La inestabilitat va marcar gran part de l’agenda política i social del país durant bona part de l’any a causa de les dificultats del guanyador de les eleccions generals del 2017, Andrej Babiš, de formar govern, per la seva incapacitat d’obtenir la majoria parlamentària necessària. Durant prop de vuit mesos Babiš va negociar amb el Partit Socialdemòcrata i el Partit Comunista la possibilitat de formar una coalició o de rebre el suport parlamentari extern. Finalment, al juny, la candidatura de Babiš va obtenir els vots suficients per a convertir-se en primer ministre i es va formar un govern de coalició amb els socialdemòcrates.
El cicle electoral iniciat el 2017 va continuar a l’inici del 2018 amb la celebració d’eleccions presidencials, en les quals, el president, Miloš Zeman, va obtenir una segona presidència després d’aconseguir el 52% dels vots emesos, enfront del seu rival, l’expresident de l’Acadèmia de les Ciències txeca, Jiří Drahoš. El discurs de Zeman, obertament antieuropeista i antiimmigració segueix tenint acceptació dins de bona part de l’electoral txec. Els resultats d’aquestes eleccions van confirmar la bretxa oberta entre la població rural, més envellida, partidària de Zeman, i la de les ciutats, molt més jove, amb un perfil més proper als postulats de Drahoš.
Durant tot aquest any les manifestacions i les protestes pels principals carrers de les grans ciutats van ser una constant. La retirada de la immunitat parlamentària de Babiš, investigat per nombrosos casos de corrupció, en va ser el detonant. La pressió ciutadana fins i tot va portar a la presentació d’una moció de censura al Parlament, que Babiš finalment va superar.
Aquesta desafecció vers el Govern txec es va veure reflectida en les eleccions municipals celebrades el mes d’octubre, en què l’Aliança de Ciutadans Descontents (ANO), del primer ministre Babiš, va rebre una derrota electoral, especialment en l’àmbit urbà. Praga, per exemple, va passar a mans de l’oposició.