Al final d’abril, el president armeni Serge Sarkissian va bloquejar la ratificació dels acords històrics amb Turquia del 2009, perquè Turquia vincula els esforços de reconciliació amb el conflicte entre Armènia i l’Azerbaidjan per Nagorno-Karabakh, territori azerbaidjanès poblat majoritàriament per armenis.
Al principi de maig, el Parlament turc va aprovar el projecte de revisió de la Constitució del 1982 per 336 vots d’un total de 550 escons, però en no haver obtingut una majoria de dos terços, havia de ser sotmès a referèndum i al Tribunal Constitucional. En el referèndum, celebrat a mitjan setembre, el 58% dels turcs va votar a favor de l’esmena constitucional. Això va significar una victòria per al primer ministre, Recep Erdogan, i el seu partit, l’AKP (Justícia i Desenvolupament). L’oposició laica i nacionalista va posar en dubte el valor d’una reforma que limita les competències del poder judicial i l’exèrcit (2 institucions de marcada trajectòria laica) i elimina la immunitat dels generals. Per això, el Govern islamicoconservador de Recep Erdogan preveu ampliar-ne les competències.
En el plànol diplomàtic, al mes de maig el president rus Dmitri Medvédev va visitar Turquia, on va signar una vintena d’acords, especialment en l’àmbit de l’energia. Això possibilitarà la construcció de la primera planta d’energia nuclear de Turquia, prop de la ciutat de Mersin, a la costa sud.
A mitjan maig, el primer ministre, Erdogan, va realitzar una visita oficial a Grècia, en la qual va intentar posar en relleu la solidaritat envers l’estat grec colpejat per una severa crisi fiscal. El primer ministre grec, Georges Papandreu, i el seu homòleg turc van copresidir la primera reunió d’una plataforma de consulta integrada per 10 ministres de cada país, amb l’objectiu de millorar la cooperació entre els 2 països i la possible reducció de les despeses militars. A mitjan maig, el president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, i el primer ministre turc Erdogan van participar en la cimera del G15 (Grup dels Quinze) a Teheran, on van arribar a l’acord, amb el líder iranià Mahmud Ahmadinejad, de deixar en mans de Turquia l’enriquiment d’urani per a l’Iran sota la supervisió de l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA). Aquest procés ha de garantir que l’urani de l’Iran no s’utilitzi amb finalitats militars.