Aviació
Trànsit de passatgers i mercaderies
A l’aeroport del Prat va augmentar el trànsit de passatgers respecte al 2017
© AeroBarcelona
El dia 19 d’agost de 2018 van passar per l’aeroport Barcelona-el Prat 181.206 passatgers, una xifra que constitueix el rècord de passatgers en un sol dia. L’hora de màxima afluència va ser de dotze a una del migdia, amb 13.321 passatgers. Aquell mateix dia, l’aeroport va gestionar 1.104 operacions (encara lluny del rècord dels 1.140 moviments d’aeronaus en un sol dia del maig del 2007). Durant tot el mes d’agost van circular per les instal·lacions de l’aeroport 5.149.419 passatgers, un 4,2% més que durant el mateix mes del 2017.
De gener a novembre del 2018, l’aeroport de Barcelona-el Prat va tenir un total de 46.674.3669 usuaris, un 5% més que en el mateix període de l’any anterior. En aquells onze mesos s’hi van realitzar 310.750 operacions, un 3,4% més, i es van transportar 158.182 tones de càrrega, un 10,7% més que en el mateix període de l’any abans.
L’aeroport de Girona-Costa Brava va tancar el mes de novembre amb un acumulat anual de 1.982.570 usuaris, un 4,1% més que l’any anterior. Pel que fa al nombre d’operacions, entre gener i novembre, s’hi van fer 17.318 aterratges i enlairaments, un 7% més que l’any anterior. Durant el primers onze mesos de l’any, es van transportar 130.917 tones de mercaderies, un 7,1% més que en aquest mateix període de l’any abans.
L’aeroport de Reus va comptabilitzar de gener a novembre un acumulat de 1.030.813 usuaris, un 2,1% més que la mateixa suma del 2017, i s’hi van operar 15.825 vols, un 2,9% més que un any abans.
L’aeroport de Sabadell, entre gener i novembre, va tenir 4.117 passatgers, un 0,2% menys que durant l’any anterior, i s’hi van efectuar 40.459 operacions, un 5,4% més.
Taula 1: Trànsit de passatgers, operacions i càrrega en els aeroports espanyols de la xarxa AENA (en dades acumulades de gener a novembre del 2018). Font: AENA
Els aeroports de la xarxa d’AENA, entre gener i novembre del 2018, van sumar 246.148.545 milions de passatgers, un 5,7% més que l’any anterior, i s’hi van fer 2.136.000 operacions, amb un increment del 5,6% (taula 1).
L’aeroport de Lleida-Alguaire va acabar la temporada d’hivern 2017-2018 (de desembre del 2017 a abril del 2018) superant els 26.000 viatgers, gràcies a l’increment de passatgers dels avions dels operadors turístics Neilson i Quality Travel. A més, l’aeroport lleidatà va tancar el mes de setembre amb més passatgers que durant tot l’any 2017, amb 33.000 usuaris, uns 3.000 més que tot l’any anterior. Així ho va comunicar el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavin, que, a mitjan octubre, va presidir, juntament amb el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, la Taula Estratègica de l’Aeroport de Lleida-Alguaire. Pel que fa a la temporada d’estiu (juliol-setembre del 2018), el nombre de passatgers va ser de 2.314, similar a la temporada anterior. En aquella reunió també es va informar que BAA, l’escola de pilots líder a Europa, utilitzaria l’aeroport com a base de la seva formació a Europa. Vueling i Air Nostrum també fan servir la pista de l’aeroport per a la formació d’enlairament i aterratge dels seus futurs pilots.
El Consell de Ministres celebrat a Barcelona el 21 de desembre va decidir el canvi de nom de l’aeroport de Barcelona-el Prat (anomenat així des de juny del 2011), que va passar a dir-se aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat. La Generalitat va lamentar no haver estat tinguda en compte en la decisió i la va considerar simplement una "mesura estètica", segons la portaveu Elsa Artadi, que fuig de l’autèntic problema de fons de l’aeroport, que és la seva gestió de titularitat estatal.
