Al llarg de l’any, Turquia va continuar llançant operacions militars al nord de Síria, com la que va iniciar al gener cercant àrees sota control kurd.
Al juny, el president Erdoğan va guanyar les eleccions presidencials. Previstes per al novembre del 2019, Erdoğan va avançar-les per fer-les coincidir amb les eleccions parlamentàries i iniciar així el sistema presidencialista aprovat el 2017 per mitjà d’un referèndum constitucional. Erdoğan va obtenir més del 52% dels vots. El seu partit, AKP (Partit de la Justícia i el Desenvolupament), també va guanyar al Parlament, amb més del 42% dels vots. Un 86% de l’electorat hi va participar.
La situació econòmica del país es va deteriorar a causa de la baixada de més d’un 40% de la lira turca, com a conseqüència de les sancions dels Estats Units per la negativa turca d’alliberar un pastor nord-americà empresonat a Turquia.
Erdoğan va situar-se en el primer plànol informatiu després del assassinat del periodista saudita Jamal Khashoggi, a l’octubre, al consolat saudita d’Istanbul. Turquia va demanar justícia segons el dret internacional quan l’Aràbia Saudita es va negar a extradir els sospitosos de la mort del periodista. A la cimera del G20, Erdoğan va declarar que els saudites havien enviat a Turquia el seu fiscal general per tal d’investigar el cas, però que aquest no havia intercanviat informació amb les autoritats turques. També va afirmar que tenia evidències de com va ser la mort de Khashoggi i que les havia compartit amb els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya i la mateixa Aràbia Saudita.