Protestes contra la política del Govern de Txèquia en relació amb la crisi dels refugiats, contrària a les quotes fixades per la Unió Europea
© Chmee2
Al mes d’abril un comitè constitucional de la República Txeca va aprovar el canvi de topònim del país per Txèquia, i va enviar a les Nacions Unides la comunicació oficial perquè es produís el canvi de nom en els idiomes oficials de l’ONU.
La Comissió Europea va abordar la petició del Govern txec de formar part de la zona euro en un futur pròxim, i malgrat els avenços en els criteris de convergència encara no està en disposició de poder adoptar la moneda a curt termini. A més, el mateix Govern txec va manifestar que no hi ha les condicions d’estabilitat dins la zona euro –que encara pateix els efectes de la crisi econòmica– perquè Txèquia decideixi formalment adoptar l’euro com a moneda oficial.
Amb relació a la crisi de refugiats el Govern, que dirigeix el primer ministre, Bohuslav Sobotka, va mantenir la seva negativa, coincident amb la posició del grup de Visegrad (Polònia, Hongria, Eslovàquia i la mateixa Txèquia), a l’establiment de quotes obligatòries acordades per la Unió Europea per a redistribuir 120.000 refugiats. Per contra, va exigir reforçar els actuals programes d’assistència als països d’origen i trànsit a l’Àfrica i l’Orient Mitjà, i l’enfortiment de la lluita contra les màfies.
Al mes d’octubre es van celebrar eleccions als consells regionals de 13 regions del país –excepte Praga–, i parcialment al Senat. Els resultats electorals van mostrar una derrota dels partits tradicionals txecs, que va coincidir amb una baixíssima participació, que no va arribar al 35% del cens electoral. El guanyador de les eleccions regionals va ser l’ANO, el partit de l’actual ministre de Finances, Andrej Babiš, format el 2011, amb poc més del 21% dels vots emesos. Aquests resultats van confirmar Babiš com un seriós candidat per a guanyar les pròximes eleccions legislatives previstes per al final del 2017. El partit de centreesquerra CSSD, del primer ministre Sobotka, va quedar en segona posició, amb el 15% dels vots. Sobotka va admetre que aquesta derrota era un clar avís de malestar de la població respecte a les seves polítiques.
Amb relació a la política energètica, va destacar l’acord al qual van arribar els governs txec i polonès per a la construcció d’un interconnector de gas entre ambdós països, anomenat Stork II, que ha d’estar operatiu el 2020. La seva construcció permetrà millorar l’accés de gas natural a l’Europa central i oriental i, per tant, diversificar les rutes de subministrament a tota la regió.