El 15 de desembre de 2013 hi va haver, per primer cop a la història del país, eleccions multipartidistes al Parlament. Tanmateix, tots els partits havien jurat prèviament fidelitat al president, i el guanyador va ser el governamental Partit Democràtic, amb 47 escons sobre 125, seguit de la Unió de Sindicats, amb 33 escons. Al gener va ser reelegida presidenta del Parlament A. Nurberdyeva, en el càrrec des del 2007.
L’aparició d’un nou grup d’oposició, Hereket (‘el Moviment’), dirigit pel dissident A. Baykhanov, pot ser la mostra que en l’hermètic sistema polític turcman hi pot haver una lleugera esquerda. De moment Hereket s’ha de moure en la clandestinitat i a l’exili, però el fet que existeixi és tota una novetat en un dels països més autoritaris del món.
A començament d’any es van produir tensions a la frontera amb l’Afganistan, quan guerrillers talibans van matar tres militars turcmans. D’altra banda, el fet que l’Iran hagi incrementat la seva producció de gas, va fer minvar notablement l’adquisició de gas turcman. Per a compensar-ho, el Govern d’Aixgabat va signar un acord comercial de llarg abast amb Corea del Sud, que finalment pot ser que decanti els interessos turcmans vers l’Extrem Orient. D’aquesta manera, el Turkmenistan s’haurà de plantejar una nova política d’aliances basada en les necessitats de les seves exportacions de gas, del qual és un dels principals productors. L’economia del país es va mantenir fortament activa, amb un creixement previst per als propers anys per l’FMI superior al 10%.