El 12 de febrer es van celebrar eleccions presidencials al Turkmenistan. No va sorprendre a ningú que el president Gurbanguly Berdimuhamedow hi obtingués el 96,7% dels vots, tenint en compte que tots els candidats havien estat nomenats pel Govern, per evitar cap rivalitat. Entitats internacionals com l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) van denunciar aquests comicis per les evidents manques de garanties.
Tot i que el Turkmenistan manté una posició distant respecte a Rússia, les relacions entre tots dos països van semblar haver millorat sensiblement arran de la visita de Putin a Aixgabat, a l’octubre, encara que és poc previsible que el país centreasiàtic torni a ser membre de ple dret de la Comunitat d’Estats Independents, ni que sol·liciti l’ingrés a la Unió Eurasiàtica o l’Organització de Cooperació de Xangai, com li agradaria a Moscou, perquè, entre altres coses, el Turkmenistan manté un fort interès a prioritzar les exportacions de gas cap a l’Europa occidental.
La projecció internacional del país va viure un fort repte amb la celebració, al setembre, dels Jocs Asiàtics Indoor i Arts Marcials, esdeveniment que va atreure milers de visitants. Tanmateix, les autoritats van limitar notablement la mobilitat de visitants i atletes, fet que va deixar una imatge del país lluny de l’obertura.