L’any va estar marcat per la celebració d’eleccions legislatives i presidencials, fet que va paralitzar gran part de l’activitat legislativa durant mesos.
Al mes de març, el socialdemòcrata Miloš Zeman va assumir la presidència del país en substitució del controvertit Václav Klaus, després de la victòria de Zeman, en segona volta al mes de gener, sobre el candidat conservador, Karel Shwarzeberg.
Un fort escàndol polític va sacsejar la política txeca durant la primera meitat de l’any, fet que va fer caure el Govern del primer ministre, Petr Nečas. La cap de Gabinet de Nečas i sis càrrecs rellevants del Govern van ser acusats de suborn, corrupció i espionatge. La coalició de govern formada pel partit del primer ministre (ODS) i el TOP 09, liderat pel ministre d’Afers Estrangers, es va trencar davant la negativa d’aquest últim a mantenir el suport a Nečas, fet que va provocar la dimissió de Nečas així com de tot el Govern.
El president del país, Milosˇ Zeman, va formar un govern tècnic interí encapçalat per l’economista Jiří Rusnok, amb la intenció de mantenir l’estabilitat del país. Però la falta de consens polític així com la falta de suport dels partits de l’oposició a Rusnok i la incapacitat de poder formar un nou govern que pogués substituir amb garanties el tècnic, va portar la Cambra de Diputats a la seva autodissolució amb el suport d’una àmplia majoria de parlamentaris, el 20 d’agost, i l’anunci de la convocatòria d’eleccions anticipades.
Al mes d’octubre es van celebrar les eleccions, i totes les previsions es van confirmar. El guanyador va ser el Partit Socialdemòcrata, (CSSD) dirigit per Bohuslav Sobotka, que va obtenir el 20,45% dels vots emesos. La sorpresa la va donar el nou partit populista Acció dels Ciutadans Descontents (ANO), del multimilionari Andrej Babis, que va quedar segon amb el 18,65%. El Partit Comunista va ser tercer amb el 15%, i van entrar dos nous partits al Parlament: el KDU-CSL, democratacristià (6,8%), i el partit populista Democràcia Directa (6,9%). El fins ara partit governant, l’ODS, va obtenir només el 7,7% dels vots, 13 punts menys que en les darreres eleccions, mentre que l’altre partit de coalició del Govern conservador, TOP 09, va rebre un càstig important amb l’obtenció només de l’11,9% dels vots. El president Zeman va encarregar govern –el tercer en menys d’un any– al candidat socialdemòcrata Sobotka.
La situació econòmica no va millorar, sinó que hi va haver un augment dels indicadors de desigualtat i pobresa i la recessió va continuar durant tot l’any. Les polítiques de retallades impulsades pel Govern de Nečas van agreujar aquesta situació, ja que van implicar una forta caiguda dels salaris. L’atur va continuar pujant i es va situar en el 9%, pràcticament el doble des de l’inici de la crisi del 2008.
La pau social que hi havia al país es va veure colpejada també per les nombroses protestes i actes de violència de grups d’extrema dreta contra la minoria gitana txeca.