En política exterior, l’any va estar marcat per la crisi en les relacions de Turquia amb alguns països europeus (manifestació en suport de la independència del Kurdistan iraquià a Brussel·les, 25 d’octubre de 2017)
© Dans (CC BY-SA 4.0 DEED)
L’onada d’atemptats que ha patit Turquia els darrers anys va prosseguir al gener quan un pistoler d’origen uzbek va matar 39 persones que celebraven el Cap d’Any al club Reina d’Istanbul. L’atac va ser reivindicat per l’Estat Islàmic.
Enmig d’aquest clima, la vida política turca es va caracteritzar per les mesures preses pel president Erdoğan per controlar tots els espais de poder. Al gener, el Parlament turc va aprovar una reforma constitucional per ampliar els poders de l’executiu, incloent-hi la cessió de poders al president en cas d’estat d’emergència i la possibilitat de transferir poders des del primer ministre al president, reforma que va ser entesa com una manera de consolidar-se en el poder del president. El canvi es va votar en un referèndum a l’abril, i Erdoğan el va guanyar, tot i que per un marge estret de vots: 51% contra 49%. Erdoğan també va signar una llei aprovada al Parlament que li permet estendre el mandat durant dos períodes de cinc anys cadascun a més de l’actual, fet que li permetrà mantenir-se en el poder fins el 2029.
El projecte reislamitzador d’Erdoğan va fer un altre pas endavant quan, al febrer, el Ministeri de Defensa va aixecar la prohibició de portar vel a les dones membres de les forces armades, fet que es va sumar als ja decretats a les universitats, als instituts i als edificis públics.
En política exterior, l’any va estar marcat per la crisi en les relacions de Turquia amb alguns països europeus. Al març, el president Erdoğan va acusar Alemanya de pràctiques nazis per prohibir diverses trobades de suport a les posicions d’Erdoğan en el referèndum constitucional en territori alemany. El mateix mes, el Govern turc va suspendre les relacions diplomàtiques amb els Països Baixos perquè les autoritats holandeses van prohibir que els partidaris d’Erdoğan fessin campanya pro referèndum, van fer fora del país la ministra turca de Família, Fatma Betül Sayan Kaya, i van impedir que Mevlüt Çavus¸oğlu, ministre turc d’Exteriors, aterrés a Amsterdam.
D’altra banda, el Govern turc va revocar els permisos per operar al país a l’associació caritativa nord-americana Mercy Corps, que havia ajudat més de 500.000 refugiats siris al mes des que va començar el conflicte.
Respecte dels conflictes que assolen la regió, Turquia va continuar fent atacs aeris contra els kurds a Síria i l’Iraq. Aquests atacs van formar part de la campanya “Escut de l’Èufrates”, desenvolupada al llarg de set mesos contra posicions kurdes i de l’Estat Islàmic al nord de Síria.