L’artilleria turca va bombardejar les posicions militars de Síria a la frontera entre ambdós països en resposta a l’atac sirià
© NATO
A mitjan febrer un centenar de persones van ser detingudes en el marc d’una operació contra els ambients propers a la guerrilla kurda a Istanbul, Ankara i Diyarbakir (principal ciutat de majoria kurda). L’operació va formar part d’una ofensiva judicial contra el KCK (Unió de les Comunitats del Kurdistan, clandestina), sospitosa de ser la branca política del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan). Segons fonts kurdes, 3.500 persones han estat detingudes des del 2009 per la seva vinculació amb el KCK. A primers de juliol es va iniciar el procés contra 205 membres del KCK, acusats de voler substituir les institucions oficials al sud i sud-est del país i d’afavorir una insurrecció. Entre els processats figuraven nombrosos membres del principal grup polític kurd, el Partit per la Pau i la Democràcia (BDP). El PKK centra la seva estratègia en una guerra de mitjana intensitat amb ocupacions de territori i control dels eixos de comunicació. Tanmateix, a l’agost el PKK va segrestar per primera vegada un diputat de la Gran Assemblea Nacional l’advocat kurd Hüseyin Aygün, diputat del Partit Republicà del Poble (CHP, principal grup opositor), que va ser alliberat a mitjan mes. També a l’agost, un atemptat a prop d’una comissaria de policia a la ciutat de Gaziantep on se centralitza l’ajut internacional per als refugiats sirians a Turquia va matar nou persones i en va ferir seixanta-nou. El viceprimer ministre turc, Besir Atalay, va acusar els rebels kurds del PKK.
En política exterior, a final de febrer Turquia va signar acords de cooperació en agricultura, finances i banca amb la Xina, durant la visita del vicepresident xinès, Xi Jinping, al país. El volum dels intercanvis comercials bilaterals ha passat entre l’any 2000 i el 2010 de mil milions a 19,5 mil milions de dòlars. Per altra banda, a final de març Turquia va reduir un 20% les importacions de petroli iranià en el marc de la decisió dels Estats Units d’excloure de sancions financeres els països que redueixin les seves importacions de l’Iran. Turquia, que manté bones relacions amb l’Iran i havia rebutjat fins al moment afegir-se a les sancions americanes i europees, importava el 30% del seu petroli de l’Iran.
A primers d’abril es va obrir el procés contra els generals autors del cop d’estat del 1980, una iniciativa sense precedents al país, on els militars ja havien protagonitzat cops d’estat el 1960 i el 1970. El cop d’estat del 1980 va ser especialment sagnant, amb centenars de milers de persones detingudes, 250.000 processades, cinquanta executats i milers d’exiliats. Aquest històric procés es va emmarcar en la lluita de poder entre l’exèrcit i el partit islamista conservador governant, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament, que vol reduir la influència política dels militars. D’altra banda, al setembre es van conèixer les dures sentències per l’afer Balyoz, un presumpte complot contra el Govern en el qual 365 oficials van ser acusats de voler enderrocar-lo l’any 2003. El tribunal va condemnar el cap del complot, l’exgeneral Çetin Doğan, i els antics caps de l’Aire i la Marina, Ibrahim Firtina i Özden Örnek, a penes de vint anys de presó.
Les tensions entre Turquia i Síria es van aguditzar a l’octubre arran de la mort de cinc persones per obusos sirians contra el poble d’Akçakale, al sud-est del país, a la vora del control fronterer sirià de Tall al-Abyad, escenari de violents combats entre les forces governamentals i els rebels de l’Exèrcit Lliure de Síria. L’artilleria turca va bombardejar les posicions militars sirianes a la frontera, operacions autoritzades formalment pel Parlament turc en nom de la seguretat nacional. Pressionat per Turquia, el Consell de Seguretat de l’ONU va fer el 4 d’octubre una declaració per a condemnar l’atac sirià i demanar respecte a la integritat territorial dels veïns. El mateix dia, el Consell de l’Atlàntic Nord, que reuneix els vint-i-vuit membres de l’OTAN, va demanar a Síria posar fi a les violacions flagrants del dret internacional i als actes agressius contra un dels seus membres. Aquest incident va ser el més greu entre els dos països després de la destrucció, al juny, d’un avió de combat turc. El 10 d’octubre la intercepció turca d’un avió comercial en vol de Moscou a Damasc, que podria haver transportat municions per a l’exèrcit sirià, encara va augmentar més les tensions entre tots dos països. Turquia, que havia estat aliada de Síria fins a l’esclat de la guerra civil en aquest país, dóna suport obertament als rebels de l’Exèrcit Lliure de Síria i acull més de 100.000 refugiats sirians des que es va iniciar el conflicte.