Noves rutes i millores en les instal·lacions
L’aeroport de Barcelona-el Prat va inaugurar set noves rutes el 2018, totes durant l’últim trimestre de l’any: Kíev, per la companyia SkyUp Airlines; Debrecen, Wizz Air; Londres-Luton, Ryanair; Manchester, Easyjet; Abu Dhabi, Etihad Airways; San Francisco, Level, i Viena, per l’aerolínia Laudamotion.
A mitjan desembre es va enllestir la perforació del túnel que enllaça la línia R2 de Rodalies de RENFE amb les terminals T1 i T2 de l’aeroport. Es tracta d’un túnel de 3.048 m que forma part del ramal ferroviari, passa per sota la C-31, la T2 i la pista principal de l’aeroport. La connexió amb la línia R2 permetrà enllaçar l’estació de Sants amb la terminal T1 amb un temps de 19 minuts. Tot i els endarreriments acumulats, s’espera que el 2021 es facin les primeres proves de trens sense passatge.
Al setembre es va portar a terme la substitució de la capa antilliscant de la pista 07R-25L, la més propera al mar, que es fa servir usualment per als enlairaments. Aquest manteniment del paviment va suposar una inversió de 751.000 euros.
Al juliol es van començar les obres de remodelació i ampliació de l’edifici Dic Sud de la T1 de l’aeroport per tal d’adequar-lo a les operacions de vols internacionals, a més de les de l’espai de Schengen, servides amb passarel·la. Les obres es faran en quatre fases, durant dos anys, i tenen un import de 28,2 milions d’euros.
BCN a Punt i Pla director 2017-2026
Al final de novembre es va reunir en sessió especial el Comitè de Coordinació Aeroportuària de Catalunya, presidida pel secretari d’estat d’Infraestructures, Transport i Habitatge, Pedro Saura, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. S’hi va presentar el pla BCN a Punt, una iniciativa del Ministeri de Foment per a millorar l’operativa a l’aeroport de Barcelona-el Prat tant a curt termini (estiu del 2019) com a mitjà i llarg termini, amb diferents mesures per a respondre als reptes futurs. El pla s’estructura en quatre línies de treball: diagnosi i anàlisi de la situació actual de l’aeroport i propostes concretes; implementació gradual de millores operatives i tècniques a l’espai aeri i a l’aeroport; adaptació al context europeu i a les normes comunitàries, i col·laboració i participació de les companyies aèries. Acabada la reunió, el conseller Calvet va manifestar: "Tanquem l’any amb més de 50 milions de passatgers, superant xifres anteriors, cosa que constata que l’aeroport de Barcelona va molt bé”. Però va afegir: "Cal analitzar les causes de la cronificació dels retards a l’aeroport amb rigor i profunditat, perquè tenim la meitat de vols afectats per retards de mitja hora de mitjana”. I va afirmar que era una situació que calia corregir.
El 12 de febrer, el ministre de Foment, Iñigo de la Serna, va presentar el Pla Director de l’Aeroport de Barcelona-el Prat Fase 2017-2026, que indica les actuacions i inversions previstes per a aquests deu anys, garanteix l’increment de les instal·lacions per a atendre 70 milions de passatgers i consolida en un únic sistema aeroportuari l’aeroport del Prat i el de Girona-Costa Brava. La inversió total estimada és de 1.929 milions d’euros.
Conflictes i sinistres
Els pilots de Vueling van convocar quatre dies de vaga (25 i 26 d’abril, i 3 i 4 de maig) per primer cop en deu anys. Segons el Sindicat de Pilots de Línies Aèries (SEPLA), el motiu de la vaga va ser els "reiterats incompliments de la companyia pel que fa al conveni col·lectiu de pilots i als acords que regulen les bases a l’estranger". SEPLA va demanar un augment del 30% del sou dels pilots (segons SEPLA, la companyia té 1.150 pilots que cobren un 35-60% menys que els pilots de la competència) i que l’aerolínia continuï creixent a les bases d’Espanya. Vueling, empresa filial del grup IAG, al qual pertany també Iberia, va ser considerada l’aerolínia de baix cost més impuntual del món el mes de juliol, segons la consultora nord-americana FlightStats, ja que el 58,84% de les 22.088 operacions d’aquell mes no es van fer a l’hora.
