Les esperances ucraïneses d'acostament a Occident van semblar haver-se refredat notablement durant l'any 2009. I en gran manera cal trobar-ne l'origen en la mateixa actitud de les autoritats ucraïneses, o si més no en la seva manca de previsió diplomàtica. Al mes de gener es va produir una nova crisi d'abastament de gas rus a Europa, via Ucraïna, com ja va essent costum gairebé cada any. I com en altres ocasions, la causa va ser la mateixa: la companyia semiestatal russa Gazprom va augmentar els preus del gas que ven a Ucraïna (sense arribar als preus internacionals) i va exigir el pagament del seu deute, amb data límit de l'1 de gener. Davant la negativa --la impossibilitat, segons Kíev-- de pagar aquest deute i aquests nous preus, Gazprom va tallar l'abastament a Ucraïna. Davant la necessitat d'energia, Ucraïna es va abastar --robar, segons Moscou-- dels gasoductes que proveeixen altres països europeus i que passen pel país. La conseqüència va ser que diversos països de l'Europa central i dels Balcans van veure reduït dràsticament el subministrament energètic en ple hivern. Per a Kíev, la culpa és de Rússia, que no solament extorsiona Ucraïna sinó que no dubta a tallar l'abastament a Occident per evitar que els ucraïnesos rebin el gas que els correspon. Per a Rússia, és Ucraïna qui no només s'apropia del gas que no li pertany sinó que impedeix que Europa en rebi. La nova situació política, però, va beneficiar Rússia: Brussel·les i Moscou van acordar restablir l'ordre energètic previ al conflicte, van pressionar Ucraïna perquè no impedeixi el trànsit d'hidrocarburs i van començar a buscar alternatives a uns gasoductes que, ara com ara, fan passar per Ucraïna el 80% del gas rus que arriba a la UE. En definitiva, les accions ucraïneses van quedar desprestigiades davant Occident i la posició russa reforçada, i Kíev va veure, fins i tot, que les possibilitats de continuar pressionant sobre el pas del gas es poden esvair els propers anys.
Després d'aquesta crisi energètica, del conflicte de Geòrgia i de l'elecció d'Obama com a president dels Estats Units, les opcions europeistes d'Ucraïna tenen menys credibilitat a Occident. Tanmateix, el Govern de Iúixtxenko va mantenir aquesta via com l'única per a fer front a l'aïllament internacional i a una crisi econòmica que va fer decréixer el PNB el 14% durant el 2009. Al juliol, l'FMI va aprovar una nova fase d'ajuda econòmica al país de 3.300 milions de dòlars --des del novembre del 2008 la institució monetària està ajudant Ucraïna amb quantitats que han de sumar 16.500 milions de dòlars com a màxim.
Enmig d'una situació d'extrema inestabilitat, Ucraïna es va preparar per afrontar l'hivern del 2009-10 amb dos importants reptes: en primer lloc, la probabilitat d'una nova crisi energètica, per la qual tant Europa com Rússia han declarat no estar disposats a passar; en segon lloc, les eleccions presidencials del gener del 2010, que es presenten amb força disputes i en les quals Iúixtxenko es juga la continuïtat.