El petit estat insular va seguir sotmès als reptes compartits i interrelacionats entre si com són la lluita contra el canvi climàtic, la precarització de les alternatives de vida a les zones rurals i la ràpida urbanització, que genera els reptes de la migració massiva –més pressió sobre els recursos, l’ocupació i la gestió dels residus–, que a Tuvalu implica més pobres i desplaçats.
En aquest sentit, el país va reclamar a l’ONU mecanismes més senzills per a accedir als fons destinats a la lluita contra el canvi climàtic, dels quals no gaudeixen per la complexitat dels tràmits.