Els tripulants de cabina d’Espanya, Portugal, Itàlia, Bèlgica i Holanda de Ryanair també van convocar diverses jornades de vaga, com també els pilots de la companyia, per reclamar millores laborals.
A començament de desembre van morir els dos tripulants d’una avioneta que va impactar contra la part superior d’una gasolinera de Badia del Vallès, quan estaven a punt de fer la maniobra d’aterratge a l’aeroport de Sabadell. L’avioneta havia sortit el matí de Sabadell cap a la Cerdanya i tornava a l’aeroport vallesà a mitja tarda. L’Aeroclub de Sabadell havia advertit diverses vegades del perill que suposava l’edifici de la benzinera, ja que es troba molt a prop i en línia recta amb la pista d’aterratge. Uns quants dies després de l’accident, unes dues-centes persones convocades per la Coordinadora de Moviments Veïnals del Vallès es van manifestar perquè s’aturessin les activitats recreatives a l’aeroport. L’Ajuntament de Sabadell va descartar aquesta petició.
A mitjan maig, tres persones van morir entre Vinebre i Flix (Ribera d’Ebre), al costat de la carretera T-2237, en estavellar-se l’avioneta en què viatjaven. Segons va informar AENA, l’avioneta havia sortit de l’aeroport de Cascais, a Tires (Portugal) i anava a Reus. Només quatre dies després, dues persones van morir en quedar destrossat l’ultralleuger motoritzat als voltants de l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell mentre feia un vol de proves.
Automòbil i circulació
El mercat de l’automòbil
El 2018 Catalunya va ser l’única comunitat espanyola on es van matricular menys turismes que l’any anterior. Segons dades proporcionades per les patronals ANFAC (constructors), FACONAUTO (concessionaris) i GANVAM (venedors i reparació), a Catalunya es van matricular un total de 185.000 turismes, un 2,8% menys que l’any abans. Aquest descens va ser explicat pel fet que les empreses van matricular vehicles en altres comunitats espanyoles. Catalunya és el segon mercat de l’Estat, superada amb escreix per Madrid, on el 2018 es van matricular 456.130 turismes, un 13,23% més que l’any anterior, cosa que va suposar el 34,53% de quota de mercat.
A tot l’Estat, les vendes de turismes i tot terrenys van assolir les 1.321.438 unitats, amb un augment del 7% respecte al 2017. Els cotxes amb motor de gasolina van sumar més de la meitat de les vendes, amb el 57,5% del total de les matriculacions (el 46,6% el 2017), mentre que els cotxes amb motor de gasoil van arribar al 35,8% de les noves matriculacions (el 48,3% l’any abans). Pel que fa als vehicles híbrids i elèctrics, van assolir el 6,6% del total de les matriculacions (5% l’any anterior). Vistes globalment, aquestes xifres es van considerar acceptables, tenint en compte els diferents entrebancs que el sector va haver d’encarar. El primer va ser la nova norma europea de control d’emissions (WLTP) que va entrar en vigor al setembre i que va concentrar de manera important les vendes de vehicles fabricats abans de l’homologació, els mesos de juliol i agost, amb un gran detriment de les vendes al darrer quadrimestre de l’any. El segon va ser l’anunci del Govern de l’Estat del mes d’octubre d’avançar al 2040 la prohibició de vendre vehicles amb emissió de diòxid de carboni, siguin de gasolina, dièsel o híbrids. Aquest anunci va fer caure en picat les vendes de vehicles amb motor de gasoil durant els darrers mesos de l’any, fet que referma la tendència iniciada ja fa uns anys, tot i que, paradoxalment, els tot terrenys urbans (SUV), la majoria amb motoritzacions dièsel, es van continuar venent molt bé i el 2018 van suposar a l’Estat el 41,5% del total de les vendes.
