Com a la resta de països de la Unió Europea, la crisi econòmica i les polítiques d'austeritat imposades a la pràctica totalitat dels països del seu entorn van colpejar amb força l'economia txeca: va continuar en recessió tot l'any i l'atur va augmentar fins prop del 9%, xifra molt allunyada de la d'altres països del seu entorn i de la resta de la UE. El Govern del primer ministre Petr Nečas va continuar amb el seu pla d'austeritat, que va portar a un nou augment dels impostos per a reduir el deute públic, el qual va continuar essent l'objectiu principal del Govern amb la previsió d'acabar l'any per sota del 3% exigit per Brussel·les.
Al mes d'octubre es van celebrar eleccions regionals i a la cambra alta del Parlament, que van suposar la victòria del partit socialdemòcrata (PSD), principal partit de l'oposició, amb el 23,6% dels vots. La segona força va ser el partit comunista (PC), amb un 20,4% dels vots emesos. La sorpresa la va donar el Partit Cívic Democràtic (ODS) de Nečas, que només va aconseguir el 12,3% dels vots. En les eleccions regionals els partits d'esquerra van guanyar en onze de les tretze regions txeques, mentre que el PSD només va guanyar en una.
Aquesta severa derrota electoral de l'ODS es va produir principalment pel vot de càstig dels txecs a les polítiques econòmiques del Govern de Nečas, que han suposat un augment significatiu d'impostos i la reducció de la despesa pública, malgrat tenir un deute públic que no arriba al 50%. Igualment, els escàndols de corrupció que van afectar tant l'ODS com el PSD, i en especial alguns dels seus quadres dirigents directament, també ajuden a entendre el resultat d'aquestes eleccions.
Durant l'any, el Govern de Nečas va patir successives crisis de govern que van suposar canvis ministerials importants, així com canvis d'aliances de govern (la sortida del VV i l'entrada del LIDEM). Els actuals líders de les tres formacions polítiques que formen el Govern, l'ODS, el TOP 09 i el LIDEM, van anunciar al mes de desembre la seva voluntat de signar un nou acord de coalició fins el 2014.
En l'àmbit europeu va destacar la negativa del president de la República Txeca, Václav Klaus, a signar l'addenda del tractat de Lisboa relativa a la creació del fons de rescat de la zona euro a la qual no pertany Txèquia, el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE). A efectes pràctics aquest rebuig no afecta la MEEF ja en vigor, però sí que va suposar un refredament de les relacions amb Brussel·les i va rebre fortes crítiques des d'institucions internacionals.
Al mes d'octubre es van reunir per primera vegada els governs de Txèquia i d'Eslovàquia des de la seva separació fa vint anys, en una cimera que va ser qualificada d'històrica i que permet trencar antigues suspicàcies entre ambdós països.