Turquia va dur a terme diverses adaptacions de la seva legislació a les normes internacionals i europees. El Parlament va aprovar, al principi de febrer, una llei contra el finançament del terrorisme, la qual preveu la congelació dels béns de grups considerats terroristes, sancions, així com penes de presó per a aquells que els donen suport, i a l’abril, va adoptar una nova legislació antiterrorista que restringeix la definició del concepte de propaganda terrorista, perquè la llei antiterrorista en vigor permetia jutjar personalitats polítiques, militants d’oposició i periodistes per tenir “propòsits hostils” al Govern. També en política interna, el Consell d’Estat va autoritzar les advocades a exercir el seu ofici als tribunals portant el vel (hijab ) i a utilitzar-lo en la funció pública, així com la barba per als homes. Al final de maig, a Istanbul, un projecte de reordenació urbana del parc Taksim, d’època otomana, va desencadenar una onada de protestes a la ciutat i també a Ankara i Esmirna. Malgrat la fermesa del Govern contra els manifestants, un tribunal administratiu va anul·lar, al juliol, el projecte de renovació de Taksim.
Al final de gener, el cap del Govern, Recep Tayyip Erdoğan, va cessar el ministre de l’Interior, Idris Naim Sahin, criticat per les seves dures posicions cap al PKK, i va nomenar el moderat Muammer Güler. Aquest canvi va tenir com a objectiu el procés de negociacions amb Abdullah Öcalan, líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), a la presó des del 1999. Al març, Öcalan va cridar a una treva i a dipositar les armes i retirar-se fora de les fronteres turques, procés, aquest darrer, que es va iniciar a partir del mes de maig. Per la seva banda, Erdoğan es va comprometre a posar fi a les operacions militars contra els kurds.
En afers estrangers, en el marc del Consell de Cooperació Estratègica d’alt nivell entre Turquia i Grècia es van signar 25 nous acords bilaterals en els àmbits de l’agricultura, el turisme i la tecnologia, per a reforçar el comerç entre tots dos països, que, malgrat la crisi grega, ha passat de quatre a cinc mil milions de dòlars entre el 2011 i el 2012.
El conflicte de Síria també va marcar la vida turca al llarg de l’any. Al maig, dos vehicles amb explosius van esclatar davant l’Ajuntament i la plaça de Reyhanli, prop de la frontera síria i on viuen nombrosos refugiats sirians, fet que va causar més de 50 morts i un centenar de ferits. Les autoritats turques van acusar immediatament Síria de ser responsable de l’atemptat, que ho va desmentir. Diversos mitjans de comunicació turcs així com l’oposició política van criticar el Govern per la seva política de suport a la rebel·lió siriana i per acollir uns 400.000 refugiats sirians al territori turc, sense haver-hi pres les mesures necessàries per a protegir la població. Finalment, el Govern turc va decidir erigir un mur de 2,5 km de longitud per a assegurar la seva frontera amb Síria. Respecte a les relacions entre el Govern i l’exèrcit, el cap d’estat, Abdullah Gül, va promulgar al final de juliol una llei votada al Parlament que pretenia limitar el camp d’intervenció de l’exèrcit. Així, l’article 35 de la Llei sobre el funcionament de les forces armades, promulgada després del cop d’estat del 1960 i que estipulava que el seu deure era preservar i protegir la República de Turquia, va ser reescrit, bo i determinant que d’ara en endavant el paper de l’exèrcit és defensar els ciutadans turcs contra les amenaces i els perills provinents de l’estranger.
Al principi d’agost es van conèixer les condemnes dels 275 membres de la xarxa Ergenekon per temptativa de cop d’estat militar contra el Govern d’Erdoğan. L’excap de l’estat major dels exèrcits, Ilker Basbug, va ser condemnat a cadena perpètua, la mateixa que va rebre l’excap de la gendarmeria i l’excap del primer exèrcit. Les penes d’altres acusats van de 12 a 35 anys de presó. Des del 2008, aquest procés ha esdevingut el símbol de la lluita entre el Govern islamista i les elits laiques. L’oposició va denunciar que el procés s’havia convertit en una caça de bruixes que pretenia fer callar els crítics contra el Govern.
Al final d’octubre es va inaugurar el Marmaray, primer túnel ferroviari de més de 16 km sota el Bòsfor, que permetrà fer més fluid el comerç intercontinental.