La principal marca amb seu a Catalunya, SEAT, va tancar l’any 2018 amb xifres rècord de producció i vendes. La marca de Martorell va matricular 107.328 unitats dels seus models a tot l’Estat (13,6% més que el 2017), seguida de Volkswagen amb 102.954 unitats; Peugeot, amb 98.914, i Renault, amb 96.198 unitats. Els models més venuts van ser el SEAT León (34.897 unitats matriculades), el SEAT Ibiza (31.392) i el Nissan Qashqai (31.287). A més, SEAT va presentar el primer model de la seva nova marca esportiva, el Cupra Ateca, un SUV de 300 CV, que és una combinació de tecnologia, disseny i potència. El setembre, la marca catalana va presentar també el SEAT Tarraco, que ostenta per primera vegada un topònim català, escollit per votació popular. Es tracta d’un tot camí de 4,75 m de longitud i set seients, que es fabrica a Wolfsburg (Baixa Saxònia).
Emissions sota control
A l’octubre, després de moltes hores de negociacions, els ministres de Medi Ambient de la Unió Europea van arribar a un compromís que fixa l’objectiu final de reduir l’emissió de diòxid de carboni (CO2) dels vehicles nous en un 35% a partir del 2030 (prenent com a referència la mitjana del 2021). L’acord, que no va satisfer ningú, era justament el terme mitjà entre la reducció del 30% proposat per la Comissió Europa gairebé un any abans i defensat pels països més "possibilistes i industrialitzats" de l’Est europeu (Alemanya, Eslovàquia, República Txeca, Bulgària i Romania) i el 40%, el mínim reclamat per l’Eurocambra, defensat pels països més "ambiciosament ecologistes" (Irlanda, Itàlia, França, Luxemburg, Suècia, Eslovènia, Dinamarca i Espanya). L’Associació de Constructors Europeus d’Automòbils (ACEA), que aplega els fabricants principals del sector, va considerar que aquesta mesura suposava un impacte molt negatiu en la competitivitat de la indústria tant per als treballadors com per als consumidors.
Sinistralitat viària
Taula 2: Tipus d’accident de trànsit. Font: Servei Català de Trànsit
Taula 3: Grups d’edat dels morts en accident de trànsit. Font: Servei Català de Trànsit
El 2018, 185 persones van morir en 159 accidents mortals a les carreteres catalanes, fet que representa un 10% més, tant de la xifra de morts com dels accidents mortals, respecte al mateix període de l’any anterior (taula 2). De les persones mortes, 39 eren motoristes (45 el 2017), 17 eren vianants (5 el 2017) i 2 eren ciclistes (11 el 2017). El 22,1% de les víctimes mortals del 2018 tenien entre 35 i 44 anys, però hi va haver un increment molt important (229%) dels morts més grans de 74 anys (taula 3).
Pel que fa a les víctimes d’atropellaments (el 2018 van morir 17 persones a les vies interurbanes, el triple de les registrades l’any anterior), solen ser persones que caminaven pel voral de la carretera, volien travessar a peu la via o, en alguns casos, havien sortit del cotxe a causa d’un accident o d’un problema mecànic. Quant als motoristes, és un dels col·lectius que més preocupa les autoritats de trànsit per la seva vulnerabilitat i perquè les estadístiques de mortalitat acostumen a ser molt elevades.
Als sis primers mesos de l’any, hi va haver un 42% més de morts a les carreteres que durant el mateix període de l’any anterior. La distracció apareix en un 24% dels accidents viaris amb víctimes. Altres factors de sinistralitat són una infracció o errada dels conductors i la velocitat inadequada. El 16% de les víctimes en accidents no portaven posat el cinturó de seguretat.
Segons un informe publicat al desembre per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1,35 milions de persones moren cada any en accidents de trànsit a tot el món, un increment del 8% del nombre de morts respecte a l’estudi anterior realitzat tres anys enrere. L’informe remarca que el trànsit és la causa principal de mort entre nens i joves (entre 5 i 29 anys) i que el 26% de totes les morts són de vianants i ciclistes. Les causes principals dels accidents són els comportaments irresponsables dels conductors, l’ús de telèfon mòbil, l’estat descurat del vehicle i la manca de qualitat de les infraestructures i senyalitzacions.
