El president Idriss Déby Itno va acceptar al novembre la dimissió del primer ministre, Joseph Djimrangar Dadnadji, criticat per bona part dels diputats del seu partit, el Moviment Patriòtic de Salvació (MPS). Per evitar una moció de censura, anunciada per 74 diputats de l’MPS, Déby Itno va substituir Djimrangar Dadnadji per l’economista Kalzeubet Pahimi Deubet, considerat un home de consens. Al primer ministre destituït l’acusaven de no ser capaç de mantenir l’estabilitat política, ja que havia fet cinc canvis de Govern en deu mesos; no haver combatut l’augment dels preus, que han situat N’Djamena com una de les capitals més cares del món, i de mala gestió.
En la gestió del petroli, el Govern es va mostrar receptiu a les crítiques de les associacions de camperols, que havien denunciat les males pràctiques d’una empresa filial de China National Petroleum Company (CNPC) en un dels camps. En un gest sense precedents, el Govern va suspendre les activitats de la companyia per “raons mediambientals”. El Txad produeix 120.000 barrils de petroli al dia, exportats per un oleoducte que passa pel Camerun. El petroli, que ha permès invertir els darrers anys en infraestructures, representa el 90% de les exportacions. En política regional, el president Déby Itno va intervenir activament en la mediació per a solucionar la crisi de la República Centreafricana.