L’arribada a la presidència ucraïnesa del prorús Víktor Ianukóvitx, el 2010, va obrir una fase d’estabilitat per al país dins unes premisses de cooperació estreta amb Moscou, que van portar a signar diversos acords entre els dos països eslaus, amb la voluntat de llimar les tensions d’altres temps. Tanmateix, el 2011 va portar a un cert desencís en aquest apropament que en principi havia d’afavorir tota la regió caucàsica. D’una banda, Ucraïna va participar en la construcció de la unió duanera que, segons molts analistes, reconstruirà un espai de cooperació a l’antiga URSS. De l’altra, van ressorgir els clàssics problemes per arribar a un acord sobre el preu que ha de pagar Ucraï-na per al seu abastament de gas des de Rússia. En una reunió al setembre del 2011, Rússia es va refermar en un preu de 400 dòlars/1.000 m3 i Ucraïna en la seva oferta, 230 dòlars. La manca d’acord entre els països va presagiar un altre hivern amb problemes de subministrament de gas rus cap a l’Europa oriental. L’anunci de Moscou de la inauguració del reforç de l’oleoducte North-stream , que permetrà exportar grans quantitats de gas a Alemanya sense passar per Ucraïna, va contribuir a generar una nova tensió entre ambdós governs.
Tanmateix, el tema que va atreure l’atenció dels ucraïnesos va ser el judici a Iúlia Timoixenko. L’antiga primera ministra, una de les cares visibles de la revolució taronja del 2004 i figura mediàtica indiscutible, va ser jutjada sota el càrrec d’afavorir un acord energètic amb Rússia que va perjudicar els interessos ucraïnesos. Després de diversos ajornaments, finalment Timoixenko va ser condemnada a set anys de presó. Des de l’oposició es va veure el judici com una farsa d’interessos polítics –si es té en compte que Timoixenko representa l’opció política del nacionalisme ucraïnès i que es va enfrontar al russòfil Ianukóvitx en les darreres eleccions presidencials–, mentre que el Govern ucraïnès va acusar la Unió Europea de pressionar a favor de l’antiga primera ministra amb l’amenaça de suspendre les negociacions d’una adhesió en la qual, ara per ara, ningú no sembla interessat.
A banda d’aquest judici, la vida política ucraïnesa va ser relativament tranquil·la durant tot l’any. Les causes van ser l’aïllament de l’oposició (amb poc o cap suport des d’Occident) i el fort creixement econòmic del país, prop del 4,7%.