Una tercera part de les vies interurbanes catalanes presenten un risc alt o molt alt que s’hi produeixi un accident, segons l’informe anual del consorci EuroRAP, que analitza l’accidentalitat a les carreteres amb la finalitat de millorar la seguretat viària. Concretament són 2.195 km, el 34% dels més de 6.300 estudiats, poc més de la meitat de la xarxa viària catalana, però concentren el 91% del trànsit. Per demarcacions, la més perillosa és Lleida, amb el 44% de quilòmetres amb risc alt o molt alt d’accidentabilitat, seguida de Barcelona (34%), Girona (31%) i Tarragona (28%). Gairebé totes són carreteres convencionals, amb un carril per sentit, mentre que a les autovies i autopistes, el risc d’accident és, en general, quatre vegades menor.
Taxis i patinets
El primer d’agost, després de vuit dies de vaga, els taxistes van tornar a la feina tant a Barcelona com a la resta de les ciutats afectades. La mobilització dels taxistes va col·lapsar el centre de la capital catalana durant tota una setmana. L’origen del conflicte venia de lluny, però va esclatar amb l’arribada prevista de 1.800 noves llicències VTC, les que fan servir les aplicacions Uber i Cabify, que els taxistes entenien que posarien en perill la seva activitat. Segons fonts del sector del taxi, llavors la proporció a l’àrea metropolitana era de 1.437 llicències de VTC per 10.522 de taxis, d’1 a 10 aproximadament, molt lluny de la proporció d’1 a 30 establerta per llei el 2015. La situació es va asserenar quan finalment el sector del taxi va aconseguir el compromís del Govern espanyol d’aprovar en els pròxims mesos un decret amb mesures proteccionistes, com la ràtio d’una VTC per cada 30 taxis, i el traspàs de les competències a les comunitats autònomes que ho sol·licitessin, entre d’altres.
El patinet elèctric s’ha fet molt popular a la ciutat i ha ocasionat un gran nombre d’accidents arreu, alguns dels quals amb un desenllaç dramàtic, com l’atropellament mortal d’una dona de 92 anys a la rambla del Carme d’Esplugues de Llobregat que va ser envestida per un d’aquests vehicles on anaven dos joves a l’agost (és la primera mort a tot l’Estat d’una persona atropellada per un patinet elèctric). La convivència del patinet i els vianants és una qüestió força complicada. Barcelona va aprovar una ordenança pionera a Europa que regula que els vehicles elèctrics de mobilitat personal només poden circular pel carril bici i excepcionalment i amb restriccions per la vorera o la calçada. Lleida disposa també d’una ordenança semblant.
Transport ferroviari
Metro i busos de TMB
Una setmana abans d’acabar l’any, el metro de Barcelona va superar els 400 milions de validacions anuals, xifra que marcava un nou màxim històric (390,4 milions de viatges durant tot el 2017). L’extensió de la xarxa amb més estacions, l’increment de l’oferta de trens i l’evolució favorable de la mobilitat van impulsar la utilització del transport públic l’any 2018.
El 8 de setembre es va posar en servei la línia 10 Sud del metro. La nova línia té inicialment cinc estacions: Collblanc, Torrassa i Can Tries-Gornal –en servei ja des del 2016 i que formen part de l’L9 Sud-- i les noves de Foneria i Foc, situades al passeig de la Zona Franca. Durant el 2019 s’obriran les altres dues estacions que conformen la línia (Provençana, a la primavera, i Ciutat de la Justícia, a la tardor), situades a l’Hospitalet de Llobregat. Les cinc estacions són de tipus pou, és a dir, les andanes estan superposades i integrades en un sol túnel de dos nivells. Els trens són sense conductor, d’estructura lleugera i tecnologia avançada.
La utilització de la xarxa d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va experimentar un augment sostingut al 2018 i es va aconseguir superar la fita dels 202 milions de validacions a final d’any, gràcies a l’impuls que li van conferir les noves línies ortogonals i diagonals, implantades definitivament des del 26 de novembre. D’aquesta manera culmina la transformació iniciada fa sis anys i a partir de la qual l’Ajuntament de Barcelona i TMB han dut a terme la remodelació global del transport públic en superfície més important feta mai a la ciutat.
