Al final de febrer, el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) va posar fi a la treva existent de manera unilateral. Acordada a l’agost del 2010 i perllongada fins a les eleccions legislatives del juny, la treva va donar al Govern turc temps per a trobar una solució al conflicte amb els rebels kurds, en lluita armada contra el poder central pel reconeixement dels drets de la seva comunitat. A mitjan octubre, el PKK va llançar una operació mortífera contra l’exèrcit turc a les muntanyes del Kurdistan, que va matar 24 militars i en va ferir 18. En represàlia, l’exèrcit va llançar operacions terrestres i aèries a la regió de Çukurca, al nord de l’Iraq. Des del 1984, aquest conflicte ha ocasionat més de 45.000 víctimes.
Al maig, la modificació de la Llei sobre els mitjans de comunicació i les mesures per a restringir l’accés a internet van generar protestes dels periodistes i manifestacions en una trentena de ciutats turques, especialment a Istanbul i Ankara. Els manifestants van protestar en particular pel bloqueig del Govern de centenars de llocs web i contra un nou projecte de reglamentació que obligaria tot usuari d’internet a identificar-se amb una contrasenya en el moment d’entrar a la web.
El 12 de juny es van celebrar les eleccions legislatives. El Partit de la Justícia i del Desenvolupament (AKP, de tendència islamista), al poder des del 2002, va guanyar amb un 50% dels vots, però va perdre escons, obtenint només 326 dels 550 diputats del Parlament. El partit del primer ministre, Recep Tayyip Erdoğan, va poder, doncs, formar un govern monocolor, però no podrà modificar la constitució sense consultar l’oposició ja que no disposa de suficient suport parlamentari. El Partit Republicà del Poble (CHP, laic, kemalista i de centreesquerra) ja es va pronunciar contra una revisió constitucional. Amb el 25,9% dels sufragis, el CHP va obtenir 135 escons. El seu líder, Kemal Kılıçdarog˘lu, va estimar que l’oposició va sortir reforçada de l’escrutini i podria fer front a la deriva autoritària del primer ministre.
Al principi d’agost, el Govern va designar un nou estat major militar, amb la finalitat de reforçar el seu control sobre l’exèrcit. El general Necdet Özel, antic cap de la gendarmeria, va ser nomenat cap d’estat major en substitució del dimissionari Is¸ık Kos¸aner. Al final del mateix mes, el Govern va anunciar la restitució de béns immobles a les minories del país. Espoliades l’any 1936, les comunitats no musulmanes van recuperar les seves propietats confiscades, entre elles els cementiris. Segons el primer ministre, Erdo-g˘an, va ser la rectificació a una injustícia, tot i que la Unió Europea considerava aquestes restitucions una de les condicions per a l’adhesió del país.
En política exterior, a mitjan juliol, el primer ministre turc, Erdoğan, va visitar l’autoproclamada República Turca de Xipre del Nord en el decurs de les cerimònies commemoratives del 37è aniversari de la intervenció militar turca a l’illa. Erdoğan va declarar que les negociacions sobre la unificació, sota l’ègida de l’ONU, iniciades el 2008 entre els dirigents turc i grec de Xipre, demanaven una solució abans del final d’any. Per altra banda, al final de juliol i malgrat les dificultats en el procés de normalització de les relacions entre els dos països, una trentena d’homes de negocis turcs va viatjar a la capital armènia per signar acords amb els seus socis comercials. Segons la Cambra de Comerç armènia i turca, els intercanvis entre els dos països tenen un volum de més de 250 milions de dòlars. El 2009, Turquia i Armènia van signar acords històrics amb la finalitat de restablir relacions diplomàtiques i obrir la seva frontera comuna. Armènia, però, va congelar la ratificació dels acords el 2010.
Al principi de setembre es va iniciar una nova crisi diplomàtica amb Israel motivada per la publicació de l’informe de l’ONU sobre l’atac israelià a una flotilla turca el 2010. L’informe va recordar la legalitat del bloqueig imposat a Gaza, però va condemnar la violència exercida pel raid israelià. Davant el rebuig israelià a demanar excuses per la mort de nou turcs, Turquia va expulsar l’ambaixador israelià, va suspendre els acords militars, va prohibir l’accés al seu espai aeri i va congelar els intercanvis comercials i militars amb Israel. A mitjan setembre, el primer ministre, Erdoğan, va visitar Egipte, Tunísia i Líbia per rellançar la col·laboració política i econòmica amb les noves autoritats dels tres països per tal de desplegar la seva diplomàcia i influència regional després de les revolucions àrabs.
El 23 d’octubre, un fort terratrèmol de 7,2 graus en l’escala de Richter va colpejar la ciutat de Van, al sud-est de Turquia. Segons estimacions, entre 500 i 1.000 persones van morir i desenes d’edificis es van ensorrar.