Tunísia va destacar el 2017 per canvis legislatius orientats a millorar la igualtat i la protecció de la dona (signatura d’un acord de col·laboració entre Orange Tunisie i ONU Femmes Maghreb per a enfortir la cooperació per a la promoció dels drets de les dones tunisenques)
© Femmes de Tunisie
Seguint la tònica d’anys anteriors, la política tunisiana va estar marcada per la inestabilitat de la coalició governamental. El 27 d’agost, el Parlament va aprovar el nou govern d’unitat nacional, presentat pel primer ministre, Youssef Chahed, per majoria absoluta amb 165 vots a favor dels 217 diputats de la cambra. Els principals canvis es van produir a les carteres d’Interior, Defensa i Afers Estrangers. També es va fer valer l’augment de la presència de dones (vuit titulars) i de joves (cinc menors de 35 anys) en el Govern. Les veus més crítiques van qüestionar, però, la presència de polítics que havien tingut responsabilitats governamentals sota la dictadura de Ben Ali, com ara el ministre de Finances, Mohamed Ridha Chalghoum; el ministre de Defensa, Abdelkarim Zribi, i el ministre d’Educació, Hatem Ben Salem.
En aquesta mateixa línia, una de les decisions que va causar més polèmica al país va ser l’aprovació de la “llei de reconciliació administrativa”, per la qual es permet arxivar els processos judicials oberts contra funcionaris per delictes de corrupció comesos durant la dictadura sempre que la infracció no perseguís el benefici propi. En contrast, durant l’any es van continuar dictant sentències inculpatòries contra l’antic president, Zine el Abidine ben Ali, i el seu entorn familiar.
En un àmbit diferent, Tunísia va destacar el 2017 per canvis legislatius orientats a millorar la igualtat i la protecció de la dona. El 24 de juliol, el Parlament va aprovar l’esmena a l’article 227 del Codi Penal, que permetia als violadors escapar-se de la pena si es casaven amb la víctima. Tres dies més tard, el Parlament també va aprovar unànimement la Llei sobre violència contra les dones i igualtat de gènere, i el 14 de setembre es va abolir la llei del 1973 que impedia que les dones musulmanes es casessin amb no musulmans.
Des de la caiguda de la dictadura, l’any 2011, Tunísia encara no ha celebrat eleccions locals. Estava previst que se celebressin al desembre del 2017, però, el 18 de setembre, la Instància Superior Independent per a les Eleccions (ISIE) va anunciar que es posposaven sine die, de la qual cosa es van responsabilitzar els partits polítics amb representació parlamentària per no haver estat capaços de cobrir les vacants existents en aquesta instància electoral. Tanmateix, pocs dies després es va anunciar una nova data: el 28 de març de 2018.
Un altre repte al qual es va haver d’enfrontar el Govern tunisià van ser les protestes en diverses regions perifèriques del país com El-Kef, Ben Guerdane i Tataouine. Un dels incidents més notables es va produir el 8 de maig, quan els manifestants van aconseguir interrompre la producció de petroli al jaciment de Kamour, al sud del país. El 10 de maig, el president va ordenar a l’exèrcit desplegar-se a les províncies de Tataouine i Kebili per protegir la producció de petroli, gas natural i fosfats.
Tot i que amb menys intensitat que en anys anteriors, durant el 2017 també es van produir enfrontaments entre les forces de seguretat i cèl·lules terroristes a les províncies de Monastir, Kebili i Kasserine. Els polítics i els experts en matèria de seguretat es van mostrar especialment preocupats pel possible retorn de terroristes que van lluitar a Síria i l’Iraq amb l’organització Estat Islàmic, que algunes fonts van estimar al voltant de 7.000 individus.