Amb la visita del president sudanès Omar al-Bashir a N’Djamena, el 21 de juliol, es van normalitzar les relacions entre el Txad i el Sudan, tempestuoses els darrers anys. L’arribada d’Al-Bashir, per participar en la cimera de la Comunitat d’Estats Sahelo-Saharians (CEN-SAD), havia estat precedida per 2 visites al Sudan del president txadià Idriss Déby, al febrer i al maig. En un gest cap al president sudanès, Déby es va pronunciar en contra de la decisió del Tribunal Penal Internacional (TPI) d’encausar Al-Bashir, acusat pel fiscal de “crims contra la humanitat” comesos al Darfur.
En una altra decisió, el president txadià va expulsar a Líbia Khalil Ibrahim, el cap del Moviment per la Justícia i la Igualtat (MJI), una guerrilla amb implantació al Darfur, fins aleshores protegit de Déby per pertànyer a la seva mateixa ètnia, la zaghawa. El president sudanès va respondre amb l’expulsió de Timane Erdimi i Mahamat Nouri, destacats dirigents de la coalició insurgent txadiana Unió de Forces de Resistència (UFR) que gaudien de l’ajuda del Govern de Khartum.
El 31 de desembre es va fer efectiva la retirada de la Missió de les Nacions Unides a la República Centreafricana i el Txad (MINURCAT).