El Turkmenistan sembla haver après a fer-se valer davant el món amb el seu tresor més preuat, els hidrocarburs. El 2011 el país va marcar més distàncies amb Rússia: va rebaixar el seu estatus dins la CEI –de país membre a observador–, i es va negar, de moment, a signar l’ambiciós acord d’unió duanera que proposa Moscou. Per la seva banda, el president Gurbanguly Berdimuhamedow va declarar que la prioritat per al país són les exportacions a Europa. Per això, el Govern turcman va estrènyer els seus vincles amb l’Azerbaidjan, per facilitar l’exportació de gas i petroli a través de la mar Càspia, i el discurs oficial va subratllar els elements d’identitat turca del país.
Durant l’any diversos informes d’organitzacions internacionals van coincidir a assenyalar el Turkmenistan, juntament amb l’Uzbekistan, com els països menys democràtics del planeta. Malgrat això, no es preveu cap revolta popular a l’estil del món àrab. Les raons són en primer lloc un ferri control del país pel Govern; en segon lloc, una oposició gairebé irrellevant, fraccionada i escassament coneguda per la població, i finalment un fort creixement econòmic que va ser del 9,9%.