Figura 4: La nova xarxa d’autobusos de Barcelona
© TMB
La nova xarxa de bus va quedar definitivament configurada per 28 línies d’alta freqüència, dissenyades amb trajectes rectilinis, i la delimitació i senyalització de 97 àrees d’intercanvi que permeten la combinació entre si i amb altres transports públics (figura 4).
Els Ferrocarrils fan via
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va tancar l’any 2018 amb 87,15 milions de validacions, un 3,3% més respecte a l’any anterior. Per línies, la línia Barcelona-Vallès va superar els 64 milions de viatges, un 3,3% més que l’any abans. Els perllongaments de Terrassa, l’any 2015, i de Sabadell, l’any 2017, van incrementar de manera important el passatge a les línies S1 i S2. La línia Llobregat-Anoia, amb 23 milions de validacions, també va créixer un 3,3% respecte al 2017. Pel que fa a la línia Lleida-la Pobla, va acabar l’any amb 220.700 viatges, un increment del 6,8% respecte a l’any anterior.
El 2018 l’índex de puntualitat (que es calcula a partir dels 3 minuts de retard) va millorar fins al 99,49% a les dues línies metropolitanes i al 99,10% a la línia Lleida-la Pobla. L’índex de control de qualitat (ICQ), que mesura objectivament el servei realitzat i quantifica la desviació a partir de les incidències i els viatgers afectats respecte al servei teòric, és del 98,91% a les línies metropolitanes i del 99,66% a la línia Lleida-la Pobla.
Al març, Ferrocarrils va començar la revisió i renovació de les 22 unitats de tren de la sèrie 112, construïdes l’any 1996, que presten servei en la línia Barcelona-Vallès, juntament amb les unitats 113 i 114. Aquests treballs es van pressupostar en 33 milions d’euros i inclouen tant qüestions de revisió tècnica de les unitats com de la imatge i els serveis que s’ofereixen als viatgers.
Al juny van començar les obres de la línia Llobregat-Anoia amb un pressupost de 27,8 milions d’euros. Els treballs de renovació de la via, l’estesa d’una catenària rígida o la il·luminació led van ser algunes de les actuacions més destacades, a més de la instal·lació d’una manta antivibratòria entre les estacions d’Almeda i Cornellà Riera i la renovació del sistema de drenatge de les plataformes del túnel entre aquestes dues estacions.
El 10 de setembre es va restablir el servei de trens entre les estacions de Can Feu-Gràcia (a Sabadell) i Sant Quirze de la línia S2 del Metro del Vallès (Barcelona-Sabadell), afectades durant els mesos d’estiu per la realització de les obres d’integració urbana de la línia als barris de Can Feu i Gràcia de Sabadell. Les obres, amb un pressupost de 19 milions d’euros, van consistir a cobrir les vies del ferrocarril en un tram de 375 metres que anteriorment circulava en superfície.
Uns quants dies després es van acabar també les obres de renovació de la via i les andanes de l’estació del Baixador de Vallvidrera de la línia del Vallès. Els treballs van comportar una inversió de 521.000 euros.
Aposta pel Corredor
A final de setembre, en una gran trobada sobre el Corredor Mediterrani, organitzada per l’Associació Valenciana d’Empresaris, el ministre de Foment, José Luis Ábalos, va assegurar que "el 2021 estaran en servei, amb les obres finalitzades o en execució, tots els trams del Corredor Mediterrani amb l’objectiu de connectar la frontera francesa amb Algesires (Cadis) en ample estàndard". Per a Ábalos, la visió de futur en l’àmbit ferroviari descarta la preponderància de l’esquema radial i potencia els corredors en xarxa per tal de millorar les sinergies entre els diferents mitjans de transport.
