Les incursions del grup islamista nigerià Boko Haram van amenaçar l'estabilitat del país. Aquest grup va perpetrar nombrosos atacs a localitats properes al llac Txad, i fins i tot va cometre dos atemptats a la capital, N'Djamena, al mes de juny, que van causar la mort de 38 persones i més de 100 ferits. En resposta a les accions de Boko Haram, el president, Idriss Déby Itno, va endurir les lleis, amb l'aprovació d'una llei antiterrorista que restringeix les manifestacions i preveu la pena de mort en casos de terrorisme, i va donar suport a la creació d'una força multinacional, integrada per tropes de Nigèria, el Camerun, Níger, Benín i el Txad. La fermesa de Déby Itno va quedar palesa en condemnar a mort, i després executar, deu persones acusades de participar en els atemptats de la capital contra la comissaria central i l'escola de policia. Encapçalada per un general nigerià, la força multinacional encarregada de combatre els islamistes va establir el seu quarter general a N'Djamena.
Els recursos destinats als militars van minvar unes finances que patien la baixada del preu del petroli, el principal producte d'exportació. El Govern va haver d'elaborar un pla d'austeritat: rebaixant el sou dels funcionaris i congelant els projectes, criticat per una oposició que es preparava per a les eleccions previstes per a l'any 2016.
En l'escàndol provocat per les denúncies de corrupció contra el director de duanes, Salaye Déby, germà del president, la Justícia hi va intervenir finalment i va imputar l'acusat. Abans de la detenció, mentre Salaye gaudia de la protecció del seu germà, el periodista del mitjà Haut Parleur, que havia denunciat el cas, va ser sotmès a la pressió policial. Encara que es va celebrar a Dakar, Senegal, el judici per violacions dels drets humans de l'expresident Hissène Habré, refugiat al Senegal des del seu derrocament, el 1990, va merèixer l'atenció dels mitjans txadians.