El 25 de març es van celebrar eleccions parlamentàries al Turkmenistan. El governamental Partit Democràtic va obtenir 55 escons dels 125 en disputa, mentre que tant el Partit dels Industrials i els Emprenedors com el Partit Agrícola en van obtenir 11 cadascun; la resta d’escons van ser ocupats per independents.
L’aparent diversitat amaga una autocràcia de fet, perquè tant la suposada oposició com els candidats independents són totalment lleials al president Gurbanguly Berdimuhamedow, mentre que l’alta participació (92%) indica un fort control del procés electoral. Com a novetat, i possiblement per distingir-se de les estructures polítiques hereves del Partit Comunista de l’URSS, aquest cop les organitzacions de sindicalistes dones i joves no es van presentar com a tals a les eleccions.
En política internacional, el Turkmenistan va anunciar la propera represa de les exportacions de gas a Rússia, inexistents des del 2015. Aquest anunci, més que comportar un retorn a l’esfera d’influència russa, després d’anys en què el país ha volgut subratllar la seva independència, sembla que pot tenir a veure amb una situació econòmica poc favorable que va obligar el Govern turcman a anunciar la supressió del fins ara abastament gratuït d’aigua, gas i electricitat als seus ciutadans.