El president Idriss Déby Itno, en una consulta el resultat de la qual va ser contestat per l’oposició, va ser reelegit en el càrrec per un cinquè mandat en obtenir el 59% dels vots. L’opositor Saleh Kebzabo, president de la Unió Nacional per la Democràcia i la Renovació (UNDR), va aconseguir el 12%, mentre que l’alcalde de Mundu, Laoukein Kourayo Médard, el 10%.
La principal amenaça per l’estabilitat del país, el moviment islamista Boko Haram, va reduir les seves incursions al país a causa, en part, de l’ofensiva de la força multinacional, en la qual participen soldats del Txad, Nigèria, el Camerun, Níger i Benín. Tanmateix, es van registrar atacs periòdics de Boko Haram en localitats properes al llac Txad. En el combat per eliminar Boko Haram, el Govern, que aplica amb rigor la llei antiterrorista, té el suport incondicional de l’oposició, que va votar a l’assemblea nacional a favor de la renovació per sis mesos de l’estat d’urgència. Entre les decisions que es van prendre, destaca la prohibició del vel integral a tot el país, per a evitar que es puguin amagar explosius sota els vestits.
A Dakar, un tribunal especial va condemnar a cadena perpètua l’expresident txadià Hissène Habré, acusat de "crims contra la humanitat". Habré, detingut el 2013 al Senegal, havia estat president des del 1982 fins al 1990, quan va ser derrocat per Déby Itno. Protegit pels governs dels Estats Units i de França, Habré va governar de manera despòtica, eliminant els opositors i les persones sospitoses de ser-ho. En el judici, que va durar gairebé un any, va quedar provat que el règim d’Habré va causar la mort d’unes 40.000 persones.
En política econòmica, l’oposició va criticar les mesures d’austeritat adoptades per fer front a la baixada en els ingressos procedents del petroli, el principal producte d’exportació.