i adjudicació a dit de contractes menors. A l’abril, el Ministeri de Foment es va comprometre a reactivar les obres de la Sagrera, que haurien d’estar enllestides el tercer trimestre del 2020, quan l’estació es convertirà en un gran nus de les xarxes de metro, Rodalies, trens, AVE i línies de bus urbà i interurbà.
A l’abril, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, en la inauguració de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani, al centre cultural Blanquerna de la Delegació de la Generalitat a Madrid, al qual va assistir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va confessar que si el 2017 no es dedicaven més de 715 milions d’euros a desenvolupar el Corredor Mediterrani era per "limitacions en la tramitació administrativa". Al maig, el secretari d’estat d’Infraestructures, Julio Gómez-Pomar, va anunciar que el Ministeri de Foment tornaria a licitar dos trams del Corredor Mediterrani: el de Castellbisbal-Martorell i el de Vandellòs-Castelló. El secretari d’Estat va assegurar que aquests nous contractes no suposarien cap retard i que la finalització de les obres del tram entre Múrcia i la frontera francesa continua tenint com a data límit l’any 2019. El 20 de juliol, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l’alcalde de València, Joan Ribó, van signar el Manifest per l’Eix Mediterrani, amb l’ànim d’exigir a l’Estat la priorització de la inversió necessària per a les connexions ferroviàries del Corredor Mediterrani, que el Ministeri de Foment ha estat retardant sistemàticament els darrers anys. Els alcaldes van signar un primer acord de col·laboració entre les capitals per a reforçar el reconeixement dels governs locals, i van establir una agenda comuna de treball institucional, econòmica, social i cultural.
Montcada i 125 punts negres
El 18 de maig, en una reunió entre el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, el conseller de Territori, Josep Rull, l’alcaldessa de Montcada, Laura Campos, i la vicepresidenta de Planificació Estratègica de l’AMB, Janet Sanz, es va acordar que les obres de soterrament de la línia R2 de Rodalies al seu pas per Montcada començaran el 2020, tindran un termini d’execució de trenta-vuit mesos des que es posin en marxa les màquines, i suposaran una inversió de 300 milions d’euros. La mesura va arribar després de trenta anys de reivindicacions i d’incomptables promeses incomplertes. De fet, només dos dies abans, un centenar de persones van tornar a tallar la circulació de trens de les línies R2 i R11 al seu pas pel municipi vallesà en un acte de protesta per l’atropellament de la víctima número 169 a l’estació de Montcada Bifurcació el dia abans.
El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya tenia identificats a mitjan mes de març 125 punts de la xarxa de Rodalies amb incidències pendents de reparació, on els combois han de frenar i circular a una velocitat menor a la prevista. La línia de Vic, amb una trentena de punts crítics, i també les que donen servei a les Terres de l’Ebre (R15 i R16) són les que presenten més problemes; també destaquen l’R2 sud, l’R4 nord i l’R12, entre Manresa i Lleida.
Ferrocarrils amb més passatgers
FGC va inaugurar a Sabadell la prolongació de la línia amb tres estacions més, amb la qual cosa va augmentar el nombre de passatgers
© FGC / Generalitat de Catalunya
El 20 de juliol, es va inaugurar a Sabadell la prolongació de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) amb tres noves estacions: la Creu Alta, Sabadell Nord (amb el transbordament amb RENFE) i Sabadell Parc del Nord, que se sumen a les dues inaugurades l’any anterior, Can Feu-Gràcia i Sabadell Plaça Major. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va presidir l’acte inaugural a bord del primer tren que va circular pel nou tram, que va ser batejat amb el nom de Muriel Casals. El perllongament de FGC a Sabadell disposa de 3,7 km nous de vies i va suposar una inversió de 430 milions d’euros. Es preveu que ja el primer any de servei la línia passi de tenir 2,18 milions de passatgers a tenir-ne 2,7, que augmentarien fins als 4,2 milions el 2021.
Entre el gener i el juny del 2017, els FGC van tenir 50.536.737 usuaris, un 3,6% més que en el mateix període de l’any anterior. Així, en la xarxa Barcelona-Vallès, el nombre de passatgers (37.118.037) es va incrementar el 3,5%, mentre que en el trajecte Llobregat-Anoia, els viatgers (13.418.700) van augmentar el 4,1%, i es va assolir un rècord de passatgers.