Al desembre, en el decurs de la reunió de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani, celebrada a Barcelona a petició del Govern català, la coordinadora de la Unió Europea per al Corredor, Iveta Radičová, va recomanar un esforç més gran de cooperació entre els governs espanyol i català per a avançar en la posada en marxa d’aquesta infraestructura i va criticar la infrautilització de les obres ja construïdes. La Generalitat creu que les prioritats principals són els accessos al port de Barcelona, la finalització de l’estació de la Sagrera a Barcelona i la posada en marxa del servei en ample internacional del tram Vandellòs-Tarragona.
L’accident de Vacarisses
El 20 de desembre, a un quart de 7 del matí, un tren de la línia R4 de Rodalies de RENFE va descarrilar a causa d’una gran esllavissada del talús que hi ha al costat de les vies (segurament per l’enfonsament d’un mur de maçoneria), entre les estacions de Vacarisses-Torreblanca i Vacarisses, entre Manresa i Terrassa, en sentit Barcelona i destinació a Sant Vicenç de Calders. A causa de l’accident, 1 persona va morir, 5 van resultar ferides menys greus i 44 ferides lleus. Al tren hi viatjaven 133 persones.
ADIF va assegurar que havia inspeccionat el lloc de l’accident tot just vint-i-quatre hores abans "sense detectar-hi anomalies" i que havia fet feines de contenció del talús un any abans. A la zona de l’accident hi va ploure força els dies abans de la tragèdia. Aquest mateix tram ja havia patit altres esllavissades el 2009, en què no hi va haver ferits, i el 2011, quan una pedra va caure a la via, va fer descarrilar el tren i va ocasionar 11 ferits.
L’endemà de l’accident, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va demanar renegociar el traspàs de Rodalies i va atribuir l’esllavissada a la falta d’inversions a la xarxa. El conseller va recordar que en els darrers deu anys només s’han executat entre el 12% i el 13% de les inversions promeses.
Transport marítim
El bon any del port de Barcelona
Durant els primers onze mesos de l’any 2018, el port de Barcelona va registrar un tràfic total de 62,1 milions de tones, un 11,4% més respecte al mateix període del 2017, quan es van superar per primera vegada els 61 milions de tones de tràfic total, i un 26% més que el 2016.
Pel que fa al tràfic de contenidors, el port català va atènyer els 3,1 milions de TEU (l’equivalent a un contenidor de 20 peus), amb un increment del 15% respecte del mateix període de l’any abans. La càrrega de transbordament (que és descarregada per tornar-se a embarcar cap a la seva destinació final) va impulsar el tràfic de contenidors, amb un augment del 33,6%. Destaca l’evolució de les exportacions, amb 691.000 TEU, que van créixer el 6%, mentre que els contenidors d’importació van sumar 535.690 TEU, un 3% més que l’any passat. Els països més dinàmics comercialment amb el port de Barcelona són Algèria (+47%), Vietnam (+25%), Egipte (+17%), Estats Units (+16%) i Mèxic (+12%).
Respecte al tràfic de vehicles, la infraestructura portuària va canalitzar un total de 749.573 unitats fins el novembre, un 2,5% menys. Pel que fa al moviment de passatgers, també fins el mes de novembre, la instal·lació catalana va rebre un total de 4,3 milions de viatgers, xifra que inclou els usuaris de ferris de línia regular (1,3 milions, +9%) i els de creuers (2,9 milions, +13%).
Al matí de l’últim dia d’octubre, un gran ferri de passatgers que maniobrava per entrar al port va impactar contra una grua del moll sud, on es troba la terminal de contenidors, segurament a causa del fort vent. La col·lisió va provocar l’esfondrament i l’incendi de la grua.
A mitjan desembre es va inaugurar el nou passeig del Trencaones i un conjunt d’espais públics al voltant de la Marina Vela, la nova instal·lació per a embarcacions esportives i de lleure situada a la nova bocana (Port Vell). El nou passeig té 400 m de longitud i 4.920 m2 de superfície i dona continuïtat al passeig Marítim. El passeig i la resta d’àmbits sumen 36.481 m2 d’espai d’ús públic i ciutadà.
