La República Txeca va protagonitzar una convulsa presidència de la Unió Europea
© Comunitat Europea
L'1 de gener, la República Txeca va assumir la presidència de la Unió Europea i va iniciar un convuls mandat de sis mesos. El recel dels socis europeus per l'euroescepticisme del president txec, Václav Klaus, va semblar controlat gràcies a la confiança en el primer ministre, Mirek Topolánek. Però el cisma intern del mateix partit de Topolánek, el Partit Cívic Democràtic (ODS), amb relació a l'aprovació del tractat de Lisboa, va conduir a la presentació d'una moció de confiança al mes de març. Topolánek va perdre la votació parlamentària, fet que va precipitar la seva dimissió. Jan Fischer, un economista que va recollir el suport dels dos grans partits, l'ODS i el Partit Socialdemòcrata txec (CSSD), va ser l'encarregat de formar un Govern interí fins a les eleccions previstes a la tardor. Al setembre, el Tribunal Constitucional txec va suspendre el decret presidencial per celebrar unes noves eleccions, cosa que obligarà el Govern interí a allargar el seu mandat fins a la celebració de les eleccions al juny del 2010.
La falta d'un executiu fort va preocupar la societat txeca, especialment quan calen mesures urgents per a palliar els efectes de la crisi econòmica, que va comportar un increment considerable del dèficit pressupostari. En un intent de superar la paràlisi, Fischer va ordenar fer dues revisions pressupostàries al Parlament, amb la intenció que el nou Govern pogués aplicar-ne alguna tan aviat com es formés. L'endarreriment de les eleccions va significar, al mateix temps, un endarreriment en l'aplicació de les mesures de contenció econòmica. D'altra banda, l'increment de l'atur va fer que el Govern txec presentés un pla per a incentivar el retorn dels estrangers sense feina al seu país d'origen.
La fèrria oposició del president txec a firmar el tractat de Lisboa, aprovat pel Parlament i el Senat txecs, va tornar a posar Klaus al capdavant de les preocupacions dels seus socis europeus. D'altra banda, el president dels Estats Units, Barack Obama, va visitar Praga a l'abril i va aprofitar per a defensar l'establiment d'una base de detecció antimíssils en territori txec.
La preocupació per l'ascens de l'extrema dreta es va anar incrementant al llarg de l'any. Els atacs xenòfobs contra la comunitat d'ètnia gitana van incrementar les sol·licituds d'asil al Canadà, majoritàriament de persones d'aquesta ètnia, cosa que ha obligat aquest país a exigir el visat als ciutadans txecs. La policia txeca va suggerir, a començament d'any, que el Partit dels Treballadors, d'extrema dreta, estava controlat per grups d'ideologia neonazi.
En un altre ordre de coses, la República Txeca i Liechtenstein van reprendre les seves relacions diplomàtiques després de seixanta anys de disputa sobre els decrets Beneš, que van permetre que es confisquessin les terres txeques dels alemanys com a compensació després de la Segona Guerra Mundial.