El 2016, més de 81,47 milions d’usuaris, 1,8 milions més que l’any anterior, van utilitzar el servei ferroviari de FGC. El 73% dels viatgers (59,67 milions de persones, 2 milions més que l’any anterior) van utilitzar la línia del Vallès. La línia Llobregat-Anoia va registrar gairebé 22 milions d’usuaris. La línia Lleida-la Pobla de Segur va doblar el nombre d’usuaris. El 2017, la companyia va treballar en la renovació del túnel ferroviari de Vallvidrera i estaven previstes les obres d’ampliació de les andanes de l’estació de Provença, la segona amb més trànsit (gairebé 9 milions de viatgers anuals), després de la de Barcelona- Catalunya.
Transport marítim
El port de Barcelona va tancar el trimestre (entre el juliol i el setembre del 2017) més positiu de la seva història, amb un creixement del 36,8% en el moviment de contenidors i del 31,2% en el tràfic total. Durant els nou primers mesos de l’any, el port va créixer un 31% en el tràfic de contenidors, que en termes absoluts suposa més de 2,2 milions de TEU (un TEU equival a un contenidor de 20 peus), gairebé el que el recinte portuari va moure durant tot l’any anterior. Tots els apartats de l’activitat de contenidors van tenir una evolució positiva, encara que va destacar l’excel·lent resultat del transbordament (contenidors que són descarregats per tornar-los a embarcar cap a la seva destinació final), que es va incrementar el 129,8%. A més, el comerç exterior va mantenir un bon ritme de creixement, amb un increment del 9,3% en el cas de les importacions (434.146 TEU) i del 3,5% en el cas de les exportacions (523.326 TEU). Per mercats, els països asiàtics van ser els més dinàmics en encapçalar els principals increments en els intercanvis comercials, com va ser el cas de Corea del Sud (+ 14,2%), l’Índia (+ 13%), els Emirats Àrabs Units (+ 11,3%), el Japó (+ 10%), la Xina (+ 9,6%) i el Vietnam (+6,2%).
El port de Barcelona va registrar 10,65 milions de tones de líquids a granel, amb un increment del 19%
© Port de Barcelona / Ramon Vilalta
L’excel·lent evolució de la càrrega dels contenidors, a més del bon comportament dels líquids a granel i de la càrrega rodada, va impulsar el tràfic total del port de Barcelona fins als 45,3 milions de tones, un 22,4% més respecte al mateix període de l’any anterior. Així, fins el mes de setembre del 2017, el port va registrar 10,65 milions de tones de líquids a granel, amb un increment del 19%, amb la gran evolució del gas natural, amb 2,8 milions de tones (+59%), la gasolina (+ 25%) i els productes químics (+ 24,4%). Pel que fa a la càrrega rodada, durant els nou primers mesos de l’any, el port va transportar 302.963 unitats de transport intermodal (UTI, equivalents a un camió, plataforma o remolc), un 6% més respecte al mateix període de l’any anterior. Aquest apartat inclou la càrrega de les anomenades autopistes del mar, les línies que connecten Barcelona amb diverses destinacions d’Itàlia i del nord d’Àfrica, que fins al mes de setembre van registrar un total de 107.017 UTI, amb un increment del 7,6%. Respecte als passatgers, al final del tercer trimestre de l’any, el port havia rebut més de 3,2 milions de viatgers, tant de ferris com de creuers. Els usuaris de ferris (amb les Illes Balears, Itàlia o el nord d’Àfrica), amb més d’1,2 milions de persones, es van incrementar l’11,4%.
El port de Barcelona va tancar l’exercici 2016 amb un benefici de 33,2 milions d’euros, un 16% menys que l’any anterior, a causa de l’obtenció de beneficis extraordinaris per la venda d’actius financers. El tràfic total de mercaderies va augmentar el 3,4%, fins als 48,6 milions de tones, amb increments en tots els tipus de tràfic excepte els líquids a granel. Pel que fa a les càrregues en contenidors, el 2016 van passar pel port 2,2 milions de TEU, amb un augment del 14,5%, el més elevat dels últims deu anys. El moviment de vehicles va créixer un 4% fins a arribar a la xifra rècord de 916.834 unitats. La xifra de negoci es va mantenir similar a la de l’any anterior (155,3 milions d’euros el 2016 enfront dels 155,6 milions el 2015) i els recursos generats van arribar a 86,2 milions d’euros, un 17% respecte del 2015.