Tarragona, cinquè port estatal
El port de Tarragona, durant el primer semestre del 2018, va moure (carregar i descarregar) 16,2 milions de tones, un 0,3% més respecte al mateix període de l’any anterior. Pel que fa al tràfic de productes agroalimentaris, i concretament de cereals i farines, el primer semestre de l’any va ser força positiu, amb 1,9 milions de tones acumulades. La càrrega general no contenitzada va créixer un 23,3% al primer semestre, un increment basat en el moviment de paper i pasta de paper, productes siderúrgics i un nou tràfic de plàstic en bales. El port tarragoní va rebre un acumulat semestral de 37.541 passatgers i s’hi van fer 25 escales de creuers. D’acord amb les dades del primer trimestre de l’any, el port de Tarragona va recuperar la cinquena posició en el rànquing de ports espanyols, superat només per Algesires, València, Barcelona i Bilbao.
A mitjan juny es va inaugurar la passarel·la que connecta el mar i la zona del passeig Marítim.
Creuers tot l’any
El port de Barcelona va fer un pas endavant cap a la desestacionalització de l’activitat de creuers, fet que ajuda a corregir la concentració de creueristes a l’estiu i facilita la distribució de l’impacte econòmic d’aquesta activitat al llarg de tot l’any, que es calcula en més de 1.000 milions d’euros anuals.
Entre els mesos de novembre del 2017 i març del 2018 van passar pel port barceloní un total de 619.364 passatgers de creuers. Aquest important nombre de visitants en temporada baixa va suposar el 22% dels creueristes que van atracar a Barcelona en els darrers dotze mesos. Entre les companyies que van operar durant aquests mesos de tardor i hivern van destacar l’anglesa TUI Cruises i l’alemanya Aida Cruises (Grup Carnival), que van reforçar aquesta tendència amb diversos vaixells.
El port de Tarragona va tancar la temporada de creuers del 2018 amb 98.126 creueristes, un 9,1% més que la temporada passada, que és la millor dada de la història. El port va rebre 57 creuers, un 54% més que a l´última temporada. L’impacte econòmic quantificat és de 7,3 milions d’euros, un 85,21% més respecte de la temporada passada. El 93% dels creueristes van optar per visitar la ciutat.
El 2018 l’activitat de creuers de la Costa Brava es va incrementar un 13% pel que fa als passatgers i un 17% quant a les escales, i va generar un impacte econòmic estimat de 3,8 milions d’euros en el territori. La temporada es va iniciar el 4 de març i va finalitzar el 9 de novembre. Els mesos amb major trànsit de passatgers van ser l’octubre, amb 9.208 passatgers, i el maig, amb 7.859 passatgers. Cal destacar l’afluència de turistes de creuer en temporada baixa.
El port de Palamós, amb 46.000 passatgers i 46 escales, va batre per segon any consecutiu dos nous rècords, revalidant la millor temporada de creuers de la seva història. El port de Roses, amb 5.200 passatgers i 8 escales, va doblar el nombre de passatgers i escales respecte a la temporada anterior.
Passeigs marítims i ports renovats
Al febrer, i durant quatre mesos, l’empresa pública Ports de la Generalitat va fer obres per a modernitzar el passeig marítim de Cambrils i fomentar-ne l’ús ciutadà, amb una inversió de 451.000 euros. Al febrer també, Ports va iniciar les obres de reforç del dic de recer al port de l’Escala, amb una inversió de més d’1 milió d’euros i un termini d’execució de nou mesos.
A l’agost es va finalitzar la modernització del port pesquer de Roses amb la substitució del moll de ribera i la renovació del moll dels magatzems dels pescadors i del pantalà de pesca, amb una inversió total de 680.000 euros.
Al setembre, Ports va donar continuïtat al passeig marítim des del port de l’Ametlla de Mar fins a la platja de l’Alguer per tal de millorar la integració del port i el teixit urbà i impulsar el turisme a la vila. El projecte va suposar una inversió de 523.000 euros i va tenir un termini d’execució de quatre mesos. Finalment, es va potenciar el passeig marítim del port de l’Ampolla amb obres de reordenació i la urbanització del passeig i el moll. L’actuació va suposar una inversió de 242.000 euros i un termini d’execució de tres mesos.