Els nombrosos escàndols de corrupció que van esquitxar l'anterior Govern de l'exprimer ministre Petr Nečas van seguir ocupant espais d'actualitat. David Rath, exministre de Sanitat, va ser condemnat a vuit anys i mig de presó per acceptar suborns, i es va convertir en el càrrec més alt del país que ha estat condemnat, enmig d'una intensa campanya contra la corrupció que es va iniciar durant el Govern de Nečas i que el va portar a la dimissió el 2013.
La crisi de refugiats que va afectar Europa aquest 2015 va tenir un impacte menor a Txèquia, en comparació amb altres països del seu entorn. Durant el segon semestre de l'any, milers de refugiats i migrants van creuar el territori eslovè seguint la ruta migratòria més gran del sud-est d'Europa amb destinació a Àustria i, principalment, Alemanya. El Govern que encapçala el primer ministre txec, Bohuslav Sobotka, es va oposar, conjuntament amb els caps de govern d'Hongria, Polònia i Eslovàquia, a l'establiment de quotes obligatòries acordades per la Unió Europea per a redistribuir 120.000 refugiats. Per contra, aquests països van proposar el reforç de programes d'assistència als països d'origen i trànsit, així com l'enfortiment de la lluita contra les màfies, especialment a Turquia i Grècia. El president del país, Miloš Zeman, va provocar una forta polèmica amb unes declaracions en què estigmatitzava i criminalitzava la comunitat musulmana i, concretament, els refugiats musulmans que fugien de zones de conflicte a Europa, fet que va obligar la intervenció del primer ministre, que es va veure forçat a desautoritzar les seves paraules.
També va destacar la publicació d'un informe del Consell d'Europa, en el qual es condemnava el tracte que els governs de Txèquia i Eslovàquia dispensaven a la comunitat gitana, cosa que va verificar la ineficàcia de les estratègies impulsades per a revertir la situació de marginació en la qual es troba aquesta comunitat.
Finalment, la situació econòmica del país va continuar sent de les millors de tot Europa, amb un creixement constant dels índexs macroeconòmics, gràcies principalment a un augment del consum intern i les bones perspectives en el sector industrial, la construcció i el comerç.