La vida política tunisiana va moure’s al ritme de les ja tradicionals disputes entre el cap de l’Estat i el primer ministre, Ennahda i Nidaa Tounes, i entre faccions diferents dins d’aquest darrer partit. A més a més, durant la primera meitat de l’any va esclatar la polèmica per les acusacions de la Unió Europea que Tunísia no estava fent prou contra el blanqueig de diners i això va acabar comportant la destitució del governador del Banc Central, Chedly Ayari.
La intensitat política va augmentar a mesura que s’acostaven les eleccions locals del 6 de maig, les primeres des de l’inici de la transició democràtica l’any 2011. La participació va ser baixa (35%), però es van dur a terme amb normalitat. En el resultat va destacar la feminització de la classe política (el 49% dels càrrecs electes i el 29% d’alcaldesses, entre les quals hi ha la de la capital), però també la proporció d’electes menors de 35 anys (37%).
En l’àmbit econòmic i social, el país va patir la introducció de polítiques d’austeritat i l’augment dels preus de la gasolina, com també la pèrdua de valor de la moneda local. El contrapunt va ser la recuperació del turisme, amb un augment dels ingressos del 42% respecte l’any anterior. Tanmateix, l’encariment del cost de la vida, els problemes d’atur i les disparitats territorials es van traduir en diverses protestes arreu del país.
Els tunisians també es van manifestar a mitjan novembre per mostrar el rebuig a la visita del príncep saudita Muhàmmad bin Salman, el 27 de novembre. Durant l’any 2018 també es van produir manifestacions de signe contrari en temes de forta significació religiosa com la igualtat en l’herència entre homes i dones o amb relació a la prohibició de menjar en públic durant el mes de Ramadà. L’any va acabar amb un nou cicle de protestes després de la immolació d’un periodista de 32 anys, Abdel Razzaq Zorgui, que protestava per la degradació econòmica de les províncies de l’interior.