Les eleccions legislatives d’octubre van marcar un punt d’inflexió en la política de la República per l’auge de nous partits. L’Aliança de Ciutadans Descontents (ANO), que dirigeix Andrej Babiš, va guanyar les eleccions amb el 29% dels vots emesos. Aquest suport electoral es va traduir en l’obtenció de 78 dels 200 escons que té la cambra baixa txeca. El partit d’extrema dreta antieuropeista i xenòfob Llibertat i Democràcia Directa (SPD), liderat per Tomo Okamura, va obtenir un sorprenent èxit i va quedar en segon lloc amb l’11,5% dels vots emesos. Per contra, la gran derrotada va ser la socialdemocràcia txeca (PSD), que va obtenir poc més del 7% dels vots, el pitjor resultat de la seva història.
La dificultat de Babiš per formar Govern, davant la negativa dels 8 partits amb representació parlamentària de donar-li suport, el va obligar a governar en minoria. La decisió de tots els grups de l’oposició de no constituir un govern de coalició amb ANO va estar motivada pels problemes judicials als quals s’enfronta Babiš, un conegut empresari amb molta influència i interessos. I és que la seva elecció com a nou primer ministre no va estar exempta de polèmica per la investigació oberta contra ell per la sospita de frau en la desviació de fons comunitaris.
Els compromisos electorals d’ANO durant tota la campanya es van centrar en la promesa de combatre la immigració irregular i la reforma de l’Administració pública. El nou Govern ja va anunciar que un dels seus objectius en la nova legislatura serà reforçar el paper actiu de Txèquia dins la UE.
L’altra gran front obert de Babiš és la gestió de la denúncia que van presentar les autoritats comunitàries contra Txèquia davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per incomplir la promesa d’acollida dels poc més de 2.600 refugiats que li correspondrien segons el pla impulsat per la Unió el 2015.