El país ha continuat avançant, no sense dificultats, en la seva transició democràtica. El 26 d'octubre de 2014 s'havien celebrat eleccions i el resultat era un arc parlamentari en què Nidaa Tounes, el partit del president Béji Caïd Essebsi, era la primera força però no tenia prou diputats per a governar en solitari. El 5 de gener, el president va encarregar a Habib Essid, exministre de l'Interior en la primera fase de la transició i posteriorment conseller de seguretat del primer ministre Hamadi Jebali, que formés govern. Al final de gener Essid va presentar un primer govern que no va obtenir una majoria parlamentària suficient però el 5 de febrer va presentar una nova proposta que va ser aprovada per una àmplia majoria (167 a favor, 30 en contra i 8 abstencions). Seguint la lògica de diàleg i inclusió que ha caracteritzat la transició tunisiana, es va arribar a un acord de govern ampli i els islamistes d'Ennahda van participar en el nou govern tot i que amb molt menys poder que en la legislatura anterior. Tanmateix, la inestabilitat governamental ha anat en augment per les dissensions dins del partit Nidaa Tounes a causa de l'augment de poder del fill del president.
Més enllà de les dificultats per a articular un govern tan divers, la principal amenaça a la transició tunisiana ha estat la inseguretat i el terrorisme. El 18 de març dos terroristes que havien rebut entrenament a la veïna Líbia, Yassine Labidi i Jabeur Khachnaoui, van intentar assaltar el Parlament, on s'estava discutint, precisament, la llei antiterrorista. En no aconseguir-ho van dirigir-se a un edifici proper, el Museu del Bardo, una de les principals atraccions turístiques de la capital. La policia va intervenir, va abatre els dos terroristes i va alliberar els ostatges. Tanmateix, el balanç d'aquest atac terrorista va ser de 24 morts, la majoria turistes i entre els quals hi havia una parella de jubilats de Barcelona. Tot i que l'organització Estat Islàmic va reivindicar l'atemptat, el Govern tunisià va responsabilitzar-ne una branca local d'Al-Qaida. Dies després de l'atemptat, a la capital de Tunísia va tenir lloc una gran marxa contra el terrorisme, amb la participació de personalitats estrangeres com François Hollande, Mahmud Abbàs o Matteo Renzi.
Bona part de les víctimes de l'atemptat del Bardo havien arribat en creuers i, arran d'aquest atemptat, la immensa majoria de companyies van anunciar que suspenien les activitats en aquest país. No va ser l'únic atac contra el turisme que va patir Tunísia. Pocs mesos després, el 26 de juny de 2015, un terrorista de 23 anys, Seifeddine Rezgui Yacoubi, presumptament vinculat a la branca local d'Ansar al-Xaria, va assassinar 38 turistes, 30 dels quals eren britànics, en un complex turístic a Sousse. El Govern tunisià va reaccionar i va adoptar noves mesures antiterroristes, incloent-hi el tancament de diverses mesquites radicals, el desplegament de més efectius en zones turístiques i la depuració de responsabilitats en els cossos policials.
Els atemptats dirigits contra el turisme van representar un cop per a la malmesa economia del país. El turisme representa més del 7% del PIB i 400.000 llocs de treball. Segons dades provisionals, l'arribada de turistes europeus sembla que ha disminuït a la meitat i els hotels han operat a un 40% de les seves capacitats. Tot i que l'FMI havia previst al principi d'any que l'economia creixeria un 3%, les darreres estimacions eren de poc més de l'1%. L'estancament de l'economia es va traduir en protestes i disturbis aïllats, tant a la capital com a les províncies del sud i el centre.
L'altra cara de la moneda va arribar el 9 d'octubre. A Oslo es va anunciar que el premi Nobel de la pau era per al Quartet de Diàleg Nacional format pel sindicat Unió General Tunisiana del Treball (UGTT), la Lliga Tunisiana dels Drets Humans (LTDH), la patronal Confederació Tunisiana d'Indústria, Comerç i Artesania (UTICA) i l'Orde d'Advocats de Tunísia, pel seu paper com a mediador en la transició tunisiana.