Tarragona i Vilanova i la Geltrú
El port de Tarragona va registrar el millor setembre de la seva història, amb un moviment de 3.429.375 tones, un creixement del 36,4% respecte al mateix mes de l’any 2016. El comportament del cru de petroli, els vehicles, els pinsos i les farines, i la càrrega general convencional expliquen aquests resultats tan excepcionals. Pel que fa a les dades acumulades del gener al setembre del 2017, el total del tràfic marítim es va situar en 25.157.172 tones, un 14,2% més respecte de l’any anterior. El tràfic de petroli i productes petroliers, amb un creixement del 20,6% i un total de 15,5 milions de tones, va ser un dels satisfactoris, com el tràfic de bestiar, amb el 29,3% d’increment pel que fa als caps (271.899) o un 63,9% pel que fa a les tones (46.596). A més, a la terminal de vehicles, es van mobilitzar 149.618 unitats, amb el 30,5% d’increment. Però és en el tràfic de productes agroalimentaris on el port de Tarragona és líder a la Mediterrània. Concretament, fins al setembre, es van moure 1,4 milions de tones de pinsos i farines, un 25% més; 315.000 tones de sal, 3,5 vegades més que els nou primers mesos del 2016, i 374.221 tones de pasta de paper, un 24,2% més. A més, el 2016, per tercer any consecutiu, el port va liderar el rànquing en els serveis logístics per al tràfic de vehicles nous. A l’octubre, es van licitar les obres de remodelació del passeig marítim de la platja del Miracle amb la construcció de la nova passarel·la que servirà per a connectar la façana marítima amb la ciutat.
Pel que fa a la tercera estructura portuària catalana, el port de Vilanova i la Geltrú (Garraf) va assolir durant el primer semestre un tràfic de 101.166 tones de mercaderies, un 43% més respecte al mateix període del 2016. Van destacar el bon comportament de la sal de desgel (+ 62%), que continua sent la primera mercaderia del port, el silicat de ferro (+ 10,5%) i els productes siderúrgics (+ 14%), a més de la ferralla (+ 6%), el ciment (+ 4,5%) i la fusta (+ 3%).
Creuers i creueristes
Amb 2,68 milions de creueristes i 758 escales el 2016, el port de Barcelona va reforçar el seu lideratge en l’àmbit dels vaixells turístics i es va posicionar com la primera destinació dels ports de creuers d’Europa i el quart port base del món. Les previsions per al 2017 van anunciar un nombre lleugerament superior d’escales i un moviment similar de passatgers. A més, la instal·lació portuària va desenvolupar una infraestructura per a subministrar, a partir del 2018, gas natural liquat (GNL) als vaixells que es propulsin amb aquest combustible alternatiu, i així es consolida com a port base i pot allargar la temporada als dotze mesos de l’any. Al final d’octubre, el port va aprovar la licitació de l’ampliació del moll Adossat amb un pressupost de 39 milions d’euros, que permetrà la construcció de noves terminals de ferris i de creuers. Aquesta ampliació, tanmateix, no té el vistiplau de l’Ajuntament de Barcelona ni de les associacions veïnals i ecològiques.
El port de Tarragona, en els nou primers mesos de l’any, va acollir 30 creuers i 43.636 passatgers, un 282% més que l’any anterior (22 escales i 14.000 creueristes durant tot el 2016). Aquest increment tan important es deu al fet que la companyia Costa Cruceros té el port de Tarragona com a port base d’un dels seus itineraris pel Mediterrani.
Dels dos ports amb tràfic de creuers a la Costa Brava, el port de Palamós, amb 38.000 passatgers i 39 escales previstes, i el port de Roses, amb 6.500 passatgers i 7 escales programades, van estimar que l’impacte econòmic de l’activitat creuerística d’aquesta temporada seria de 3,5 milions d’euros.