El president Idriss Déby, enfrontat a una greu crisi financera, causada pels compromisos del deute i la reducció dels ingressos per la venda de petroli –el principal producte d’exportació–, va obtenir el suport del Fons Monetari Internacional (FMI), que al juny li va atorgar un préstec de 300 milions de dòlars. La crisi ha provocat una retallada del 50% en les despeses públiques, retards en els pagaments dels funcionaris i malestar entre la població. Malgrat les denúncies de les organitzacions de drets humans, el president Idriss Déby manté el suport de França i els Estats Units, que el tenen com un aliat indispensable al Sahel, en una zona en la qual es mouen els milicians islamistes de Boko Haram i els grups gihadistes de Mali. Per combatre els insurgents, es va crear el G5 Sahel, en el qual participen forces del Txad, Mauritània, el Níger, Mali i Burkina Faso, amb el suport dels militars francesos de l’“operació Barkhane”, el comandament de la qual es troba a N’Djamena. Al nord, a la frontera amb Líbia, a l’agost es van registrar atacs contra casernes de l’exèrcit. En un viatge a Faya-Largeau, Déby va destituir el governador de la regió de Borkou i el seu cap militar, a qui va acusar de passivitat contra les incursions dels grups procedents de Líbia. Atesa la relació estreta amb els Estats Units, el Govern es va sorprendre per la decisió de l’Administració Trump de prohibir l’entrada dels ciutadans txadians a sòl nord-americà. La mesura, un decret migratori del president Trump, també va ser criticada per la Unió Africana (UA) i el Govern francès, que va presentar el Txad com “un soci decisiu en la lluita contra el terrorisme”. En política interna, Amnistia Internacional va denunciar la condemna a sis mesos de presó a Bertrand Solloh Gandere i Nadjo Kaina Palmer, del moviment Iyina (‘Estem cansats’, en àrab), maltractats durant la seva detenció, i les persecucions i tortures d’opositors per l’Agència Nacional de Seguretat (ANS), la policia política.