Milers de persones van sortir al carrer en assabentar-se de la mort de l’expresident del país Václav Havel
© Petr Brož
La situació econòmica del país va continuar essent relativament positiva, tot i que va començar a donar mostres d’estancament perquè depèn excessivament del mercat exterior i de les exportacions. Les previsions governamentals van establir un creixement per a l’any d’un 2%, força menys que el creixement del 2010, que va ser del 2,7%. Altres fonts, però, van parlar d’un creixement molt per sota del 2%, però sense arribar a l’estancament.
Com que les previsions per al 2012 són més negatives, el Govern va impulsar una sèrie de reformes estructurals que permetin continuar en la via del creixement, malgrat la situació d’incertesa i de debilitat dels països de l’euro. Un dels principals objectius serà la reducció del deute públic que, lluny d’altres xifres de països del seu entorn, s’apropa als màxims exigits pels tractats europeus d’un 3%. Per aconseguir-ho es reduirà la despesa del sector públic (reducció pressupostària) i s’augmentaran alguns impostos, com l’IVA, que passarà del 10% al 14% el 2012. Paral·lelament es va iniciar la liberalització dels mercats de gas i electricitat, que és previst que s’assoleixi el 2015.Les mesures d’austeritat impulsades pel Govern de Petr Nečas van portar al carrer milers de txecs en protesta, perquè s’ha produït una pèrdua important del poder adquisitiu de la classe mitjana, per la reducció o congelació de salaris dels funcionaris públics –tot i que els mestres i els fiscals rebran un augment dels seus salaris d’un 5% i un 10% respectivament–, entre altres mesures.
El fet que les dues cambres legislatives del país, el Parlament i el Senat, estiguin en mans del partit governant i del principal partit de l’oposició respectivament, va provocar al llarg de tot l’any nombrosos moments de bloqueig institucional en ser rebutjades moltes propostes enviades pel Govern al Senat.
Al desembre, el país va viure amb commoció la mort de l’expresident del país Václav Havel.